dimarts, 31 de desembre de 2013

Un inici d'any especialíssim!

No he esta mai persona de creure massa en les celebracions socials en dies assenyalts, sí que m'agrada que aquests dies formin part de la meva cultura i està bé que en dates puntuals tothom es reuneixi amb qui pot i/o vol per celebrar "qui sap què" però, com molts de vosaltres, penso que són dies molt i molt hipòcrites. Tot i això, m'agrada encomanar bons desitjos a la gent, esperar que les coses els vagin millor, i poder dir un Bones Festes i Bon Any Nou amb un somriure i dos petons.
Avui, per primer cop des de fa molts anys, no treballaré aquesta nit i celebraré la revetlla com toca, o si més no, com més de gust em ve. Sopant amb amigues, i sobretot amb una molt i molt especial, amb la que em fa especial il·lusió fer el traspàs d'any. Un traspàs molt especial, en el que espero deixar enrera, no només un any no tan bo com hagués desitjat, sinó uns quants d''encarrilats que no han resultat ser el que més m'hagués agradat. 
Tinc posades en el 2014 moltes esperances, dipositades moltes il·lusions, i encomanats molts desitjos que segur que m'enriquiran i em faran aprendre de valent, i es que estic convençuda que aquest 2014 serà el meu any. Com també sé que ho serà pel meu país, Catalunya, el qual enyoraré i seguiré vetllant en la distància només quilomètrica. 
Avui el meu cos ha experimentat milers de sensacions, ha estat un dia fantàstic. Tinc el pis buit, en un parell de dies tanco una porta que no tornaré a obrir, un pis on hi he viscut els darrers anys de la forma més íntima i personal, i al que li tinc una estima especial, el trobaré a faltar, i és que costa de desprendre's d'una llar. 
Al llarg del dia m'he anat trobant amb gent molt estimada, potser ha estat casual, o potser no, (sempre he pensat que les coses no passen per casualitat, sinó per algun motiu) però sigui com sigui s'ha esdevingut que m'he anat trobant amb gent molt propera a mi. Evidentment ens hem desitjat un Bon Any, i que el nou 2014 sigui com a mínim igual o millor que l'any que tot just està a punt d'acabar. 
No puc evitar pensar en que just d'aquí a una setmana estaré embarcant en un avió rumb a Santa Cruz de la Sierra, i el guirigall de sentiments que això em produeix és indescriptible. Estic contenta, molt! Però també m'ho passo malament quan penso en tots els "quès" i els qui deixo aquí. 
No puc valorar del tot malament el 2013, només que podria haver anat millor, m'han passat coses molt bones. Amics que et valoren i t'estimen de forma immesurable, persones que coneixes i entren a la teva vida com mai no haguessis pensat, experiències laborals que t'enforteixen i enriqueixen i sobretot, vivències personals que et forgen com a persona i afiancen encara més la teva forma de ser.
No m'allargo més, només deixar-vos amb una cançó de Txarango "Tant de bo", bé, de fet dues, però la que m'interessa és la segona, a partir del minut 2'40.

A disfrutar de la cançó i sobretot del 2014!!!

http://www.diania.tv/es/musica/txarango-en-caravana-tant-de-bo-en-viu-meruts-2013#

Tant de bo sigui llarg el viatge,
Tant de bo que l’equipatge a cada passa pesi més,
Tant de bo que quan tornis a casa no t’atrapi la llàgrima als ulls; passis full!
Tant de bo la mentida no vagi mai vestida i que et porti el vent quan vingui el llop,
Tant de bo que la por no s’abraci a la pena. Oh, no, no!
Tant de bo ens sedueixi el paisatge,
Tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit,
Que la nit no t’apagui l’espelma, que es fongui el neguit.
Tant de bo et donin fil i no et tallin les ales, caure sobre vellut, que no et donis per vençut!
Tant de bo un dia el nord sigui sud. Oh! I que t’envolti la gent de mirada transparent.
Tant de bo sigui llarg el viatge,
Tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge
Tant de bo __________ la partida, que la vida fos més innocent; això tan és!
Tant de bo passi un tren cada dia, que la fi del món no tingui final de via
Tant de bo quedi pres qui empresona, que coneguis la felicitat en persona.
Tant de bo 2 i 2 sumin 4, tan de bo creure en la màgia no sigui cosa de 3
Tant de bo que la sang fos germana i no l’arma dels impotents, caiguin panys.
Tant de bo s’obrin totes les portes i et rebin amb un “benvinguts”,
Tant de bo que la vida no fos batalla, i que et tregui a ballar quan balla


Publica un comentari a l'entrada