Vaig amb molt retard! L'article del mes de juliol al Periòdic d'Andorra.
Sempre és fàcil
criticar la tasca dels altres i defensar amb escreix la professió d’un mateix,
però n’hi ha que tradicionalment o històricament, han estat criticades de forma
més freqüent, a la vegada que crec que sovint des del màxim coneixement. Parlo
de professions com el funcionariat en general, que solen ser uns ineptes i
ganduls, els mestres i les seves excessives vacances, els que es dediquen a la
política, lladres! I com no, dels qui treballen als Serveis Socials. Aquest és
l’àmbit al que jo em dedico, i per això la meva defensa i, potser com ja he dit
més amunt, en escreix.
Estic convençuda
que qualsevol de nosaltres ha sentit a dir el favoritisme que aquests apliquen
a les persones migrades. Que si tenen més ajudes, que si els paguen les beques
de menjador a tots els fills i clar... com no en tenen només un o dos... Que si
només fan que criar perquè ja els hi pagaran les coses els Serveis Socials... i
fins i tot, que en l’obertura de negocis aquests estan exempts de pagar impostos!
A veure, obrim una miqueta els ulls. De debò creieu que qualsevol convocatòria
de beca, ajut, prestació o el nom que li vulgueu donar pot incloure el
requisit: “ser persona d’origen immigrat”? Seria una greu vulneració dels drets
de les persones, no? Anticonstitucional, antidemocràtic, injust i com no:
MENTIDA!
Un altre fals mite
és el favoritisme envers a amics, coneguts, familiars, i altres cercles de
l’entorn del professional. He de dir-vos que qualsevol tipus d’ajuda percebuda
des dels Serveis Socials, és imprescindible que vagi acompanyada del compliment
d’un seguit de requisits i barems, bé a nivell econòmic o a nivell social. Cada
situació és analitzada i valorada per un equip tècnic de professionals i és
aquest equip el que decideix quin és el pla de treball a seguir amb l’usuari
perceptor, i aquest pla pot incloure o no una ajuda econòmica.
Un altre rumor és
la tendència que es té a “guetitzar” a les persones usuàries dels Serves
Socials, doncs en això consisteix la nostra tasca, en inserir-los
quotidianament en la societat i no cronificar la seva situació de
vulnerabilitat, però sincerament, gran part de la societat no ens ho poseu gens
fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada