tag:blogger.com,1999:blog-243636522024-03-13T22:40:10.376+01:00Mireia Pellicer MartíTotes les persones grans han començat sent nens, però n'hi ha poques que se'n recordin. (Saint-Exupéry) Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.comBlogger316125tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-44858144446175077182018-10-24T11:01:00.003+02:002018-10-24T11:01:56.242+02:0010 anys d'Oficina Jove de l'Alt Urgell<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-NdUrHBJQXU4/W9A0441I8dI/AAAAAAACRNg/WBjLN-p7JhkdmxefETUuuTADa0eK-olbQCLcBGAs/s1600/ojau%2B2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="265" data-original-width="680" height="124" src="https://1.bp.blogspot.com/-NdUrHBJQXU4/W9A0441I8dI/AAAAAAACRNg/WBjLN-p7JhkdmxefETUuuTADa0eK-olbQCLcBGAs/s320/ojau%2B2.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui, més de dos anys després, és un dia fantàstic per reactivar el blog. Avui és un dia especial!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El 24 d’octubre de l’any 2008, en el marc de la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut, inauguràvem a la Seu d’Urgell, l’Oficina Jove de l’Alt Urgell. Els mesos previs van ser un llarg reguitzell de tasques, feines i objectius a complir. Adequació de l’espai, gestionar i reubicar els serveis que hi havia anteriorment, vehicular la gestió dels recursos humans de Consell Comarcal i Ajuntament per tal de començar a treballar conjuntament i en un únic sentit i espai, discussions de temàtica legal amb secretaris i interventors de les diferents administracions implicades pel redactat del conveni i un llarg etcètera d’ocupacions que vam gestionar, sobretot, amb molta, molta il·lusió.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Finalment, enmig del que havia estat fins llavors, l’esdeveniment de tipus congressual amb més participants realitzat a la Seu, amb més de 500 persones inscrites, vam inaugurar a les instal·lacions del Centre Cívic l’Escorxador, l’Oficina Jove, llavors anomenada Oficina d’Emancipació.</span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444;">Jo, llavors, n’era la responsable política i, puc dir, que és amb diferència el projecte polític que més m’enorgulleix haver pogut contribuir a crear. L’Oficina Jove de l’Alt Urgell, o l’OJAU, com l’anomenem “els de casa”, va convertir-se en un referent nacional, i això no es va fer sol. Va ser, especialment, gràcies a les persones que diàriament dedicaven la seva jornada laboral a esmerçar esforços perquè així fos. Va ser, també, gràcies a que els i les responsables polítics del moment, van creure en el potencial que la Seu i l’Alt Urgell, tenien per tal d’ubicar-hi un servei com aquest, ja que la feina d’anys n’era un bon aval. I va ser també, gràcies a tots aquelles persones usuàries que us vau adreçar a l’OJAU per tal de buscar orientació, assessorament, informació o el què us calgués, i vau decidir confiar en nosaltres. En resum, la clau de l’èxit, va ser perquè tothom que hi era implicat, va creure en el projecte i se’l va fer seu, fent un pas més en les polítiques de joventut i prioritzant tots aquells aspectes que contribueixen al bon desenvolupament integral dels i de les joves, com són per una banda els àmbits de l’emancipació (estudis, feina, salut, habitatge...) així com també la participació en l’entorn i vida social (associacionisme, voluntariat, oci i lleure, etc...)</span></div>
<span style="background-color: white; color: #444444;"><div style="text-align: justify;">
Crear un projecte és difícil, bastant, però més difícil és mantenir-lo, i sobretot, mantenir-lo a nivell, cal per a tal fi, dedicació, perseverança, innovació i, més que res, molta il·lusió.</div>
</span><span style="background-color: white; color: #444444;"><div style="text-align: justify;">
Espero poder felicitar de nou a l’OJAU pels seus quinze, vint, vint-i-cinc anys, i quants més millor, i poder dir, de nou, que la Seu i l’Alt Urgell són un referent de país en les polítiques de joventut.</div>
</span><span style="background-color: white; color: #444444;"><div style="text-align: justify;">
Per molts i molts anys, OJAU!</div>
</span><span style="background-color: white; color: #444444;"><div style="text-align: justify;">
</div>
</span><strong style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #444444;"><div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box;">Mireia Pellicer i Martí</strong></div>
</strong><strong style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #444444;"><div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box;">Regidora i consellera comarcal de joventut 2007-2011</strong></div>
</strong></span><br />
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-19629801487198324582016-12-29T10:59:00.005+01:002016-12-29T10:59:40.062+01:00Tolerància zero<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Huq1YK_Hp7g/WGTeUOYuPcI/AAAAAAABWqA/oxbF2mBnkAUXnbar5ZLGTpUhLzGY2jU7ACLcB/s1600/tolerancia%2Bzero.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="271" src="https://1.bp.blogspot.com/-Huq1YK_Hp7g/WGTeUOYuPcI/AAAAAAABWqA/oxbF2mBnkAUXnbar5ZLGTpUhLzGY2jU7ACLcB/s320/tolerancia%2Bzero.jpg" width="320" /></a><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Article de desembre al <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/55514/tolerancia-zero" target="_blank">Periòdic d'Andorra.</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">L’assetjament, el bullying, el moobing, entre altres, són maneres de referir-se a la
discriminació i agressió cap a persones que, per algun tret diferencial, són
víctimes d’acusacions, burles i atacs sense altre motiu que l’enveja per part
de qui assetja. Quan parlem d’assetjament, ens referim a un alt volum i
continuat d’accions ocasionades cap a la persona, però no hem d’oblidar-nos de
les petites i ocasionals agressions, i aquí, les dones en som les principals
receptores. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En som les receptores, i sovint, o bé ni ens n’adonem, o
n’obviem la seva existència, suposo que per una simple percepció de
practicitat, però no, senyors i senyores, mirar cap a un altre costat no pot
ser mai el més pràctic i molt menys el més efectiu, és totalment
contraproduent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En el cas de les dones, a més, la subtil agressió passa
sovint per l’aspecte sexual i em refereixo a la pràctica sexual. Freqüents, continuades,
simples i fàcils són les manifestacions cap a qualsevol dona sobre la seva vida
sexual, o si més no, suposada vida sexual, perquè com la de tothom, només ella
serà qui la coneix suficientment com per parlar-ne. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aconseguir un lloc de treball o un càrrec de responsabilitat,
posa en safata el poder plantejar-se quin ha estat el camí per aconseguir la
fita, i malauradament, massa sovint encara, les llengües no tarden a garantir
que els mèrits no són altres que haver posat en pràctica les seves aptituds
eròtico-sexuals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Les valoracions subjectives del nostre cos anant pel carrer
per part de desconeguts, hi ha qui les pot considerar amables, però no senyores
i senyors, quantes vegades han vist vostès dones baladrejant de vorera a vorera
la major o menor bellesa d’un home? Poques, o cap, oi? Les mirades lascives cap
a un escot de mida i llargada que sigui, no me’l poso per complaure’t a tu,
me’l poso perquè m’agrada a mi, perquè m’agrada el meu cos, sigui com sigui
aquest, que et quedi clar! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Cal estar alerta i entrenar-nos per percebre aquestes
malvades manifestacions. No podem acceptar cap bri de tolerància envers
situacions com aquesta, o tantíssimes altres a les que estem exposades
constantment, cap persona, home o dona, tan és, podem tolerar-les. Jo no ho
permetré, que et quedi clar!<o:p></o:p></span></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-73253474913897613072016-12-29T10:53:00.003+01:002016-12-29T10:54:09.404+01:00Reforma horària<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-eNb_B-W22sQ/WGTc5m0qqbI/AAAAAAABWp4/ZnKer0ZMgZ4TSkatrRG4MnSNU2S7TonhwCLcB/s1600/reforma%2Bhor%25C3%25A0ria.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-eNb_B-W22sQ/WGTc5m0qqbI/AAAAAAABWp4/ZnKer0ZMgZ4TSkatrRG4MnSNU2S7TonhwCLcB/s1600/reforma%2Bhor%25C3%25A0ria.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Article de novembre al <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/54667/reforma-horaria" target="_blank">Periòdic d'Andorra.</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quan anem de viatge a
l’estranger, poc ens costa adaptar-nos als horaris que ens marca la seva
societat. Si sabem que a la majoria de països d’Europa se sopa a partir de les
set de vespre i que a les deu de la nit no trobarem cap restaurant obert, o ens
serà molt difícil, adaptarem la jornada per tal de poder satisfer les nostres
necessitats. Si hem tingut la sort de saltar cap al centre i sud amèrica,
sabreu que allà els horaris els marca la sortida del sol. I és que , no ens
n’adonem de la importància i necessitat d’aprofitar la llum solar i nodrir-nos
des de primera hora de l’energia que l’astre rei ens proporciona. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La manca de coneixement sobre la
proposta de reforma horària, segurament fa que molta gent vegi amb certa
recança el fet d’haver de sopar tan d’hora, però imagineu-vos per un moment
viure en una societat amb els següents horaris:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Set del matí, tothom llevat i
sortim de casa amb un bon esmorzar, res d’un cafè de peus o un parell de glops
de llet, esmorzar complet i a les vuit tothom a la feina i la canalla a escola.
A mig matí, cap a les onze, ens podem prendre 10 minuts per fer un Snack que
ens ajudi a continuar el matí. És la una del migdia i descansem 30 minuts per
escalfar-nos el dinar que haurem portat a la carmanyola, substituïm la mitja hora
de l’esmorzar per l’hora de dinar. Retornem a les nostres tasques fins a les
quatre de la tarda que pleguem. És l’hora de recollir la canalla a l’escola, i dur-los
si és el cas, a activitats extraescolars que no s’allarguin més enllà de les
sis. A les set tothom és a casa, fent deures, preparant dutxes, àpats,
motxilles per l’endemà i a les vuit tothom a taula a sopar. És l’hora de
començar els informatius i el programes de prime time que poden compartir-se en
família. En breu arribarà l’hora de cadascú per anar a dormir i esperar que
arribi l’endemà.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquest horari és beneficiós per
moltes coses, per una banda perquè unifica els horaris de la majoria de la
societat i promou espais familiars per compartir entre tots els membres, i per
altra perquè millora els hàbits en la alimentació, i és que uns horaris més
endreçats, tenen beneficis notables per a la nostra salut. També té
conseqüències econòmiques, ja que amb aquesta proposta el rendiment personal a
la feina és molt més alt i ens tornem més productius, així com l’atenció dels
infants i joves pel que fa a l’adquisició de coneixements i la capacitat de
concentració en els seus estudis. Adoneu-vos també que, amb la proposta que us
faig, teniu aproximadament des de les quatre de la tarda fins a les deu de la
nit per gaudir de temps familiar, d’oci, de lleure, de tasques personals, de la
llar, etc... Teniu ara una mitjana de cinc o sis hores diàries per dedicar a
tot això? Possiblement, no. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Doncs bé, que estic convençuda
que hem de treballar per assolir aquest canvi, cal que administracions
públiques, els sectors de l’oci, la cultura i el consum, les empreses privades
i els serveis educatius, entre altres, posem fil a l’agulla i busquem el moment
zero on podrem posar ordre als nostres horaris, fer-los més homogenis per a
tothom i gaudir de millor qualitat de vida. <o:p></o:p></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-68497639448755334382016-12-29T10:49:00.002+01:002016-12-29T10:49:48.470+01:00Una nova oportunitat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-eAzL5mVdzFQ/WGTcBsXCyXI/AAAAAAABWp0/VxccLrDcEt8KImg9csZiHnJr1G8WknH0ACLcB/s1600/oportunitat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://3.bp.blogspot.com/-eAzL5mVdzFQ/WGTcBsXCyXI/AAAAAAABWp0/VxccLrDcEt8KImg9csZiHnJr1G8WknH0ACLcB/s1600/oportunitat.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/53778/una-nova-oportunitat" target="_blank">Article de setembre al Periòdic d'Andorra</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Vagi a l’avançada que no conec
suficientment els detalls del cas i, segurament, em podria estalviar aquest
article. Però aquestes línies no són més que una opinió, totalment personal i
subjectiva. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sabran alguns lectors que la meva
professió és l’educació social, i com a educadora social, la meva feina es basa
principalment, en oferir segones, terceres, quartes i les oportunitats que
calguin per millorar la situació de les persones. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fetes aquestes dues prèvies,
entro directament en matèria. Aquesta darrera setmana he vist en diversos
mitjans de comunicació cert alarmisme degut a que un infant era retornat a la
seva mare biològica després de 4 anys d’estar amb una família d’acollida en
procés preadoptiu. La mare biològica es va quedar embarassada amb catorze anys
estant ella institucionalitzada en un centre d’acollida. En aquell moment,
algú, els professionals amb el rigor que els pertoca, van decidir que el millor
per ambdós infants era que el nadó fos acollit per una família d’acollida. No
entraré a valorar tal decisió, confio en la professionalitat de les persones
encarregades d’avaluar-ho. Tornem a la situació actual, al llarg d’aquests
quatre anys, la mare biològica ha crescut, s’ha desenvolupat, ha madurat i ha
canviat com ho fem totes les persones dia a dia en la nostra vida. Vull posar
èmfasi en que segurament HA CANVIAT, recordem que no era més que una nena/jove
adolescent, i és ara, quatre anys després i durant aquests quatre anys, que haurà
hagut de demostrar que està capacitada per educar, tenir cura i fer-se càrrec
de l’infant. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Vull creure que el procés ha anat
així, de fet n’estic bastant convençuda, la mare haurà hagut de sotmetre’s a un
seguiment acurat per part dels Serveis Socials i altres serveis d’atenció i
protecció a la infància, per tal d’optar a que se li doni una segona
oportunitat. O potser és la primera, perquè amb catorze anys, poc o gens va
poder decidir. Si les diferents institucions implicades en la resolució del cas
decideixen que la jove és vàlida per exercir de mare i que el nen es
desenvolupi en un entorn de protecció, per què no pot optar aquesta senyora a
recuperar allò que és seu i que en el seu dia es va trobar immersa en una
situació de maternitat que en aquell moment no podia ser capaç d’afrontar. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Per què ens costa tant oferir
noves oportunitats a la gent? Per què María José no té dret a compartir la
resta de la seva vida amb el seu fill, i en Joan amb la seva mare? Tingueu clar
que aquests seran sotmesos a un especial seguiment per part dels serveis social
que en garantiran el bon desenvolupament, la cura i un entorn afavoridor i de
protecció per al menor. Per què som una societat tan dura on sembla no estar
permès equivocar-se, quan una de les millor maneres d’aprendre és a través de
l’assaig-error? Per què entenem el fracàs com a desastre, enlloc d’una nova
oportunitat per millorar?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Evidentment no m’oblido de la
família acollidora i els durs moments que estan passant, però cal recordar que
són això: una família acollidora, amb caràcter temporal i possibilitat de
retorn de l’infant al nucli biològic. Caldrà que aquests pares, perquè també
són els pares, disposin d’un bon acompanyament en el procés de dol i
desvinculació del seu fill. <o:p></o:p></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-30022112998426704572016-12-29T10:45:00.002+01:002016-12-29T10:45:09.048+01:00Viure sense fum<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-hDi4IiqWzf8/WGTa6RnPp9I/AAAAAAABWpk/WVplfUxQZboiRQuwQhJuCwjIabAGy4niwCLcB/s1600/tabac.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://4.bp.blogspot.com/-hDi4IiqWzf8/WGTa6RnPp9I/AAAAAAABWpk/WVplfUxQZboiRQuwQhJuCwjIabAGy4niwCLcB/s320/tabac.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Article d'agost al <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/53144/viure-sense-fum" target="_blank">Periòdic d'Andorra</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Abans de tot, deixeu-me dir que no sóc, o no he estat mai
una d’aquelles persones repel·lents que no suporten gens ni mica el fum del
tabac. Sí que és cert que la seva olor m’ha desagradat sempre bastant, fins i
tot en èpoques, ja fa anys, en què,
absurdament, he caigut als suposats plaers de l’esmentada herba, esdevenint una
ridícula fumadora social, és a dir, sense cap mena d’addicció, simplement com a
ritu social, però sempre n’he tolerat força la seva presència. El què deia,
l’olor de tabac no m’ha agradat mai, fins i tot quan jo he fumat. No he fumat
mai al cotxe, o a casa, i al apagar la burilla sovint sentia la necessitat de
rentar-me les mans i menjar un xiclet. Com vam agrair, i no ens n’havíem
adonat, de l’arribada de la llei antitabac. Poder sortir a sopar o de festa i
no arribar a casa amb la roba impregnada d’aquella ferum fastigosa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Doncs bé, des de fa unes setmanes, he desenvolupat una
interessant habilitat. Sóc capaç d’identificar algú fumant o bé la simple presència
d’un cendrer amb burilles a una bona garbera de metres de distància, i no només
això, és que a sobre em molesta solemnement, arribant a provocar-me un estat
agut de malestar. És un dels danys col·laterals de convertir-se en una persona
gestant, que totes aquelles males aromes s’identifiquen amb molta més
facilitat, imagino però, què amb alguna raó que deu amagar la mare natura, vull
creure que per algun motiu protector. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I resulta que això, que d’unes setmanes ençà, m’he adonat
que és impossible viure sense fum. Vaig pel carrer, tot sovint, tapant-me amb
la mà la boca i el nas per evitar ensumar tabac, no tant per evitar que
accedeixi en mi el fum, que sovint no arriba ni de bon tros, és simplement l’olor
(pudor) que l’acompanya i que és capaç de provocar en mi un espectacle públic
de regurgitacions que pel bé de tothom procurarem evitar el màxim possible. Prendre
quelcom en una terrassa sense que s’encengui una cigarreta al teu voltant és
missió impossible, i aquí sí que sovint la proximitat sol fer que accedeixi cap
a tu la fumerada. La meva situació no deixa més que ser anecdòtica i puntual,
espero! però sovint penso en persones que degut a malalties com la
hipersensibilitat química, deuen patir i molt amb aquest tema i tants altres. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Estic convençuda que mai us heu fixat en la gran quantitat
de gent que segueix fumant, és impossible creuar-te amb una desena de persones
i que cap d’elles dugui un cigarret a les mans. Vaig tenir la sort de viure
durant uns mesos a Bolívia, i allà sí que vaig adonar-me que la gent no fumava,
o n’hi havia molt poca que ho feia. Segurament era degut al preu prohibitiu
dels paquets, o potser per una qüestió cultural, ja que l’alcohol també té un
elevat cost i el seu consum està molt estès. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Doncs res, una d’aquelles reflexions que no m’havia fet mai,
i que ara, obligada per la situació m’ha fet adonar-me’n i he volgut compartir
aquí. És impossible viure sense fum!<o:p></o:p></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-26236214355480312582016-12-29T10:40:00.001+01:002016-12-29T10:40:08.465+01:00No ens podem cansar de votar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-5COJ9_V4s2Q/WGTZwYwaOcI/AAAAAAABWpU/qo6nErjSyEwvktu7ELlEs-OHifSPezAhwCLcB/s1600/urna.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://4.bp.blogspot.com/-5COJ9_V4s2Q/WGTZwYwaOcI/AAAAAAABWpU/qo6nErjSyEwvktu7ELlEs-OHifSPezAhwCLcB/s1600/urna.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Article del mes de juny al <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/52179/no-ens-podem-cansar-de-votar" target="_blank">Periòdic d'Andorra</a>. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquestes eleccions espanyoles són les quartes a les que som convocats
en tot just un any. Al maig del 2015 municipals, al setembre catalanes, al
desembre espanyoles i ara de nou, espanyoles. Evidentment, això comporta un
estat d’esgotament comprensible en la població. Per una banda, perquè aquesta
coincidència no ha estat casual, dos dels comicis han estat avançats i això és
mostra d’inestabilitat governamental, i això encara ens agrada menys, ja que
denota o bé una incapacitat dels polítics de tirar endavant i gestionar
correctament el govern que se’ls ha encomanat o bé, i encara pitjor, la
impossibilitat de posar-se d’acord segons la representació que se’ls ha
assignat, com és el cas de les eleccions ara convocades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquests dies són freqüents els comentaris e</span><span style="font-size: 12pt;">n converses de
l’estil “no aniré a votar, ja ho he fet prou!” o bé “estic fart/a d’anar a
votar i que no serveixi de res!”. No, gent, no! Això no pot ser! No ens podem
permetre la comoditat de no anar a votar, cal fer l’esforç que calgui i
anar-hi. Ja hi ha, i hi ha hagut, suficient gent al món i a la història a qui
se’ls ha impedit exercir el dret a vot. Això que sembla un tòpic bonic i
repetit, no és només això, parem-nos a pensar-hi. No fa pas tant que els
nostres pares i padrins no podien votar. No fa tant temps que les dones arreu
no podien votar, i va ser la lluita de les sufragistes la que va aconseguir que
poguéssim fer-ho. Creieu que a elles els va fer mandra? Creieu que estaven
cansats de votar qui vivia, o viu encara, en una dictadura?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">No ens agraden les campanyes electorals, d’acord. Els pobles
i ciutats queden embrutats per pancartes, cartells, banderoles que lluny d’informar,
sovint el que fan és enlletgir convençudament l’entorn. No ens agrada que a
ràdio i televisió ens interrompin puntualment amb falques i espots electorals,
estic convençuda que la majoria de gent ni se’ls escolta. No ens agrada que
gran part dels informatius vagin dedicats exclusivament a campanya electoral,
ometent altres notícies que possiblement sigui d’interès més general. I encara
ens agrada menys que aquests informatius no puguin emetre’s segons criteris
periodístics i vagin marcats pels blocs electorals, segons la representació de
cada partit. Totalment injust, poc ètic i impedeix l’exercici professional. Puc
estar d’acord en tot això, i segurament amb molts altres motius que podríeu
exposar-me, però no per això hem de deixar que la nostra veu l’ocupi algú
altre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Els que som demòcrates, allà on hi ha una urna i hem d’emetre
un vot. Per coherència, per responsabilitat, per respecte amb qui no pot, per
dir-hi la nostra del què calgui i on calgui. Anem a votar!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-85643682656524487162016-05-29T20:38:00.001+02:002016-05-29T20:40:09.804+02:00Desenganyem-nos, la monogàmia no ens agrada!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-t4_nJ0jmNrs/V0s3IMdMt6I/AAAAAAABP_4/NLAjWLkw3YsrWyo0g1DR566bSRgwZ6e0ACLcB/s1600/infidelidad4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-t4_nJ0jmNrs/V0s3IMdMt6I/AAAAAAABP_4/NLAjWLkw3YsrWyo0g1DR566bSRgwZ6e0ACLcB/s1600/infidelidad4.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #f6f5f5; font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;">Article de maig al <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/51565/la-monogamia-no-ens-agrada" target="_blank">Periòdic d'Andorra</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #f6f5f5; font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #f6f5f5; font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;">Sí, si voleu podeu escandalitzar-vos, però és així. No he cregut mai en la monogàmia, no crec que com a éssers racionals estiguem genèticament programats per a tal. No confondre amb l’amor, aquí sí que crec que es pot estimar per sempre. Potser podríem parlar d’una monogàmia temporal, però no per a tota la vida, i ni tan sols per a llargues temporades. Complaure el nostre curiós instint, no s’aconsegueix amb l’exclusivitat sexual, per això, perquè aquest és curiós, perquè necessitem varietat, moviment, diversitat i no mirar sempre el mateix capítol del nostre serial preferit. Som éssers socials, i com a tals necessitem relacionar-nos amb l’entorn des de totes les perspectives, i la sexual és una que sovint oblidem i volem fer creure que deixem tancada només a la intimitat de la parella.</span></div>
<span style="background-color: #f6f5f5; font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #f6f5f5; font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;"><span style="font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;">Hi ha un elevat nombre de parelles les quals el seu trencament és degut a la infidelitat, i és que hi ha, per tant, un encara més elevat nombre de parelles que un o ambdós membres és infidel. Així doncs, acceptem-ho, és tan sols un costum social i sortir-se del que es considera socialment correcte esdevé un tabú, un engany, una barrabassada...</span></span></div>
<span style="background-color: #f6f5f5; font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;">
</span><span style="background-color: #f6f5f5; font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;">Estic convençuda que si les parelles acordessin mútuament tenir el dret de tenir altres relacions sexuals s’evitarien gran nombre de trencaments. Crec que les parelles es poden estimar moltíssim, però això no treu que els pertinents membres se sentin atrets per tenir sexe amb altri, i això, dins d’un marc de sinceritat i confiança, hauria de ser el més natural. De fet, natural i sà emocionalment parlant, ens evitaríem enganys, mentides, traïcions i frustracions</span></div>
</span><span style="background-color: #f6f5f5; font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 18.2px; line-height: 27.3px;">La majoria de vosaltres estareu possiblement pensant ara mateix, que això no és així, que vosaltres estimeu molt a la vostra parella i mai faríeu això, o encara més, potser esteu pensant que la vostra parella no us faria mai això, però desenganyeu-vos, penseu-hi una mica i valoreu si aquest tipus de relació és realment volguda, o imposada culturalment per costums gairebé ancestrals. Penseu-hi una mica més i penseu si la vostra vida sexual és plenament satisfactòria o és tan sol acceptada, m’ho passo prou bé i ja vaig fent...</span></div>
</span>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-64912394213490786712016-04-22T22:57:00.003+02:002016-04-22T22:57:46.535+02:00No puc amb tanta violència. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/--WdtOzurqAM/UVDH7t0didI/AAAAAAABG0k/I1MYo66dWeowOCRhv42pBW_IfK0G-KYQQCKgB/s1600/mafalda%2Bllengua%2Bm%25C3%25B3n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://3.bp.blogspot.com/--WdtOzurqAM/UVDH7t0didI/AAAAAAABG0k/I1MYo66dWeowOCRhv42pBW_IfK0G-KYQQCKgB/s1600/mafalda%2Bllengua%2Bm%25C3%25B3n.jpg" /></a></div>
L'article d'abril del <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/50998/no-puc-amb-tanta-violencia" target="_blank">Periòdic d'Andorra.</a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sí, ja sé que això sempre ha
existit, però de fa un temps cap a aquí que ho tolero cada vegada menys.
Llevar-me al matí i, sigui quin sigui el canal informatiu que decideixi obrir,
no hi tarda a sortir un entorn de violència. Guerres, refugiats, assassinats,
pintades nazis, dones mortes, verbalitzacions insultants entre personatges
polítics, i tantes altres situacions.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Surto al carrer i, al travessar
una plaça plena d’adolescents estudiants que fan el descans, no falten els insults
entre uns i altres, les crítiques cap als demés o fins i tot alguna confidència
entre amigues sobre com les tracta la seva parella.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A la tarda la plaça és plena de
canalla, i tampoc hi falten baralles per qüestions tan simples com de qui és la
pilota, o si vull o no que tu juguis amb nosaltres. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Miro al meu entorn més immediat,
i m’adono que també m’arriben agressions directes a mi. I què acabes fent?,
doncs dues coses, o bé una cuirassa que algun dia acaba petant de lo plena que
està, o bé retornes els atacs immediatament. Cap de les dues solucions em
satisfà, no vull contribuir a generar més violència i agressivitat al meu
entorn, però ignorar-ho es fa cada cop més difícil. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No vull ignorar la violència,
vull canviar coses i vull que aquesta s’acabi, o si més no, que es redueixi, és
necessari, cal que sigui immediat, és urgent! No ens n’adonem de lo
influenciats que estem per aquest fet, i el més fàcil torna a ser, altra
vegada, girar la cara i no implicar-nos en realitzar canvis. Són tantes les
vegades que he reflexionat sobre la societat que som i en la que ens estem
convertint. La meva vessant professional m’ho fa fer tot sovint, i penso també
que no som prou conscients que som nosaltres mateixos qui generem aquests
entorns. Les situacions macro també
comencen per un entorn micro.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fa uns dies, una amiga em va dir
que quan ens passa una cosa dolenta, estem tristos, enfadats, i pensant-hi molt
temps, el necessari per a cadascú, però en canvi, que de les coses bones de
seguida ens n’oblidem, i penso que té tota la raó. Vivim en una societat on hi
ha un cert tabú a expressar emotivitat per les coses bones, la gratitud,
l’alegria, l’eufòria i tants altres sentiments duren molt poc, i en canvi en les
emocions negatives ens hi repengem durant temps. Pensem-hi una mica tots
plegats i procurem potenciar i allargar les situacions bones que té la vida,
potser així contribuirem a oblidar-nos d’enveges i negativitat i a crear un
entorn més afable. <o:p></o:p></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-35273252249699658692016-04-22T22:53:00.003+02:002016-04-22T22:54:46.155+02:00L’Anne Frank, l’Zlata Filipovic i ara...?<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-shbYiAf-kso/VxqO44a-lNI/AAAAAAABOL8/e56g_d-BhAUPzbAJ89-bUl8YwQNrb0OWgCLcB/s1600/DSC01623.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-shbYiAf-kso/VxqO44a-lNI/AAAAAAABOL8/e56g_d-BhAUPzbAJ89-bUl8YwQNrb0OWgCLcB/s320/DSC01623.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camp de refugiats de Mihatovici. Bòsnia.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L'article de març del <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/50428/lanne-frank-lzlata-filipovic-i-ara" target="_blank">Periòdic d'Andorra.</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
D’adolescent vaig llegir, com
molts de vosaltres, el Diari de l’Anne Frank. El relat en primera persona d’una
noieta alemanya i jueva durant la segona guerra mundial. Ella i la seva
família, fugint del nazisme es veuen obligats a marxar cap a Holanda i viure-hi
amagats. L’Anne explica quin és el dia a dia de viure d’aquesta aberrant
manera, si és que se’n pot dir vida.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Uns anys després, no gaires, vaig
saber que existia el Diari de l’Zlata, un relat similar a l’anterior, i de fet
inspirat en l’Anne Frank. Aquest cop Zlata Filipovic narrava de primera mà la
guerra dels Balcans des de Sarajevo, i també el vaig llegir.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Bastants anys després, el 2008
vaig trepitjar per primera vegada terra balcànica, diferents indrets de Bòsnia,
inclòs un camp de refugiats. Sí, refugiats encara, el 2008 i el 2016 també.
Refugiats supervivents de la matança de Srebrenica. Quan vaig arribar feia 13
anys que havia acabat una guerra que jo recordava haver vist per la televisió. Van
ser els anys en que ens vam acostumar a dinar tranquil·lament veient caure
obusos i míssils. Primer va ser la guerra del golf, després la dels Balcans i a
partir d’aquí, la indiferència. Ens hem vacunat, som gairebé immunes a les
imatges de violència i agressivitat que veiem a diari a les notícies durant els
àpats i no només les de les guerres.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fa mesos que arrosseguem el drama
de l’exili de les famílies sirianes. Famílies que fugen d’una guerra, la
definiria com una cruel guerra, però clar, quina no ho és? I ara què? Seguim
dinant i sopant acostumats a les explicacions de periodistes dels telenotícies
i enviats especials. I ara què? Ens indignem per uns segons, potser per uns
minuts, però continuem amb el nostre dia a dia. Donant-los l’esquena, girant la
mirada, tancant fronteres i buscant solucions a hipotètiques amenaces del què
podria passar, és a dir, posant la bena abans de la ferida, no fos cas!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Bòsnia el 2008, i encara ara,
seguia i segueix minada, i les restes de metralla i edificis en runa són per
arreu. Enguany farà 21 anys que va acabar la guerra, cosa que no vol dir que hi
hagi pau, una fi de la guerra amb uns acords signats a Dayton que han conduit a
una segregació ètnica, lluny de l’anhelada convivència multicultural. I per
què? Doncs perquè els vam donar l’esquera, perquè els vam oblidar, i ara què? Ho
tornarem a fer? Ho tornem a fer.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Desconec si en aquests moment hi
ha algun nen o nena escrivint el diari de la seva experiència durant l’exili
sirià, segur que sí, i espero veure’l publicat en un temps, però de mentre, si
us plau, no caiguem en l’oblit altra vegada!<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-16460569459927875592016-01-27T21:15:00.001+01:002016-01-27T21:16:47.021+01:00Pits, pírcings i política<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-uRmdMR3-Wis/VqklRMKuPyI/AAAAAAABLeU/QWmhAGqemnE/s1600/meme-ucu-piercingi_870996.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-uRmdMR3-Wis/VqklRMKuPyI/AAAAAAABLeU/QWmhAGqemnE/s1600/meme-ucu-piercingi_870996.jpg" /></a></div>
L'article d'aquest mes al <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/48979/pits-pircings-i-politica" target="_blank">Periòdic d'Andorra.</a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Durant quatre anys de la meva
vida vaig tenir l’orgull de ser escollida regidora de la meva ciutat. Llavors
tenia 27 anys i el meu aspecte era similar al d’ara, si més no, pel que fa a
l’estil de vestir: texans, samarretes, camises, leggings, vestits, mocadors...
No tenia, ni tinc, cap vestit jaqueta.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Les últimes setmanes hem pogut
llegir a la premsa, majoritàriament catalana, la gran quantitat d’insults i
descrèdits cap a dones que es dediquen a la política amb un fort component
sexista, gran part lligats al seu aspecte físic o a la seva condició per ser
dones, mai per la seva acció política. Aquest és un fet en que, jo directament
no m’hi vaig trobar mai, però sí que vaig trobar-me amb gran multitud
d’ocasions on el micromasclisme és aplicat amb subtilesa i normalitat. Us n’explicaré
un parell. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En una ocasió, vaig ser convidada
a la inauguració de les noves instal·lacions d’un organisme de la generalitat,
a l’esdeveniment hi havia la presència de la consellera pertinent. Vaig arribar
al lloc acompanyada de l’alcalde i del president del Consell Comarcal, cinc
metres abans d’arribar a la porta, una noia molt ben vestida, amb una carpeta a
les mans em va tocar el braç per darrera i em va preguntar si era una persona
en concret, li vaig dir que no. El nom corresponia a la persona responsable de
premsa de l’Ajuntament, ella va insistir, però ets algú de premsa o de protocol
de l’Ajuntament? I vaig tornar a dir que no, perquè evidentment no ho era. No
recordo com anava vestida en aquella ocasió, però segur que era correcta, no
devia anar-hi amb xandall, però és clar, una noia jove, amb pírcings a la cara,
acompanyada de dos senyors polítics encorbatats, ningú es podia imaginar que
fos una regidora responsable de l’àrea corresponent a les instal·lacions que
s’estan inaugurant, més aviat feia pinta de ser la noia de premsa. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El 2010 es van convocar eleccions
a la Generalitat, i es va fer una prova pilot en set poblacions catalanes on la
transferència de dades de participació i escrutini es faria mitjançant un nou
sistema telemàtic, i la Seu hi va participar. Ens van convocar a una reunió i
una compareixença de premsa amb el Conseller a l’Ajuntament d’una d’aquestes
poblacions, vaig ser jo qui va anar-hi en representació de la Seu. Al arribar a
l’Ajuntament, vaig dirigir-me al taulell de recepció i vaig dir a la noia: Bon
dia, vinc de l’Ajuntament de la Seu, que ens han convocat a la reunió amb el
Conseller. La seva resposta va ser: Molt bé, ets de protocol? Qui és EL
representant? Evidentment, vaig dir-li que no era de protocol, i que LA
representant era jo mateixa. Em va indicar que pugés al primer pis. Un cop
allà, em va tornar a succeir el mateix, una altra noia al dir-li que venia de
l’Ajuntament de la Seu em va dir, ets premsa? No, no sóc premsa, sóc regidora!
En menys d’un minut, dues vegades!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El que més em molesta d’això, és
que a sobre, les interlocutores eren dones i cap passava del 45 anys. Dones
joves que tenen interioritzada una imatge estereotipada que vincula política i
poder amb una aparença concreta lligada segurament a uns testicles i una
corbata. O si més no, no la vincula amb pits i pírcings. <o:p></o:p></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-58779170533687262292016-01-05T17:39:00.000+01:002016-01-05T17:39:15.545+01:00El 27 de setembre vaig plorar molt. (la meva carta als reis)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-MUzxfhju5yU/VovxbHNvx1I/AAAAAAABKtE/SC41QNeywTc/s1600/reis2008003.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="224" src="http://1.bp.blogspot.com/-MUzxfhju5yU/VovxbHNvx1I/AAAAAAABKtE/SC41QNeywTc/s320/reis2008003.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El 27 de setembre vaig plorar molt, em vaig passar el dia
plorant. Estava emocionada per ser partícip d’una jornada que havia de ser
històrica. Sí, sóc de llàgrima fàcil, alhora que una persona que m’il·lusiono i
m’arremango per aconseguir allò en el que crec. Vaig veure centenars de
persones arribar als col·legis amb un sol objectiu, <b>VOTAR INDEPENDÈNCIA</b>. Vaig
compartir converses històriques i emocionants que em varen fer tornar a plorar.
Vaig veure reflexions i rectificacions d’última hora que deixaven de banda l’emprenyament
fent cas tant al cor com a la raó. Vaig veure gent d’ERC votar a la CUP i això
em feia mal, tot i comprendre-ho en part. I sobretot vaig veure uns resultats
que poca gent esperava i que em van dissoldre finalment amb les poques
llàgrimes que em quedaven. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quan la CUP va decidir no participar de la candidatura
unitària, el meu primer sentiment va ser: “doncs ERC tampoc” i vaig plantejar-me votar
CUP si ERC en formava part. Passat un parell de dies de l’acord, amb el cap
fred, i menys emprenyada, vaig entendre que hi havia qui en sabia més que jo i
si aquesta havia de ser la fórmula per aconseguir la República, no hi posaria
pas pals a les rodes, al contrari, m’arremangaria tant com pogués per fer-ho
possible. I així va ser que, una mica amb la pinça al nas, vaig formar part de
la campanya de Junts pel Sí com he fet en qualsevol de la resta de campanyes d’ERC.
No vaig dubtar mai de l’honestedat dels qui compartia feina, i van ser moltes
les persones que se’m van acostar per dir-me Convergència us trairà, en Mas no
s’hi pot confiar, i coses per l’estil. No ha estat així, no em sento traïda. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Durant aquests tres mesos de converses, heu estat moltíssims
els qui m’heu aturat pel carrer per preguntar-me com ho veia, a cada botiga on
entrava, en converses de cafè, en sopars d’amics. És inevitable i m’enorgulleix
que em pregunteu, evidentment la gent de la Seu i la comarca, coneixeu de la
meva implicació política i social, i per tant m’agrada que ho feu. He de dir
però, que ha estat esgotador, he hagut de transmetre-us, o si més no
intentar-ho, que estava fermament convençuda que això acabaria bé, que estem
condemnats a entendre’ns perquè tots volem el mateix, i que la tibantor forma
part del joc polític, però tot això jo no m’ho creia. Hem arribat a un estat d’esgotament
en el que pel mig hi hem posat a més, una nova campanya electoral, que a sobre era
totalment desmotivant perquè l’argument fàcil era, què coi hi hem d’anar a fer
a Espanya?, i per tant, el grau de desgast personal que porta tota la població
és exorbitant. Jo estava i estic cansada, però no podia permetre que la gent
que no esteu “malalts de política” com alguns de nosaltres, us enfonséssiu més.
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No vaig confiar mai que la CUP cedís per investir a Mas. Va
ser la seva bandera en campanya, i va ser, possiblement, el què els va fer
aconseguir uns resultats que tots sabem que una part són vot prestat. Quan tens
un vot prestat, tens clar encara més que no pots fallar als teus votants amb la
intenció de fidelitzar-los, però la <b>COHERÈNCIA</b> no està renyida amb la
<b>RESPONSABILITAT</b>, tal i com va explicava un d’aquests dies algun dels seus
militants més coneguts. Aspectes com el pla de xoc social i altres
condicionants que havien demanat, no han estat un sacrifici, estic segura, per
gran part de Junts pel Sí, com a mínim tota la gent d’ERC hi està d’acord. Per
aquest motiu, el 28 de setembre, al refer-me, em va agradar que haguéssim d’entendre’ns
amb la CUP, seria una forma d’anar incloent programa social i d’esquerres al
nou mandat i sobretot al nou país i a la nova República. El què em molesta, és
la pèrdua de temps aquests tres mesos fent-la ballar, però no seré jo qui
valori els processos interns de decisió de partits aliens. Em molesta també que,
gran part de la població ha confiat en ells i ara se senten traïts , bé sigui
perquè els van confiar el vot, o bé sigui perquè aquests mesos s’han mostrat
esperançats en que desencallarien el tema del “qui”. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Arribats a aquest punt, a data d’avui, només veig una
solució i aquesta passa només pel desenrocament de Junts pel Sí, és a dir, pel
desenrocament del sector de Convergència, i això es tradueix en el pas al
costat d’Artur Mas. Tenim l’oportunitat que tants hem anhelat a tocar, i em
sembla totalment ridícul que estiguem discutint per un “la pilota és meva i jo
dic qui juga”. La roda de premsa d’aquest migdia del president Mas m’ha deixat
totalment sorpresa, fins i tot avergonyida. Havia oblidat aquest Mas xulesc i
orgullós, i no m’ha agradat. Amb una retirada podríem veure satisfetes moltes
de les demandes de la població. Per una banda, i principalment, tindríem resolt
el tema de la investidura i aconseguir que el mandat més important de les
nostres vides tiri endavant tal i com vol la majoria de la població. Per altra,
satisfer a la CUP amb els seus desitjos de no veure a Mas president. I
finalment, Mas té l’oportunitat d’apartar-se dignament i orgullosament, “sacrificar-se”
no ell, sinó la “seva” presidència en benefici del país i sobretot de la
independència. L’honoraria moltíssim, podria quedar a l’alçada d’altres
presidents honorífics de la història de Catalunya, i és que la <b>GENEROSITAT I
HUMILITAT</b>, en moments transcendentals com el que estem vivint, li serien
recordats per tota la història, i poder passar a escriure el seu nom com un
màrtir o un heroi del procés, el què ell es vulgui considerar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
M’és igual qui cedeix més que l’altre, més igual qui té més
diputats que l’altre, m’és igual tot, jo només veig 72 diputats
independentistes, incapaços de posar-nos d’acord amb un objectiu comú i pel que
estic convençuda que els 72 tenen ganes d’arremangar-se i treballar per la
construcció de la nova República Catalana.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquesta és la meva carta als Reis, els únics reis en els que
crec, els reis republicans, els que donen i no prenen, els que satisfan somnis
i il·lusions a petits i grans, i als qui els confio els meus desitjos per
aquest 2016. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>ENTENEM-NOS, CEDIM, APARTEM L’ORGULL I FEM LA INDEPENDÈNCIA!</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Salut i República!<o:p></o:p></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-37407796932018253842015-11-15T20:06:00.004+01:002015-11-15T20:06:47.561+01:00Entre 50 i 70 persones mortes en diferents atemptats a l’estat espanyol.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-KSmkJ4m41GQ/VkjXNdliX0I/AAAAAAABH6g/OOZ42O-U_-U/s1600/2672157176_2fbd773f49_z.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="219" src="http://4.bp.blogspot.com/-KSmkJ4m41GQ/VkjXNdliX0I/AAAAAAABH6g/OOZ42O-U_-U/s320/2672157176_2fbd773f49_z.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de Luca Rossato. Creative Commons</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>Un seguit d’atemptats han tingut
lloc en el que portem d’any arreu del territori espanyol. Els assassins actuen
de la forma anomenada “llop solitari” per la qual no se’ls podria relacionar, a
priori, amb cap grup criminal organitzat. Els executors empren diversos
mètodes per a les seves actuacions, tant l’arma blanca o de foc, com la
combustió o l’asfixia, entre altres. Es creu que els fets poden no haver
finalitzat i s’esperen múltiples atacs en les properes dates. Les víctimes són
triades de forma arbitrària sense distinció per nivell social, cultural,
econòmic o d’origen.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquesta és una NO-notícia que,
tot i que els fets són reals i de gran gravetat, mai encapçalarà cap portada de
diari.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
És així senyors i senyores, cada
any moren aquesta quantitat de dones víctimes de violència masclista, la
majoria a mans de les seves parelles o ex-parelles, però no, aquests fets no
són considerats terrorisme. Aquests fets són percebuts ja com un fet gairebé
normalitzat per la majoria de la població. No perquè no els importin aquestes
dones, sinó possiblement perquè a poca gent els toca de prop i la reminiscència
de l’adolescent valor de la heroïcitat (a mi això no em passarà) topa amb l’empatia
necessària que cal per lluitar contra aquesta xacra. Bé, potser no és que
estigui normalitzat més aviat deu ser que és més fàcil mirar cap a un altre
cantó, i, on és ara aquella valentia adolescent?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Portem un parell de dies amb
informació a tota hora sobre els atemptats a París. Vull avançar i que quedi
clar el meu respecte i condol a les famílies de les víctimes i condemnar
profundament qualsevol forma de violència, aquí, a París o a Beirut. Però és
que jornades com les d’aquest cap de setmana em fan comprovar una vegada més
que hi ha ciutadans de primera i de segona, i que hi ha gent més important que
altra, i malauradament els que pitjor ho passen no solen sortir a les portades
dels diaris. Sí, és cert, setmanes enrere totes les portades parlaven dels
refugiats sirians i països del voltant, però perquè ho feien? Potser perquè ara
la problemàtica arriba a Europa? Fa anys que aquesta gent viuen una guerra crua
i sagnant i llavors a ningú interessava, simplement perquè eren lluny. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Deia abans que girar la mirada
davant d’un assassinat o d’un acte de violència masclista sol ser bastant
habitual per aquest sentiment de “a mi això no em passarà” o bé, “això al meu
entorn no passa”, només vull que reflexioneu una mica en el vostre entorn?
Vosaltres i qualsevol persona sou incapaços de posar-vos al 100% dins de la
intimitat de les persones, hi ha desenes, centenars i fins i tot milers de
dones que pateixen situacions de violència i que ni ens podem imaginar qui són.
De totes les classes socials, econòmiques, culturals, amb una vida social,
laboral i personal totalment normalitzada i realment imprevisible que es trobin
en aquesta situació. Perquè és una violència que es viu en silenci, una
violència que anul·la, una violència que avergonyeix, una violència que
aconsegueix fer-te sentir culpable, una violència que passa sovint desapercebuda
al nostre entorn amb subtilesa, però no per això deixa d’existir.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I sí, els assassinats repetits de
dones són una forma de terrorisme, perquè causa terror, però potser no el
suficient perquè els senyors i senyores que manen tinguin el valor d’arremangar-se
i fer realment polítiques efectives i tolerància zero enfront aquests fets. Per
què no hi ha una concentració de rebuig als peus dels ajuntaments cada vegada
que mor una dona? Massa feina, seria massa sovint, potser? Pel cost econòmic no
serà, no? Possiblement ens hi acostumaríem massa aviat i a la tercera o quarta molts
ja pensarien “ufff... una altra vegada, jo aquesta em quedo a casa” <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-57818805173621232782015-11-04T23:16:00.000+01:002015-11-04T23:16:08.165+01:00Happy Meal de nen o de nena?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3P4IDcsDbh8/VjqDjmCO2mI/AAAAAAABHYs/LeXwaVb9FBw/s1600/happy%2Bmeal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-3P4IDcsDbh8/VjqDjmCO2mI/AAAAAAABHYs/LeXwaVb9FBw/s1600/happy%2Bmeal.jpg" /></a></div>
L'article d'octubre del<a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/47062/happy-meal-de-nen-o-de-nena" target="_blank"> Periòdic d'Andorra</a>.<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fa uns dies vaig descobrir que a
la reconegudíssima marca de menjar ràpid McDonald’s tenen dues varietats del
menú infantil anomenat Happy meal. Resulta que quan en demanes un, a la
carrerada de preguntes de l’estil, “hamburguesa o nuggets? Patates normals o de
luxe? Beguda? Postres?...” s’hi afegeix també la de “per a nen o nena?” Eps,
perdona? És que mengen diferent un nen que una nena? Doncs no, no va per aquí
la cosa, es tracta de la joguina de regal que inclouen al menú. Mare meva, però
de quines joguines estem parlant!? Que cal fer ús dels genitals per jugar-hi?
Perquè aquesta podria ser l’única diferència que podria veure en una joguina adreçada
a nens o nenes. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
M’escandalitzo al saber que això
no és un fet aïllat, sinó que és la pràctica habitual de la companyia. La meva
poc freqüent assistència a la cadena així com no tenir descendència no m’havia
permès fins ara tenir-ne coneixement. He comentat amb alguns pares i mares
aquest fet durant uns dies, i sí, m’han respost que això sol ser habitual en
molts dels establiments de la cadena i segons la resposta, el ninotet sol ser
més o menys efeminat o masculinitzat, és a dir, a les nenes els solen donar la
Barrufeta, Hello Kitty, o les princeses de la pel·lícula de Disney/Pixar del
moment, i als nens doncs en Super Mario, el Gran Barrufet, l’Shrek...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No puc deixar de sorprendre’m! Com
un fet tan simple i quotidià pot jugar d’aquesta manera amb els estereotips
sexistes dels més petits? i més quan els mateixos infants són els que sovint
senten la pregunta “per a nen o per a nena” entenent que cal fer aquesta
distinció a les joguines.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Si us plau, pares i mares que em
llegiu, no permeteu que la quotidianitat de les coses permeti perpetuar
atributs sexistes a la vostra canalla, no és un menudesa el que explico, els
infants aprenen a socialitzar-se a través del joc, i és des del joc que aquesta
marca els està dient que segons si ets nen o nena has de jugar amb unes coses o
unes altres i això en el futur es tradueix en segons si ets home o dona t’has
de comportar segons uns rols assignats. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Recordeu que l’única cosa que NO
pot fer una dona a diferència d’un home és pixar de peu sense mullar-se, i tot
i així, hi ha homes que segons com tampoc se’n surten. Ah! I estalvieu-vos
també, si us plau, el pensament de “com no tens fills/es...” tampoc he anat mai
a la guerra i sé que s’hi mata gent! <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-67098439946040631052015-10-20T20:19:00.000+02:002015-10-20T20:19:26.661+02:00Dones, votem, sí!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ikXg0nlFT6I/ViaFeUSNfFI/AAAAAAABGzM/W5HuBhoTYDQ/s1600/IMG_20150927_203547.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-ikXg0nlFT6I/ViaFeUSNfFI/AAAAAAABGzM/W5HuBhoTYDQ/s320/IMG_20150927_203547.jpg" width="240" /></a></div>
L'article de setembre del <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/46229/dones-votem-si" target="_blank">Periòdic d'Andorra</a>. Gairebé ja a punt de sortir el d'octubre que sortirà en dos dies... ;p<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sembla ser, segons alguns estudis, que les dones som les menys
participatives en el món de la política. Que hi ha molts més homes que dones
dedicats a l’exercici de la representació política és una evidència, però ara
no vull parlar d’aquest aspecte sinó del fet d’exercir la participació
democràtica. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Més del doble de dones que d’homes es mostren indecises a l’hora d’encarar
uns comicis, un 25% de dones enfront d’un 12% d’homes, i això acaba
desencadenant en un alt grau d’abstencionisme.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Jo, que sóc dona, que he participat i participo de l’activitat política i
que em considero gran defensora de la democràcia i de les llibertats, em costa
força comprendre el motiu pel qual la gent no vota. Tot i no haver-ho patit,
tinc sempre en el record tota la gent que durant anys no va poder fer-ho, bé sigui
per una dictadura o bé per la no existència del sufragi universal. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Entenc el gran desencís que té la gent cap al món polític, així com cap a
una més que qüestionada manca de democràcia i justícia. Els repetits escàndols
polítics propicien aquest descrèdit, però cal recordar que els protagonistes
d’aquests són una ínfima part de les persones dedicades a la política, la gran
majoria de càrrecs electes són persones totalment honrades. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Les dones, juguem un paper essencial en la nostra societat, tan essencial
com el dels homes, però sembla que sovint això se’ns oblidi, i per aquest motiu
no podem deixar de mostrar-nos ens els espais de decisió que se’ns ofereixen,
bé sigui assumint llocs de responsabilitat, expressant la nostra opinió i
voluntat en els cercles de relació, o bé exercint el poder del vot.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En un parell de setmanes tenim eleccions a Catalunya, unes eleccions
històriques que han de marcar un abans i
un després en el desenvolupament del país, del nou país, i en el qual cal que
les dones hi tinguem un paper més que rellevant, deixant enrere així prototips
arcaics, contribuint a una nova forma de fer política i construint un país més
lliure, just i cohesionat. Per fer-ho cal que totes i cadascuna de nosaltres
s’adreci fins a l’urna i hi digui la seva.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Les catalanes que residiu a Andorra també hi heu de ser, perquè malgrat la
distància que us separa del vostre país, família, amistats i records, això
només es mesura en quilòmetres, sou part important i essencial de la terra que
estimeu i voleu veure millorar. Així doncs: “dones, votem, sí!”<o:p></o:p></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-66910697725185207032015-10-02T15:19:00.002+02:002015-10-02T15:20:32.333+02:00L’educació social a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-dG9EGDKXOZ0/Vg6DKRUE4LI/AAAAAAABF_o/njMkhEbngPY/s1600/CarnavalBlogs_2015Cat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="138" src="http://2.bp.blogspot.com/-dG9EGDKXOZ0/Vg6DKRUE4LI/AAAAAAABF_o/njMkhEbngPY/s320/CarnavalBlogs_2015Cat.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan des del <a href="http://www.ceesc.cat/" target="_blank">CEESC</a> em van demanar col·laboració de nou de participar al Carnaval de Blogs, no vaig dubtar ni un moment en col·laborar-hi, i més al saber quin era el tema sobre el què reflexionar. </div>
<div style="text-align: justify;">
El primer que vaig pensar fou la de vegades que he/hem hagut d'explicar quina és la nostra professió. La majoria de la gent segueix confonent-nos amb treballadors/es socials (algú encara en diu assistents socials). Entenc que no sàpiguen diferenciar-ho, potser no ens hem explicat prou bé i aquí hauriem de fer autocrítica i reivindicar-nos una mica més tots plegats. Això sí, no vull desmerèixer en cap cas la bona feina que fa el CEESC i la resta de col·legis professionals de la professió en aquest àmbit. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè aquesta manca de reconeixement? Se'm ocorren tres agents responsables o implicats</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>Administracions públiques:</u></b> No ha estat una ni dues les vegades que he vist la creació de serveis d'atenció social on s'ha obviat la figura de l'educador/a social, prioritzant altres professionals per al servei. Professionals necessaris, ho tinc clar, però on per tal de realitzar un bon treball interdisciplinari hi manca un perfil, i aquest sovint és el de l'educador/a social. Són les administracions públiques les que han de creure, defensar i exigir la incorporació de la professió en el treball de l'atenció i serveis socials. No s'hi val a legislar i incorporar a la Cartera de Serveis els perfils professionals dels quals ha de disposar un servei i a la vegada no dotar-los pressupostariament per poder-los contractar. D'aquesta manera la nostra professió acaba sent sempre "l'assignatura maria" dels serveis socials. Aquella figura de la que es pot prescindir perquè algú o altre acabarà assumint-ne les seves funcions, sovint els i les treballadors/es socials. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>Intrusisme professional:</u></b> Lliga amb la finalització del punt anterior. També m'he trobat en diverses ocasions amb treballadors/es socials, principalment, però també terapeutes ocupacionals, suplint la tasca d'educadors/es. I em pregunto, i això perquè? Doncs no en tinc ni idea, vull creure que qui convoca un lloc de treball té ben definides les funcions que aquesta persona ha de desenvolupar així com el perfil professional que l'ha d'ocupar. Perquè aquesta no priorització? També hi ha el poc reconeixement de la professió en la categoria professionals, realitzar funcions d'educador/a i estar contractat com a monitor/a, auxiliar educatiu/va, dinamitzador/a o altres categories inferiors a la que correspondria. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>Mitjans de comunicació:</u></b> Evidentment aquests no tenen responsabilització directa en la manca de reconeixement però estic convençuda que farien una gran tasca en la difusió de la professió, normalitzant-ne les situacions i no només quan surt a premsa algun cas flagrant, sovint amb contingut negatiu, malauradament. Entre moltes altres funcions, els mitjans tenen la capacitat de situar quelcom a l'esfera pública, fet que ha de permetre el seu millor coneixement i d'aquí al millor reconeixement. Ajudeu-nos! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un exemple, el programa "L'aprenent" de TV3.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281px" scrolling="no" src="http://www.ccma.cat/video/embed/3903550" width="500px"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
PS. Aquest gener passat vaig publicar un article similar al Periòdic d'Andorra, us el recordo <a href="http://ieiaseu.blogspot.com.es/2015/01/educacio-social-que-es-aixo.html" target="_blank">aquí</a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
PS2.Per cert, jo no sé quina és la diferència entre un arquitecte i un arquitecte tècnic, ho sento... ;P</div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-42275472969729557992015-09-26T21:36:00.000+02:002015-09-26T21:36:06.909+02:00Penso, i sento, i noto, i m'emociono... <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-qEEoCe39fPo/VgbzP4h11zI/AAAAAAABF0o/jS3AByDwLRM/s1600/IMG_20150925_194759.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-qEEoCe39fPo/VgbzP4h11zI/AAAAAAABF0o/jS3AByDwLRM/s320/IMG_20150925_194759.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sóc el futur</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fa estona que intento escriure
aquest post, i és tant el bat-i-bull d’idees, sentiments, records, sensacions
que em recorren de cap a peus que m’està sent impossible posar-les en ordre,
així que aniré esbombant tot el què em passa pel cap.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Han estat dies d’esgotament, de
molta feina, de nervis, d’emoció i d’il·lusió, i avui penso que realment haurà
valgut i molt la pena. Amb 14 o 15 anys, envoltada d’un ambient força hostil, vaig
començar a sentir el cuquet de la independència. Vaig sol·licitar rebre
informació de les JERC i m’emocionava amb les seves enganxines i els concerts
de l’Acampada Jove. No va ser força anys més tard que vaig decidir militar-hi,
va ser per tant, una decisió reflexionada i madurada, i de les JERC cap a ERC
paral·lelament. La meva lluita i militància fins fa 6 anys, havia estat una
causa més aviat filantròpica, tenint clar que havia de lluitar perquè algun dia
en un futur llunyà, es pogués assolir el somni de la independència. Com han
canviat les coses en tan sols 6 anys. Fa 6 anys érem quatre frikis – hippies els
independentistes, i ara, tan sols 2270 dies després podem dir que la història
ha fet un tomb com un mitjó i l’independentisme forma part de la nostra
quotidianitat, del nostre entorn més normalitzat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquests dies penso molt en gent
que ja no hi és, o en gent que no tinc a prop, pot semblar un tòpic repetit per tothom, però certament és
així, malauradament som molts els que tenim (o teníem) al costat, gent que desitjaríem
que poguessin viure amb nosaltres aquests moments.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Penso en les paraules de <b>la
padrina </b>la primera vegada que vaig formar part d’una llista d’ERC <b><i>“què content
estaria el padrí de veure que vas a unes eleccions amb els d’esquerra”. </i></b>Penso també en les eleccions del
parlament de 2012, on jo formava part de la candidatura d’ERC a Lleida i ella, velleta, tan sí com no, va voler que el gendre i el nét l’ajudessin
a baixar les escales de casa per poder anar a votar a la llista de la Mireia.
Aquesta va ser <b>l’última vegada que va sortir de casa</b>, un mes i mig més tard va
morir.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Penso en les vegades en que he
sentit explicar a casa quan al <b>besavi Josep</b> se’l van emportar detingut els
nacionals i va acabar morir a la presó de Burgos. No era sindicalista, no era militant
republicà, sempre m’han explicat que simplement era una persona d’esquerres, a
qui <b>li agradava llegir el diari, </b>estar informat i fer petar la xerrada
expressant les seves opinions. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Penso en<b> el Juli</b>, amic de la
família des de gairebé sempre, <b>un dels lluitadors que va quedar pel camí. </b>De la
seva mà, sent president local d’ERC, i la del Jordi vaig entrar a formar part d’aquest
apassionant món de la política i d’ERC. Amb emoció em va venir a dir la
il·lusió que li feia que em comprometés amb aquest projecte. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Penso en <b>el Jordi</b>, i molt aquests
dies! Mai podré agrair-li la confiança que va dipositar en mi donant-me l’oportunitat
de poder representar a la meva ciutat com a regidora. Una de les experiències
que més m’ha enriquit i m’ha fet aprendre de la vida! T'enyoro molt aquests
dies, poder <b>fer-la petar a la Patalin o al Plana i compartir aquest
moment entusiasta!</b> Fins aviat!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Penso en <b>l’Oriol,</b> un gran i jove
patriota que va marxar abans d’hora, i que encara ara, en grans actes tinc la
sensació de que me l’he de trobar, l’última vegada ahir, a l’Avinguda Maria
Cristina. Compartíem una anècdota, ens havíem trobat repetides vegades en llocs
multitudinaris sense proposar-nos-ho. Com trobem a faltar el teu somriure, el
teu bon humor i les teves imitacions. <b>Quina llàstima que t’ho perdis, ho tenim
a tocar!</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I en tants altres, però penso sobretot en els que hi
som i els que han de venir, perquè demà farem història per construir-nos el millor futur, <b>SÍ o SÍ!</b><o:p></o:p></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-31473539757968723492015-08-25T22:30:00.000+02:002015-08-25T22:30:26.657+02:00Nen, no ploris...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-iKD7kbi5rWQ/VdzQNejgISI/AAAAAAABDqU/si1ykU_oLQg/s1600/cry.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-iKD7kbi5rWQ/VdzQNejgISI/AAAAAAABDqU/si1ykU_oLQg/s320/cry.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">L'article d'agost al <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/45836/nen-no-ploris" target="_blank">Periòdic d'Andorra</a>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Quantes vegades hem repetit a la
canalla aquesta frase? De ben segur que moltíssimes. Tenim per costum intentar
frenar una de les emocions més importants que experimentem. Vinc de veure la
pel·lícula ‘Del revés’ i, com us ha passat a molts, m’ha fet pensar bastant.
Tenim entès, perquè així ens ho han fet entendre, que plorar o qualsevol
manifestació de tristesa és un fet negatiu, i no té pas perquè ser així.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">De fa un temps, que a la meva
feina, he pres per costum intentar no frenar cap de les emocions que experimenten
la canalla. El dolor quan cauen, la tristesa quan marxen els pares el primer
dia, la ràbia durant una baralla... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Quan algú plora, o s’enrabia, la
meva reacció no és intentar frenar-lo sinó que procuro reconduir el seu
sentiment cap a una forma de canalització útil i efectiva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">M’explico, quan per exemple en
una baralla un dels membres acaba tan ple d’ira fins a explotar, és totalment
inútil procurar calmar-lo dient tranquil·litza’t o para ja, el què cal és que
vegi que realment se sent comprès i que algú es solidaritza amb la injustícia
que ha patit. Cal però, que aprengui a treure els seus sentiments d’una manera
que no perjudiqui ni a ell mateix ni a la resta de l’entorn. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">No està bé acabar barallant-nos
quan quelcom ens fa enfadar, està bé enfadar-nos però no respondre amb
agressivitat, així, gran quantitat de vegades he enviat a infants a córrer al
pati, a fer un crit ben llarg i fort al carrer o fins i tot picar amb els punys
a un sac de boxa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">El mateix passa amb la
tristesa, la pena, l’enyor, el dol i altres emocions que tenim catalogades com
a negatives. Des de petits ens diuen que no està bé plorar, que demostra
feblesa i més a partir de certa edat i en els nens ‘plorar és cosa de nenes’
afegint-hi connotació extremadament sexista. No és així, respondre a aquest
tipus d’emocions tal i com es mereixen, deixant experimentar el sentiment com
cal, permet consolidar aspectes de la personalitat fonamentals. Entre altres
qüestions és més fàcil poder afrontar millor els fracassos i frustracions i a
la llarga comptar amb mecanismes de resiliència que permetran una millor
adaptació als canvis inesperats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-88884177915391010212015-08-24T20:27:00.001+02:002015-08-24T20:27:21.978+02:00Els Serveis Socials.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-36bCHKsBrWc/Vdth7GX9T2I/AAAAAAABDnk/X0b-ADcdZAk/s1600/file8741295012770.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="203" src="http://3.bp.blogspot.com/-36bCHKsBrWc/Vdth7GX9T2I/AAAAAAABDnk/X0b-ADcdZAk/s320/file8741295012770.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Vaig amb molt retard! L'article del mes de juliol al <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/45220/els-serveis-socials" target="_blank">Periòdic d'Andorra.</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sempre és fàcil
criticar la tasca dels altres i defensar amb escreix la professió d’un mateix,
però n’hi ha que tradicionalment o històricament, han estat criticades de forma
més freqüent, a la vegada que crec que sovint des del màxim coneixement. Parlo
de professions com el funcionariat en general, que solen ser uns ineptes i
ganduls, els mestres i les seves excessives vacances, els que es dediquen a la
política, lladres! I com no, dels qui treballen als Serveis Socials. Aquest és
l’àmbit al que jo em dedico, i per això la meva defensa i, potser com ja he dit
més amunt, en escreix.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Estic convençuda
que qualsevol de nosaltres ha sentit a dir el favoritisme que aquests apliquen
a les persones migrades. Que si tenen més ajudes, que si els paguen les beques
de menjador a tots els fills i clar... com no en tenen només un o dos... Que si
només fan que criar perquè ja els hi pagaran les coses els Serveis Socials... i
fins i tot, que en l’obertura de negocis aquests estan exempts de pagar impostos!
A veure, obrim una miqueta els ulls. De debò creieu que qualsevol convocatòria
de beca, ajut, prestació o el nom que li vulgueu donar pot incloure el
requisit: “ser persona d’origen immigrat”? Seria una greu vulneració dels drets
de les persones, no? Anticonstitucional, antidemocràtic, injust i com no:
MENTIDA!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un altre fals mite
és el favoritisme envers a amics, coneguts, familiars, i altres cercles de
l’entorn del professional. He de dir-vos que qualsevol tipus d’ajuda percebuda
des dels Serveis Socials, és imprescindible que vagi acompanyada del compliment
d’un seguit de requisits i barems, bé a nivell econòmic o a nivell social. Cada
situació és analitzada i valorada per un equip tècnic de professionals i és
aquest equip el que decideix quin és el pla de treball a seguir amb l’usuari
perceptor, i aquest pla pot incloure o no una ajuda econòmica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un altre rumor és
la tendència que es té a “guetitzar” a les persones usuàries dels Serves
Socials, doncs en això consisteix la nostra tasca, en inserir-los
quotidianament en la societat i no cronificar la seva situació de
vulnerabilitat, però sincerament, gran part de la societat no ens ho poseu gens
fàcil!<o:p></o:p></span></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-62303671839587245662015-06-26T21:30:00.001+02:002015-06-26T21:30:11.710+02:00Carta oberta al senyor Ordeig.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-c2t7ZjYYuF0/VY2oMBFoutI/AAAAAAAA9VE/rHa1CoOg2Qk/s1600/1238845_629831907062276_966666208_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-c2t7ZjYYuF0/VY2oMBFoutI/AAAAAAAA9VE/rHa1CoOg2Qk/s320/1238845_629831907062276_966666208_n.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L'article de juny al Periòdic d'Andorra. Amb un nombre de lectures aclaparador. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/44706/carta-oberta-al-senyor-ordeig" target="_blank">Carta oberta al senyor Ordeig.</a><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Des del passat dia 24 de maig que
el sento parlar molt (massa) sobre que a la Seu la gent ha votat canvi. Vostè,
candidat per Compromís X la Seu i Diputat pel PSC, durant aquestes setmanes
s’ha omplert la boca proclamant que la gent de la Seu ha fet un gir cap a l’esquerra.
A veure, a vostè que és doctor cum laude segur que això no se li ha escapat, no
veu que el canvi no és cap a on diu vostè? No veu que el canvi que ha votat la Seu
és cap a la independència? Fa anys que el partit socialista, en la quina sigui
de les diverses formes en les que es presenta als comicis, no deixa de perdre
vots. Sí, s’ha mantingut en regidors/es però mai abans havia tingut tan pocs
votants, exactament la meitat que fa 20 anys. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Per primera vegada a la història,
a la Seu no hi haurà cap representant del partit hereu del feixisme, de la
dreta rància i espanyolista, hem aconseguit entre tots els votants expulsar del
consistori al PP, i aquesta és una grandíssima fita, mostra clara del procés
que viu el nostre país. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L’entrada de la CUP a
l’ajuntament és una altra gran notícia. Mai hi havia hagut tantes forces
independentistes representades i aquest augment es veu reflectit en el nombre
de regidors independentistes, 11 declarats obertament. No sé si al seu grup en
té algun amagat a l’armari, si és així el convido a sortir-ne, però això és
sempre una decisió personal. Durant aquestes setmanes, jo, humil ciutadana, li
he fet a vostè una sola pregunta “Quants dels regidors del seu grup votarien a
favor de qualsevol qüestió sobre la independència?” i la seva resposta fou que
no ho sabia, potser ni els ho ha preguntat...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El felicito pels seus resultats,
no vaig ser jo l’única sorpresa en veure que havia aconseguit mantenir el
nombre de representants al consistori, però haver tret una bona representació
no li dona dret a fer una valoració esbiaixada i tendenciosa dels resultats. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Jo no sóc massa de números, de
fet se’m donen bastant malament, però la suma i la resta la domino
suficientment com per poder fer una simple anàlisi. Els vots independentistes
representats a l’Ajuntament de la Seu són 3030 i els d’esquerres 2707. L’augment
de vots independentistes en referència al 2011 ha estat de 624, en canvi a
forces d’esquerres de 485. Per tant, el què jo deia, el canvi ha estat cap a la
independència. Li recordo que hi ha forces que compleixen per definició les
dues característiques, d’esquerres i independentistes i aquí el seu augment.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Atentament.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-16573993410622074102015-06-17T19:57:00.002+02:002015-06-17T21:27:28.561+02:00Carta Oberta a Ada Colau. <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-eeezOyPRZgI/VYGz05vDF1I/AAAAAAAA838/Y-ZFdMrFmrY/s1600/laSeu2022.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-eeezOyPRZgI/VYGz05vDF1I/AAAAAAAA838/Y-ZFdMrFmrY/s400/laSeu2022.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jocs Olímpics d'Hivern, Vancouver 2010.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: right;">
La Seu d'Urgell, 17 de juny de 2015</div>
<br />
Senyora Colau,</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vostè és alcaldessa de Barcelona des del passat dissabte i per tant li correspon a vostè prendre les decisions que consideri més encertades per al seu municipi, això és així.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Crec però, que vostè no és prou conscient que a banda de l'àmbit municipal, és vostè l'alcaldessa de la capital del país i per tant, les seves decisions poden tenir greus o flamants repercussions arreu del territori català. Això, també és així.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La decisió d'abandonar la candidatura olímpica pels jocs d'hivern del 2026 és respectable i està dins de les seves responsabilitats, però les formes en què ho ha fet deixen de manifest quin és el seu tarannà. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La candidatura olímpica, ha estat un tema que ha portat gran diversitat d'opinions arreu del territori. Discrepàncies per uns, il·lusions per altres, i desconeixement per altres... Segurament propiciat per una candidatura que va començar improvisada i sense suficient informació, consulta i participació del territori, greu error! És cert doncs, que la candidatura no comptava amb suficient consens, però tenia vostè a les mans l'oportunitat d'aconseguir, o si més intentar, que millorés aquest aspecte, i fins i tot la proposta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Personalment crec que, a banda de tenir o no possibilitats d'acollir uns JJ.OO d'hivern, només el procés prèvi ubica el Pirineu al món, se'n generen oportunitats de promoció i com no, una millora en les infraestructures i serveis. Però aquesta és només la meva opinió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La convido a desplaçar-se una mica pel Pirineu i comprovar les nostres prestacions, si vol pot fer-ho en transport públic i gaudir de la fantàstica línia ferroviària R3, veurà que bucòlic tot... A continuació pot intentar travessar el Pirineu per carretera, passarà una estona distreta entre revolts, pujades i baixades...Si té la sort de no haver de conduir, podrà gaudir d'un paisatge fantàstic, i de tan en tan, si vol podrà fer algun tuit, això sí, sempre que estigui en una zona amb suficient cobertura i si se li acaba la bateria al mòbil, no pateixi, podrà endollar-lo a la majoria de llocs, però sí, hi ha encara algun poble on no hi arriba la llum... A <a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/74907/llum/electrica/arriba/poble/pallars/jussa/ple/segle/xxi" target="_blank">Meüll</a> (Pallars Jussà), per exemple, no fa encara un any que els arriba el subministrament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, no seguiré descrivint el nostre estimat territori, simplement li critico la seva decisió unilateral, que si bé legítima, ha estat lletja, força lletja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta mateixa setmana, els alcaldes de la Seu d'Urgell i Puigcerdà anunciaven el seu interès de reunir-se amb vostè per tal de parlar de la candidatura, i no ha donat al territori ni aquesta simple oportunitat. Hagués estat bé parlar-ne amb els seus homòlegs, molt possiblement hagués coneguts certs aspectes que m'aventuro a afirmar que desconeix. Vostè, que si alguna cosa sembla defensar és el diàleg, s'ha negat en el seu quart dia de mandat a escoltar les humils propostes que pretenien trasllardar-li els màxims representants polítics del territori. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Atentament,<br />
<br />
Mireia Pellicer i Martí. Ciutadana del Pirineu. </div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-45563623672223077372015-06-09T12:39:00.001+02:002015-06-09T12:39:18.573+02:00KEEP CALM AND TDAH<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Io3lb3wpuqE/VXbCSDYhgYI/AAAAAAAA8LE/p1cL5F3CbY0/s1600/tdah.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-Io3lb3wpuqE/VXbCSDYhgYI/AAAAAAAA8LE/p1cL5F3CbY0/s1600/tdah.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Vaig amb retard. L'article de maig a <a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/43945/keep-calm-and-tdah" target="_blank">El periòdic d'Andorra </a>i <a href="http://www.viurealspirineus.cat/opinion/mireia.pellicer/keep-calm-and-tdah/20150529172448002546.html" target="_blank">Viure als Pirineus.</a> </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No seré jo qui posarà en dubte i
entraré en la polèmica de moda de que si existeix o no existeix el TDAH, no sóc
psicòloga ni psiquiatra i per tant no hi entenc suficient, però sí que porto
força anys treballant amb infants i n’he tingut de tota mena: tranquils,
nerviosos, moguts, diagnosticats i no diagnosticats, medicats i no medicats,
compresos i no tan compresos. M’és igual a mi el diagnòstic i el tractament, he
procurat i procuro sempre adaptar la situació a la realitat de l’infant.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Llegia fa uns dies una notícia
referent a que a partir d’ara no seran els metges del CAP qui diagnosticaran
aquest trastorn, i vaig sorprendre’m bastant. No en tinc ni idea de fins on
arriben les funcions exactes d’un pediatre o metge de capçalera, ni en quin
moment cal derivar a un especialista, per jo donava per fet que aquest
diagnòstic corresponia fer-lo als professionals especialitzats de la salut
mental, igual que un oftalmòleg em fa la valoració de les meves diòptries,
il·lusa de mi!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La notícia explicava que tal
decisió pretén provar si hi ha una reducció en el nombre de persones
diagnosticades (solem parlar d’infants i cal dir que també hi ha adults). Vol
dir doncs això que hi ha probablement un nombre significatiu de diagnosticats i
potser medicats erròniament? Bé, tota rectificació és bona si és per millorar!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Com ja he dit, no posaré en dubte
l’existència del trastorn però sí que sovint se m’ha plantejat el dubte d’una
possible diagnosticació una mica a la lleugera. Un tret característic que defineix
la societat actual és la manca de paciència i una excessiva obsessió per la
immediatesa, i penso que, potser aquest elevat augment els darrers anys en la
diagnosi pugui venir influenciat també per aquest nou ritme de vida al que ens
hem anat traslladant, així que Keep calm and TDAH!<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-86343520029729582862015-05-31T21:21:00.001+02:002015-05-31T21:36:49.924+02:00Una setmana després, uns mesos fantàstics!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-jOiBDmfiRlM/VWtfDnLavAI/AAAAAAAA70s/_-aXKkTJ0mM/s1600/IMG_20150524_153954.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-jOiBDmfiRlM/VWtfDnLavAI/AAAAAAAA70s/_-aXKkTJ0mM/s320/IMG_20150524_153954.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Avui fa just una setmana de les
eleccions municipals. Aquesta vegada hi he tingut un paper que per mi ha estat
especialíssim i amb el que he gaudit, après i compartit sensacions magnífiques. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fa uns mesos, al gener, em van
proposar dirigir una mica la campanya de les eleccions municipals a la Seu, la
meva resposta va ser immediatament que sí. Sempre m’ha agradat això de dirigir
i coordinar, la meva situació personal i professional m’ho permetia ja que
disposava de suficient temps, i era una forma diferent de col·laborar amb ERC,
des de darrera, a segona fila, que sincerament crec que és des d’on treballo
millor i sóc més eficaç i eficient. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Des d’aquell moment vam començar
a reunir-nos amb les persones que encapçalarien la candidatura d’una forma més
freqüent, especialment amb l’alcaldable per tal de fer una anàlisi de la nostra
situació, dissenyar quin tipus de campanya fer, marcar-nos uns objectius,
definir estratègies, etc. Vam anar fent feina a poc a poc amb reunions
setmanals, fins que la periodicitat va anar augmentant. Diferents membres d’ERC
portaven ja més d’un any reunint-se amb gent, associacions, clubs, i
col·lectius de la Seu per tal de redactar un programa que realment reflectís
demandes i necessitats de la ciutadania de la Seu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Els darrers dos mesos, la feina
ha estat més intensa i creixent a passos accelerats. Redacció i selecció de
propostes, disseny de programa, de cartells, vídeos, organització d’actes,
relació amb la premsa, difusió a les xarxes, tràmits legals al jutjat i un munt
de qüestions més que fins ara desconeixia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Diumenge passat, finalment va
arribar la jornada electoral i els resultats van ser més que satisfactoris. El
nostre objectiu era millorar els resultats, i vam fer-ho amb escreix, passant d’un
a tres regidors al consistori i duplicant el número de vots. La sensació de la
feina ben feta sempre és molt gratificant.<o:p></o:p><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I ara unes consideracions
temàtiques.<o:p></o:p><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>La candidatura.</b> La d’ERC ha estat una una llista totalment renovada,
amb gran nombre d’independents. Els hem fet pencar de valent, però sempre
disposats per al que calgui, a apostar fermament per l’equip i aportar tot allò
millor que té cadascú. Des d’aquí moltes gràcies perquè m’heu deixat “manar-vos”
i a sobre m’heu fet cas! És molt fàcil dirigir un equip que està disposat a
totes. <o:p></o:p><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>La militància.</b> Agrair la col·laboració de tothom qui forma el
partit. Les vostres aportacions, consells, els anys d’experiència, tot ha estat
ben rebut i entre tots hem pogut fer la millor feina. <o:p></o:p><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>Els altres partits.</b> Poc ens hem fixat en ells, la veritat. Hem
volgut fer una campanya centrada en nosaltres i en les nostres propostes, fugint
de la crítica estèril cap als demés. No ens agraden els atacs ni mirar al
passat, hem volgut ser positius i mirar endavant, el futur de la Seu. <o:p></o:p><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>Els resultats.</b> Com ja he dit abans, el nostre més que satisfactori.
Contentíssims i agraïts! Sobre CiU, passar de 8 a 7 era previsible, tot i que
jo els mantenia el 8 fins el dia que vaig assistir al seu acte final, on vaig
veure-ho clar. Sobre Compromís (PSC-Progrés), sorprenent. No negaré que no sóc
objectiva amb aquest partit, així que, jo els en desitjava 4 i em vaig
equivocar de ple, van mantenir-se en els 6 regidors. Sobre la CUP, contenta. Es
mereixen entrar al consistori i una nova força independentista i d’esquerres a
l’ajuntament estic convençuda que farà bona feina, per la Seu i pel país. Sobre
Entesa (Iniciativa), també previsible, feia mesos que els posava un zero. A la
gent no els sol agradar les mitges tintes i indefinició. Sobre el PP, quedar-se
fora del consistori ha permès fer història a la Seu, excloent del Ple a una
força de dretes, feixista i de dubtosa pràctica democràtica, per mi, el millor
dels resultats! Sobre Si, crec que presentar-se va ser un greu error, legítim i
amb tot el dret, però un gran error per l’independentisme. <o:p></o:p><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>La premsa.</b> Els hem fet anar entre tots de corcoll. Nosaltres ens hem
sentit molt ben tractats pels mitjans, en especial els locals. La difusió als
mitjans del territori ha estat bona, assistint a convocatòries i publicant les
informacions que els hem fet arribar. Sempre n’hi ha que ho haguessin pogut fer
millor, però no esmercem esforços picant a ferro fred. Els periodistes de la
Seu són propers i divertits, he rigut força aquest dies amb ells. I segur que
ells ho han fet encara més de nosaltres! Moltes gràcies.<o:p></o:p><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>La ciutadania.</b> El vostre recolzament ha estat essencial. No només
emetent el vostre vot com a electors diumenge, sinó per totes aquelles
converses que hem establert amb vosaltres pels diferents canals. Reunions,
trobades, xarxes socials, a peu de carrer... Sou el nostre motiu. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>El país.</b> La construcció d’aquest nou país comença des dels
municipis, i l’assoliment de la república a través dels nous pobles i noves
ciutats. Ho farem!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En definitivia, que m'ho he passat genial!</div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-48179965036464660102015-03-21T13:51:00.002+01:002015-03-21T13:51:59.873+01:00Menys notes i més felicitat<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Fg5hmF5MRkg/VQ1pUSrcT5I/AAAAAAAAzLo/O6skiYTOPm0/s1600/IMG_20140120_182258.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Fg5hmF5MRkg/VQ1pUSrcT5I/AAAAAAAAzLo/O6skiYTOPm0/s1600/IMG_20140120_182258.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nens a Bolívia jugant amb un pal. </td></tr>
</tbody></table>
El meu article d'aquest més ha estat publicat a dos mitjans. :)<br />
<a href="http://www.elperiodic.ad/opinio/article/42863/menys-notes-i-mes-felicitat" target="_blank">El Periòdic d'Andorra.</a><br />
<a href="http://www.viurealspirineus.cat/opinion/mireia-pellicer/menys-notes-i-mes-felicitat/20150320100444001998.html" target="_blank">Viure als Pirineus.</a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fa uns dies mantenia, mitjançant l’apassionant món de les xarxes socials, una conversa amb el pare d’una nena de 4 anys una mica amoïnat. Resulta que a l’escola de la nena li havien donat les notes del seu rendiment escolar, i la seva exposició anava en la línia de la sorpresa pel fet d’avaluar als infants des de tan curta edat. Jo, totalment d’acord amb ell, li vaig respondre que creia que fins als sis anys s’havia d’estar alerta únicament d’aspectes com el joc, la felicitat, la socialització amb els altres... Que si durant el desenvolupament d’aquests anys tot transcorria dins d’una mitjana normalitat, no hi hauria d’haver de què preocupar-se. Cal estar alerta de les mancances que poden manifestar els infants, i més durant la primera infància, però no cal que anem qualificant-los tan prematurament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sovint surt a tema a través del mitjà que sigui, certs aspectes definitoris dels nens i nenes d’avui en dia, que si tenen problemes d’atenció, que si pateixen ansietat des d’edats molt primerenques, accentuats aquests en l’adolescència, problemes alimentaris com al•lèrgies, intoleràncies o malestars digestius, etc... Poseu-vos en la seva pell, entreu a la feina a les nou de matí (o abans) i en sortiu a quarts de cinc de la tarda (o més tard). Quan arribeu a casa, com que no heu treballat prou, o potser encara no ho heu après a fer suficientment bé, el vostre cap us obliga a endur-vos feina per l’endemà. Oi que no passa això en el món adult? O si més no, no és freqüent, puntualment pots endur-te alguna cosa pendent de la feina a casa, però ja estem suficientment alerta d’ocupar-nos de que això no passi. Però és que en el seu cas, resulta que a última hora, 5 minuts abans de plegar, el seu cap els informa de la rigorosa obligació d’haver d’enllestir certs informes per l’endemà. Au, aquí ho tens! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pareu-vos un moment a pensar en el munt d’hores i obligacions que passen la canalla, joves i adults, fent feina per a la seva formació acadèmica. Invertiran aproximadament entre 20 i 25 anys a aquest procés, de debò cal que els exigim uns mínims des del moment zero? Penseu la pressió constant que els estem transmetent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Parlant amb aquest pare, vaig preguntar si li havien explicat si la seva filla era feliç jugant (no tots els nens/es ho són, n’hi ha que són infeliços, i res pitjor que veure un infant trist i infeliç), si sabia expressar emocions, si es sensibilitzava amb seu entorn... Crec que aspectes com aquests són els que caldria potenciar en l’edat més primerenca, i els coneixements, ja tindrem temps d’adquirir-los. Actualment, en la zona del món on vivim no existeix l’analfabetisme, no patiu si la canalla amb cinc anys no llegeix encara, segur que n’aprendrà! Li costarà més o menys, però aprendrà a llegir, a escriure i a fer les operacions bàsiques per a que es pugui desenvolupar autònomament en la seva vida quotidiana. Parlant sempre, d’infants que no hagin mostrat algun tret d’alerta que ens faci pensar que tingui una possible problemàtica, i caldrà doncs, treballar i adaptar el seu entorn per a que aprengui a fer-ho de la millor forma que sigui possible. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-11264744269327557202015-02-16T14:40:00.002+01:002015-02-16T19:24:26.932+01:00Anar sola al cine<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-BaDfkQpCqjQ/VOHzDLpEDEI/AAAAAAAAv_g/n7seBHfiy-I/s1600/IMG_20140202_210029.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-BaDfkQpCqjQ/VOHzDLpEDEI/AAAAAAAAv_g/n7seBHfiy-I/s1600/IMG_20140202_210029.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
El meu article de febrer al <a href="http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/la-finestra-oberta/38999-anar-sola-al-cine.html" target="_blank">Periòdic d'Andorra</a>. Espero que us agradi!<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<b><u>Anar sola al cine<o:p></o:p></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Anar sola al cinema és una qüestió
que em segueix sobtant que encara sorprengui a la gent. Jo ho he fet sempre, o
si més no, sempre que m’ha vingut de gust. És evident que també hi he anat amb
gent, només faltaria, però és que em xoca moltíssim cada vegada que algú em diu
que no s’atreveixen a fer-ho, que els fa cosa... I em pregunto: i per a què necessiten
a algú?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Jo, com crec que la majoria
d’espectadors fan, quan vaig al cinema, compro la meva entrada, una ampolleta
d’aigua i a vegades potser unes crispetes o quatre gormanderies, entro a la
sala i em disposo a visualitzar el film. A partir d’aquí, procuro evadir-me del
meu voltant i entrar el màxim que em permeti la qualitat del la pel·lícula dins
de la projecció. Durant l’estona i a l’acabar, experimento un seguit de
sensacions i sentiments provocats per la història. És en aquest moment, quan pots
començar a compartir alguna cosa amb altra gent, però abans? Perquè et cal
d’algú per poder veure la pel·lícula? Per què estarem d’acord que durant la
projecció estem calladets, amb mòbils silenciats i sense picar amb el peu al
seient de davant, oi?! Segueixo doncs, sense entendre la necessitat de
companyia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quan llegim un llibre,
normalment, no ho fem pas compartint pàgina rere pàgina amb una altra persona.
El llegim al nostre ritme, en la nostra intimitat i mentre el llegeixes o un
cop acabat, t’alegres quan en una conversa pots compartir amb algú opinions,
sensacions i vivències sobre la lectura del mateix perquè també se l’ha llegit.
Penso doncs, i quina diferència hi ha entre una cosa i l’altra? Perquè aquesta
necessitat d’haver d’anar al cinema amb algú? O més aviat, perquè aquesta
incapacitat de poder-hi anar en solitari?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quan em trobo amb una d’aquestes
persones que em manifesta la seva incapacitat, em sap greu. I me’n sap per què
penso que s’està perdent moltes coses, molt moments de gaudi, i no parlo tan
sols d’anar al cinema. Crec que si les persones que són incapaces de fer un
acte tan simple i senzill com anar al cinema en solitari, també deuen ser
incapaces de realitzar accions molt més complicades, importants i rellevants
per a la seva vida i és que ens hem educat en una societat totalment dependent,
que poc fomenta l’autonomia i el fet individual. Amb això, no vull defensar pas
una societat egoista, individualista i despreocupada pels demès, no, res més
lluny! Però penso que és una llàstima deixar de fer coses per una simple
dependència a tenir algú al costat que t’acompanyi en rutines quotidianes. Si
no som capaços de fer petites coses, dificilment arribarem a fer-ne de grans!<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24363652.post-27777952740929923012015-01-21T14:49:00.003+01:002015-01-21T20:05:36.251+01:00Educació social? Què és això?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-uI_c21ZqE4o/UiJT77IB8RI/AAAAAAAAOy8/nRcPk2m05WY/s1600/2008-02-19-educacio-social10.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-uI_c21ZqE4o/UiJT77IB8RI/AAAAAAAAOy8/nRcPk2m05WY/s1600/2008-02-19-educacio-social10.gif" height="140" width="400" /></a></div>
<br />
Article de gener al<a href="http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/torn-de-paraula/38394-educaci-social-qu-s-aix.html" target="_blank"> Periòdic d'Andorra.</a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sovint, quan em pregunten a què
em dedico i responc que sóc educadora social, la reacció de l’interlocutor sol
ser, i això què és? Estic segura que els educadors i educadores socials que em
llegiu hi estareu d’acord i que us hi heu trobat més d’una, més de dues i més
de deu vegades! I és que la nostra professió és una gran desconeguda.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Davant la meva explicació més
genèrica: “és un/a professional que facilita eines i recursos a persones i/o col·lectius que tenen alguna
dificultat d’adaptació o integració en la societat per a que la seva qualitat
de vida sigui el més òptima possible i així apropar-lo a l’assoliment dels seus
drets com a ciutadà/na” la resposta de l’oient moltes vegades és: “Ah, assistent
social! (terme totalment desfasat, ara són treballadors/es socials). No,
l’educador/a treballa directament i conjuntament amb l’usuari i el seu
acompanyament és més en el quotidià. En front la cara d’incomprensió de la
persona que m’escolta, acabo exposant alguns exemples de lloc de treball: “pots
treballar en diferents àmbits, amb persones amb diversitat funcional (- perdona?
Què és això? – Discapacitat, responc), pots treballar amb infància en risc per
exemple en centres d’acollida, pots treballar als serveis socials bàsics, pots
fer docència a persones adultes, pots treballar amb persones amb problemes de
toxicomanies o salut mental, també en la dinamització de gent gran... “ Ah! Ets
monitora!” Doncs no, no sóc monitora, sóc educadora social, però suposo que sí,
el més semblat per a què ens puguem entendre és el monitoratge que entén tothom,
amb la diferència que he hagut d’estudiar quatre anys de carrera universitària.
Al final acabes cedint. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
És una llàstima que una professió
tan maca i necessària com la nostra, sigui tan poc coneguda i, de retruc per
tant, poc reconeguda. És cert que és una carrera relativament nova a nivell de
titulació, té poc més de 20 anys, i que part de la nostra tasca passa per estar
a l’ombra de qui acompanyem en el procés d’autonomia, però això no vol dir que
ens haguem d’amagar. Des d’aquí vull reivindicar el paper de l’educació social
en la ciutadania i reconèixer la feina de tants professionals que ens dediquem
a aquesta bonica tasca que no pot ser altra cosa que vocacional.<o:p></o:p></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/10158143305736639174noreply@blogger.com0