Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que no et deixa indiferent. Per començar, poques som les persones que concebem una normal sexualitat en persones amb diversitat funcional i la societat se segueix sorprenent encara que aquestes persones es puguin plantejar tenir relacions sexuals i que els preocupin les dificultats a què s'enfronten per tal de mantenir-ne.
Doncs bé, a Las Sesiones, aquest fet és el fil conductor i protagonista de la història, abordat des de la total normalitat i amb certs tocs especials d'humor.
Si vau veure Intocable, no us espereu res similar, personalment la considero molt superior en guió i interpretació i sobretot gaudeixes molt passant una estona divertida al cinema. Per altra banda, las Sesiones crec que aconsegueix fer empatitzar als espectadors. L'elevat grau de discapacitat del protagonista, i la tasca professional de la terapeuta sexual, aconsegueixen fer reflexionar a la gent entorn aquest tema i que surtin del cinema plantejant-se que "sí, evidentment a tothom li agrada el sexe i vol gaudir-ne".
Al film també s'hi mostra l'aspecte de la fe, ja que el protagonista és catòlic i conviu aquest proces de forma compartida amb el seu confessor. Crec que la pel·lícula tracta el tema de forma molt respectuosa tant pel que fa a la discapacitat, a la sexualitat com a la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada