dimarts 22 de maig de 2012

Puc ser jo





Avui ha estat un dia d'aquells en que els teus pensaments giren les 24h en una mateixa cosa.
En un record, en un dia concret i també en la seva nit, en tot el que fou l'abans, el que ha estat el després, i en el que encara ha de venir.
He fet esforços per no pensar-hi sense aconseguir-ho.
He fet esforços per no parlar-ne, i me n'he sortit.
He fet esforços per no reobrir records, i ha estat impossible.
Avui és tan sols un dia, un dia més, un 22 de maig qualsevol, en que no he sabut massa en què pensar, ni reconèixer les sensacions que he tingut, no ha estat agradable, això és tan sols el que sé.

Us deixo una de les meves cançons preferides, Puc ser jo dels Whiskyn's




Avui faig vaga

Per avui hi ha convocada una vaga contra les retallades del Govern central i de la Generalitat en l'àmbit de l'educació.
No comparteixo ni una sola de les decisions preses per aquests governants, ni la puja de les taxes, ni l'eliminació de certs estudis en algunes localitats, ni la pujada de ràtio d'alumnes per classe, ni fer pagar per cursar estudis de formació professional... entre d'altres.
La meva manera de fer vaga serà no connectar-me al campus de la UOC. És una forma simbòlica de recolzar la protesta, però és la única possible mitjançant estudis online. 
No tinc massa expectatives en poder provocar alguna reflexió per part dels nostres governants i que vagi encarada a rectificar les decisions preses referent al sistema educatiu, però el que no puc fer és quedar-me de braços plegats davant aquests abusos cap a la comunitat educativa en general. 

dimarts 15 de maig de 2012

Del cafè per a tothom a servir cafès a l'extranger

Doncs així estan les coses...

Comunicat conjunt de l'Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut i el Col.legi d'Educadors i Educadores Socials de Catalunya, 



Respecte les declaracions dels responsables del Departament d'Empresa i Ocupació  
divendres, 11 maig de 2012
Carta oberta i de denúncia de l’AcPpJ, amb el suport del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, per el to i les maneres que van mostrar  els responsables del  Departament d'Empresa i Ocupació el passat 18 d’abril a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya.


Sobre la última Comissió de Polítiques de Joventut celebrada al Parlament de Catalunya el passat 18 d’abril, l’AcPpJ vol denunciar el to i les maneres que van mostrar els Srs. Enric Colet i Francesc Xavier Mena, Secretari General i Conseller del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya respectivament.

Davant el 36% d’atur juvenil el primer trimestre de l’any (50,1% entre els de 16 a 24 anys), les previsions més que pessimistes d’una sortida de la crisi i els continus ajustaments econòmics que totes i tots els ciutadans incloent-hi els joves estem realitzant, i la situació i moment tan delicats que estem vivint, des de l’AcPpJ creiem i considerem que les declaracions, propostes i arguments que varen donar a la Comissió de Polítiques de Joventut, Enric Colet i Francesc Xavier Mena són frívoles, poc responsables, gens constructives i amb una actitud no gaire compromesa amb la defensa de les i els joves catalans.

Un dels Departaments de la Generalitat claus per a combatre l’atur, promoure l’esperada reactivació econòmica, l’emprenedoria, la millora de les condicions laborals de tots els ciutadans... no pot respondre amb mediocritats davant els joves, la població de la que s’espera, tal com va citar el Secretari General, que canviïn la situació actual.

Les i els joves del nostre país són els qui pateixen i patiran més directament aquesta crisi: atur, mínima temporalitat, poques oportunitats laborals, amb un Salari Mínim Interprofessional congelat i dels més baixos d’Europa... Per un altre costat, molts són les i els joves que volen crear una empresa, fer realitat una idea sostenible o de negoci, però, Srs. Responsables del Departament d’Empresa i Ocupació, la cosa no és tan fàcil i no hi ha cap “terra de les oportunitats”. No hi ha diners, els bancs no presten i els deutes de les administracions tampoc són cap garantia per alguna línia de crèdit. Cap oportunitat i ofegats. L’esforç, la constància, el treball i la passió de les i els nostres joves emprenedors treballen en solitari.

Vostès proposen una experiència vital a l’estranger per aprendre idiomes i servint cafès per exemple. Seria un bon consell si no sabéssim que a Espanya, des de l’any 2008, ja han marxat més de 300.000 joves. I no precisament a viure cap experiència vital, si no a viure la seva vida i sortir d’una terra de poques oportunitats i un fosc horitzó laboral.

L’actual generació de joves que tenim és la més formada i preparada de tota la història. I no podem deixar que sigui la més indecisa sobre el seu futur i amb les pitjors condicions per emancipar-se o desenvolupar-se i crear el seu propi projecte de vida.

Substitueixin protecció per defensa si volen, però no es pot obviar la realitat i ignorar la responsabilitat del Govern de la Generalitat a l'hora de lluitar per capgirar aquesta situació. Com a Responsables del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya n’esperem molt més.

Abans de fer judicis ràpids sobre què han de fer els joves per reduir l'impacte de la crisi i l'atur juvenil, primer cal conèixer què necessiten. A través dels serveis de joventut d’arreu del país, els professionals de les polítiques de joventut tenim l’avantatge de treballar en proximitat amb el jove i coneixem bé les seves necessitats. Professionals que treballem amb tot tipus d'agents del territori i amb una planificació que ens marquen els Plans Locals de Joventut i el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya. Des de l’AcPpJ i el CEESC, els hi oferirem el suport que calgui alhora de defensar aquesta joventut.










        


dimecres 18 d’abril de 2012

Mestres i l'Educació Social


Fa just una estona que ha acabat l'últim capítol del programa Mestres que TV3 ha emès durant les darreres setmanes. La veritat es que em sembla que he vist tots o gairebé tots els capítols, parant-hi més o menys atenció, però he pogut anar seguint la majoria d'experiències explicades.
Des del primer dia vaig pensar que retratava una realitat existent però que, malauradament no reflecteix la majoria de la comunitat educativa. 
S'hi han mostrat centres amb projectes educatius i innovadors que segur que obtenen resultats sorprenents. Alumnes exemplars, amb reflexions brillants. I sobretot, mestres amb motivació, amb vocació, amb capacitat d'adaptació i volent encara seguir aprenent cada dia.
Com ja he dit abans, malauradament, aquests tendeixen cada vegada més a ser l'excepció, però m'ha agradat recordar que segueixen existint aquestes persones idealistes que fan molt més que una simple transmissió de coneixements. 
El visionat m'ha refermat encara més un ideal que fa anys que arrossego, i és la necessitat de que als centres educatius existís la figura de l'Educador/a Social. No tan sols per realitzar una millor atenció a la diversitat, que és la tasca principal que a la majoria us haurà vingut al cap, segurament. Sinó per fer especial atenció a tots aquells aspectes que envolten a l'individu, el seu procés de socialització, les seves especificitats individuals, el seu programa de vida, les seves possibilitats de reconducció, el seu millor desenvolupament, etc... 
No parlo només d'alumnat, sinó també de mestres i famílies. Sí, els i les mestres també necessiten del suport professional que pot oferir l'Educador/a Social, eines, recursos, estratègies... I sí, també les famílies ens precisen, orientació, mediació, assessorament, derivació...
Estic convençuda que, amb una bona inversió en professionals de l'Educació Social als centres, seriem capaços de construir una societat millor que donaria fruits en pocs anys. 


Per a: Actuals i futurs Molt Honorables Consellers i Conselleres d'Educació de la Generalitat de Catalunya , Directors i directores de centres educatius.

--ENVIA--