dimecres, 28 de febrer del 2007

Tremendus Gospel Chorus

Com bé ens caracteritza a la nostra colla, dissabte 17 de març a les 11 del matí, ens vam disposar a anar a Teixit Montse a triar unes teles per la disfressa que acabàvem per aquesta mateixa nit. Doncs això, després de tota la setmana dient sí, hem de fer la disfressa, sí,hem de quedar, finalment no vam quedar i el més fàcil que vam trobar en aquell moment va ser disfressar-nos de Cor Gospel. Vam comprar un rectangle de tela de color blau per cadascú que ens feia de túnica, i un altre de més petit que feia d'aquella mena de pitet que porten al damunt, de color daurat, ens van deixar algunes perruques, alguns ja en teníem, i alguna altra la vam haver de comprar. Amb la Carli vam preparar la carpeta amb el cançoner amb el mític "Oh, Happy day!".
Ja a la nit vam quedar el Purgi, l'Alcione i jo per anar a sopar a casa de la Carli. El Ramon s'hi va afegir més tard quan va acabar de treballar. Ens ho vam passar de conya disfressant-nos, maquillant-nos, emprovant-nos els complements, etc...
Vam anar a casa meva a imprimir l' Oh, Happy Day i allà s'hi va afegir també el Miquel.
L'entrada al Plana va ser triomfant, triomfant!!! Tot el bar cantant gospel, entre l'Oh happy day, i el HEEEEEEEEEELMN'S. Va ser molt divertit, allà ens hi vam trobar la Mireia disfressada de torero, molt bona ella!
D'allà vam anar cap al Palau on ja hi havia més gent disfressada, la colla de les cosinetes o també dites Rostis anaven de guiris, boníssimes, a quina més hortera, portaven guia túristica i tot! Allà vam fer un beure i cap al Drac, que estava molt ple, allà vam riure moltíssim, ens vam trobar a l'Anna i l'Eva que no es van disfressar i la Mariona i la Conxi que anaven de pirates. El Purgi va desaparèixer, com ja és habitual en ell, i la Carli i l'Alcione van anar cap a l'Eneas. Jo em vaig quedar amb el Ramon i el Miquel una estona, i des seguida ja van voler marxar, llavors vaig passar a buscar a l'Alcione per l'Eneas i vam anar cap a la Murga.
A la Murga la vam liar molt, sobretot l'Alcione, jo no faig aquestes coses, ens vam trobar als escorxis que anaven de boxejadors, i evidentment vam estar jugant amb els guants, vam intentar subornar al noi q donava els premis però no ens va servir de res. En fi, que quan van tancar, a dormir. Vam carregar al cotxe al Xuski i al Nillo que anaven d'infermeres i au! Cadascú a casa seva.

P.S. No vam guanyar el premi de la Murga però, dissabte següent vam saber que havíem guanyat el tercer premi de disfresses del Palau. Així que sense ni saber que participàvem a un concurs hem guanyat un soparet per tots.

dilluns, 19 de febrer del 2007

La bona fe

El polèmic artícle d'Oleguer Presas en el que qüestiona el suposat estat de dret en que vivim. Impressionant!!!


De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s'havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L'Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d'opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d'amenaces terroristes i l'ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L'estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l'eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l'estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l'eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M'agradaria pensar que, a l'estat de dret, hi ha llibertat d'expressió i que, en aquest cas, així com el d'Egunkaria o el de l'actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d'expressió lluny d'aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l'ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d'estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d'un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l'acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d'organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l'Audiència Nacional demana l'arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.


Oleguer Presas és jugador del FC Barcelona i de la selecció catalana de futbol

dimarts, 13 de febrer del 2007

Crònica del tan esperat sopar del dia 10

Ja fa unes setmanes, durant les festes de Nadal, que vam quedar amb la colla de "les Rostis" de fer un sopar de "cosinetes". Doncs res, per fi ha arribat i aquí uns deixo una petita crònica on espero que entre totes poguem anar reconstruint, ja que gran part de la nit qui sap què va passar....

Després de setmanes enviant i reenviant-nos mails a quin més sonat quedem a les 22'30h per anar a sopar al Celler. Abans ja, cada colla per no perdre temps ja haviem quedat per fer unes canyes, nosaltres al Plana i les Rostis a l'Estolador, ja podiem haver quedat totes juntes, no?

Doncs res, que cap a 2/4 vam arribar al Celler on al cap de res ja ens va preparar la taula i vam poder seure. Mentre esperavem a la Eva, la Mercè i la Sara, vam anar demanant les tapes gràcies a les dots administratives de la Neus, gràcies secre!!! Doncs res, quan hi vam ser totes, tot el fato i tot el mam, va arribar el moment del primer joc! La Carli i l'Anna en un plis, van preparar un joc, on cadascuna havia de fer una acció quan en succeís una altra, total que anava tot encadenat. Cada vegada que el Ramon ens portava una tapa, la Raquel començava un brindis, on la Marta i la Laia es pujaven a les cadires per brindar, unes altres els hi fotien bronca a crits, altres deien l'hora mentre jo mateixa i l'Anna ens aixecavem i feiem cu-cut, cu-cut, i finalment la Mariona i la Neus ens feien ballar el "mueve tu cu-cu" per acabar totes aplaudint. Doncs res, que ens ho vam passar de conya entre el joc, i alguna mariola que també va caure. Després de sopar vam començar un altre joc, bé això de sopar és un dir, pq gaire no es que mengessim la veritat, només feiem que beure. Doncs res, que a la Marta se li va ocorrer ensenyar-nos el joc dels homenets, on algunes van pringar de lo lindo bebent glopets, i les altres ens ho vam passar de conya, una de les normes que hi va haver al joc va ser que s'havia de parlar cantant, no sé pq però totes ho feiem en castellà. Crec que va ser la norma més divertida. Finalment vam acabar jugant als jocs dels animals, on teniem entre d'altres, un hipopòtam que feia plas-plas, una girafa que estirava el coll i no feia soroll, un porc en plena matança i una gallina que feia a poc a poc. Bé, al final el Ramon ens va haver de fer fora pq ja eren més de les dos del matí. Total, que vam ser l'espectacle de la nit al Celler. Vaja tela... sort que el Ramon està curat d'espants!

Després vam continuar la Festa al Drac on la cosa va seguir amb nivell similar. Allà hi vam trobar el Remi i el Sebastian que haviem conegut al Celler. Dos francesets que encara no sé ben bé que feien a la Seu, i que jo només feia que cantar-los la cançó de la Sirenita "Bajo del mar, bajo del maaaaar"

Bé després del Drac, Murga. Aquí sí que ja m'heu d'ajudar totes a completar la crònica, bé ja heu vist que el tema Drac tampoc m'hi he entretingut gaire, perquè serà... ???
A la Murga ja sí que va ser matar-ho tot. Algunes van desertar aviat, però les més campeones vam aguantar fins al final. Jo no sé que se'n van fer de la resta, pq allà al pàrquing jo només recordo a la Emma, la Eva, la Marta, l'Anna, la Mariona i la Mercè que va baixar amb mi. Bé i un home que vam baixar cap a casa seva eh Mercè??? jejej

Bé, a partir d'aquí, ja cadascú a casa seva (o no) i a lo que convingui.

Com heu pogut veure, la part del Celler és força esplícita però la resta ... així que espero molts comentaris per anar completant la crònica entre totes eh!

Cosinetes, hem de repetir pero deixem un parell de mesos de marge, que això massa sovint no pot pas ser gaire bo.

P.S. La Mercè va acabar la nit prometent que no beuria més fins Carnaval. A veure si compleix la seva paraula!!!

divendres, 9 de febrer del 2007

El Tra-Tra o també conegut com a Plas, Plas!

Aquí va un vídeo de lo més friki que he trobat voltant pel youtube.M'ha fet molta gràcia l'hipo aquest i aprofito per dedicar-los especialment a la Mariona. Espero que t'agradi xata!!!


dissabte, 3 de febrer del 2007

Hola a tothom!!! Bé, veient que no acabaré mai de reescriure el meu diari de l'estada a Nicaragua, he decidit continuar penjant altres artícles i el tema Nica ja l'aniré afegint de tant en tant. Per fer-ho una mica més amè començaré penjant una petita selecció de videos de l'estimadíssim Youtube. Espero que rigueu una estoneta.

Per començar el ja mític Chechuuuu


Contínuem amb una "peculiar" felicitació d'any nou d'en
JUANKA


I avui per acabar un recull del "Som una CloNació" del Polònia



Espero que us hagin agradat, demà més