L'article d'agost al Periòdic d'Andorra.
Quantes vegades hem repetit a la
canalla aquesta frase? De ben segur que moltíssimes. Tenim per costum intentar
frenar una de les emocions més importants que experimentem. Vinc de veure la
pel·lícula ‘Del revés’ i, com us ha passat a molts, m’ha fet pensar bastant.
Tenim entès, perquè així ens ho han fet entendre, que plorar o qualsevol
manifestació de tristesa és un fet negatiu, i no té pas perquè ser així.
De fa un temps, que a la meva
feina, he pres per costum intentar no frenar cap de les emocions que experimenten
la canalla. El dolor quan cauen, la tristesa quan marxen els pares el primer
dia, la ràbia durant una baralla...
Quan algú plora, o s’enrabia, la
meva reacció no és intentar frenar-lo sinó que procuro reconduir el seu
sentiment cap a una forma de canalització útil i efectiva.
M’explico, quan per exemple en
una baralla un dels membres acaba tan ple d’ira fins a explotar, és totalment
inútil procurar calmar-lo dient tranquil·litza’t o para ja, el què cal és que
vegi que realment se sent comprès i que algú es solidaritza amb la injustícia
que ha patit. Cal però, que aprengui a treure els seus sentiments d’una manera
que no perjudiqui ni a ell mateix ni a la resta de l’entorn.
No està bé acabar barallant-nos
quan quelcom ens fa enfadar, està bé enfadar-nos però no respondre amb
agressivitat, així, gran quantitat de vegades he enviat a infants a córrer al
pati, a fer un crit ben llarg i fort al carrer o fins i tot picar amb els punys
a un sac de boxa.
El mateix passa amb la
tristesa, la pena, l’enyor, el dol i altres emocions que tenim catalogades com
a negatives. Des de petits ens diuen que no està bé plorar, que demostra
feblesa i més a partir de certa edat i en els nens ‘plorar és cosa de nenes’
afegint-hi connotació extremadament sexista. No és així, respondre a aquest
tipus d’emocions tal i com es mereixen, deixant experimentar el sentiment com
cal, permet consolidar aspectes de la personalitat fonamentals. Entre altres
qüestions és més fàcil poder afrontar millor els fracassos i frustracions i a
la llarga comptar amb mecanismes de resiliència que permetran una millor
adaptació als canvis inesperats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada