Fa uns dies vaig descobrir que a
la reconegudíssima marca de menjar ràpid McDonald’s tenen dues varietats del
menú infantil anomenat Happy meal. Resulta que quan en demanes un, a la
carrerada de preguntes de l’estil, “hamburguesa o nuggets? Patates normals o de
luxe? Beguda? Postres?...” s’hi afegeix també la de “per a nen o nena?” Eps,
perdona? És que mengen diferent un nen que una nena? Doncs no, no va per aquí
la cosa, es tracta de la joguina de regal que inclouen al menú. Mare meva, però
de quines joguines estem parlant!? Que cal fer ús dels genitals per jugar-hi?
Perquè aquesta podria ser l’única diferència que podria veure en una joguina adreçada
a nens o nenes.
M’escandalitzo al saber que això
no és un fet aïllat, sinó que és la pràctica habitual de la companyia. La meva
poc freqüent assistència a la cadena així com no tenir descendència no m’havia
permès fins ara tenir-ne coneixement. He comentat amb alguns pares i mares
aquest fet durant uns dies, i sí, m’han respost que això sol ser habitual en
molts dels establiments de la cadena i segons la resposta, el ninotet sol ser
més o menys efeminat o masculinitzat, és a dir, a les nenes els solen donar la
Barrufeta, Hello Kitty, o les princeses de la pel·lícula de Disney/Pixar del
moment, i als nens doncs en Super Mario, el Gran Barrufet, l’Shrek...
No puc deixar de sorprendre’m! Com
un fet tan simple i quotidià pot jugar d’aquesta manera amb els estereotips
sexistes dels més petits? i més quan els mateixos infants són els que sovint
senten la pregunta “per a nen o per a nena” entenent que cal fer aquesta
distinció a les joguines.
Si us plau, pares i mares que em
llegiu, no permeteu que la quotidianitat de les coses permeti perpetuar
atributs sexistes a la vostra canalla, no és un menudesa el que explico, els
infants aprenen a socialitzar-se a través del joc, i és des del joc que aquesta
marca els està dient que segons si ets nen o nena has de jugar amb unes coses o
unes altres i això en el futur es tradueix en segons si ets home o dona t’has
de comportar segons uns rols assignats.
Recordeu que l’única cosa que NO
pot fer una dona a diferència d’un home és pixar de peu sense mullar-se, i tot
i així, hi ha homes que segons com tampoc se’n surten. Ah! I estalvieu-vos
també, si us plau, el pensament de “com no tens fills/es...” tampoc he anat mai
a la guerra i sé que s’hi mata gent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada