Ja fa un parell de mesos vam decidir amb el Miquel fer una petita escapada a Roma per aquest pont de maig. Doncs bé, diumenge 29 a les 7 del matí sortíem de l'aeroport del Prat, bona hora, arribem a Roma aviadet amb la intenció d'anar a l'hotel a deixar les coses i arribar-nos al vaticà (l'hotel era a 5 minuts) i aprofitar que era diumenge i assistir a l'Angelus. De fet teníem els 4 dies que ens quedaven per endavant força ben planificats, el Miquel ja havia estat a Roma altres vegades i a més vam tenir la sort de que l'Anna Martí ens va assessorar i ens va ajudar a fer una petita programació de l'estada. Doncs bé tot el que havíem planificat se'n va anar en orris!!! Només aterrar a Roma, agafem un tren que ens porta a l'estació de Termini (que seria com Sants a BCN) i allà comprem un abonament de metro per tal d'anar a l'hotel. El noi que ens va vendre els bitllets em va advertir que em posés la motxilla al davant. Li faig cas, aprofito per posar la bossa a dins i no sé pq encara, suposo que per inèrcia, vaig tornar a posar-me la motxilla a l'esquena. Quan ens dirigíem cap a l'andana corresponent vaig notar la presencia d'algú molt a prop meu, em giro i veig una noia d'uns 15 o 16 anys acompanyada també d'un noi i que alentien una mica el pas, li dic al Miquel, "mira, crec q em volien robar" toco la motxilla i em sembla que la tinc tancada, arribem a l'andana, em trec la motxilla, i ... sorpresa!!! La motxilla oberta, busco ràpidament a dins, però evidentment la bossa no hi era. Fem la denúncia, i entre els nervis, el mal humor i la ràbia, amb el miquel ens vam inventar una mena d'esperanto ja que vam redactar en italià, francès i anglès. Què hi duia a dins, doncs tota la documentació, targetes de crèdit, document d'identitat, carnet de conduir, el mòbil (una merdeta que ja feia temps que em fallava i m'havia de canviar) les ulleres de sol (unes oakley que m'havien regalat els meus pares per l'aniversari), les ulleres de llegir (feia un mes que me les havia fet noves, 300€) la targeta del videoclub, i un tros de pa de pessic que ens havia sobrat de l'esmorzar que havíem pres encara a Barcelona. Doncs res, aquesta va ser la meva fantàstica aterrada a Roma. L'incident no ens va desmuntar res del planejat, no vaig permetre que em ratllés el viatge i ens vam dirigir cap al nostre hotel. Bé, no era ben bé un hotel, era un alberg que havíem reservat per Internet. El nom ja és peculiar, "HI HELLO". Doncs quan per fi el trobem, pugem i bàsicament era un pis on llogaven habitacions, això sí amb bany a dins i amb l'esmorzar inclòs, tot i que te l'havies de fer tu. Ens ensenyen l'habitació i veiem 3 llits, un de matrimoni que eren dos llits individuals junts, i dos més d'individuals, un a cada paret lateral, l'habitació està força bé, i el bany també. Anem a dinar, ja ha passat l'àngelus, i comencem a visitar Roma. A la nit tornem a l'hotel i ... sorpresa!!! Ens han robat 2 llits!!! Mentre no hi erem els propietaris han entrat a l'habitació i han agafat els dos llits individuals. El fart de riure que ens fem és inexplicable. Passem la nit i el dilluns sencer sense problemes, arriba l'1 de maig, dimarts, i decidim anar al vaticà. No hi ha gaire cua i mitja horeta entrem a dins, ens posem a la cua per visitar la cúpula i aquesta si que ja ens porta més estona, gairebé 2 hores. Quan per fi arribem a dalt, un tros en ascensor i 320 esglaons a peu, l'espera de la cua ha valgut la pena. Una primera parada a la base de la cúpula permet veure la basílica des de l'interior, i finalment dalt de tot quan surts a l'exterior i veus tot Roma i la ciutat del vaticà, és per flipar!!! Doncs res, ens prenem la nostra estona per gaudir de la vista i baixem cap a la basílica, entrem per un lateral i, com que jo no hi havia estat mai el Miquel em diu "anem fins al final, no miris endarrere i quan arribem al fons del tot et gires. Doncs només girar-me i veure la magnificència de la basílica el Miquel em diu que li fa mal l'esquena, el dolor cada vegada va a més i també li fa mal la panxa. Resultat : sortim del vaticà en ambulància, és un còlic nefrític. Ens porten a un hospital, li enxufen la medicació pertinent i en 2 horetes fora. Quin susto! Estava ben acollonida, només feia que pensar i si l'ingressen? Aquella tarda no vam visitar res més, vam anar al cine a veure Salvador, en italià es clar! Dimecres vam visitar tot el que ens faltava i dijous ja cap a casa. A Barcelona, recollint les maletes tardaven molt en sortir les nostres i jo li anava dient "Miquel que no hay dos sin tres, com les hagin perdut" doncs no, no ens les van perdre però la meva va arribar trencada!!!
Aix... vaja tela de viatge no?? Doncs jo no ho crec. Hauria pogut ser molt pitjor, enlloc de robar-me em podien haver atracat i m'hagués acollonit per tots els dies, enlloc d'un còlic nefrític que en 2 hores vam ser fora de l'hospital i vida normal, hagués pogut ser apendicitis i haver-lo d'operar, i enlloc de la maleta trencada, que em pagaran, me l'haguessin pogut perdre i m'hagués quedat sense gran part del meu vestuari.
Doncs res, quan tingui les fotos ja en penjaré alguna, de pas aprofito per recomanar-vos a tots que viatgeu a Roma, que em va encantar!!!
