Article d'opinió Jordi Ausàs
Darrerament s’han fet sentir algunes veus de sectors catalanistes que argumentant i defensant el vot en blanc a les properes eleccions espanyoles del 9 de març, propicien una desmobilització en el camp del catalanisme sobiranista. Francament, crec que com a país això en aquest moment no ens ho podem permetre.
Quan em pregunten què se’ns ha perdut a Madrid?, la resposta és immediata: malauradament, molt. Haurem de continuar anant a Madrid a fer-nos sentir i influir mentre sigui allí on es decideixin temes cabdals per al nostre futur. Mentre estiguem espanyols -que no és el mateix que que siguem espanyols- hem d’intentar que, per exemple, l’Estatut es desplegui amb la màxima lleialtat possible. I en els propers mesos s’haurà de decidir i negociar a Madrid el nou sistema de finançament per Catalunya en què reclamarem que es posi fi al dèficit fiscal que cada any fa perdre a cada català i catalana més de 2.600 euros d’inversió que l’Estat no ens retorna dels nostres impostos. Ara bé, anem a Madrid a això: a treballar en aquests objectius sent molt conscients que la veritable feina important i paral.lela a aquesta la tenim a Catalunya i és aconseguir que cada dia hi hagi més catalans partidaris de tenir un Estat propi.
L’acció d’Esquerra a Madrid és complementària a la principal tasca que no és altra que aconseguir una majoria social per a la independència amb l’horitzó fixat en el 2014 com a data d’una possible consulta a la ciutadania. Però fins que els independentistes no siguem majoria i seguim pertanyent a Espanya haurem d’anar a Madrid a defensar els nostres interessos. A reclamar allò que és nostre i a posar en evidència, com ha fet el grup parlamentari d’Esquerra al llarg d’aquests darrers quatre anys, que pertànyer a Espanya és un mal negoci per als catalans i catalanes.
Esquerra no va a Madrid a negociar un Ministeri. Joan Ridao no vol ser ministre d’Espanya, però per a d’altres que utilitzen el terme sobiranista com un barret que es posa i es treu, aquest és el seu principal propòsit, sens dubte. I tant estan disposats a fer-ho pactant amb la dreta com pactant amb l’esquerra. Aquí també he de dir, amb absoluta claredat, que si d’Esquerra depèn, el Partit Popular dels Acebes, Zaplanes i companyia no governarà mai.
El PSC a Madrid ha estat la gran decepció d’aquesta legislatura. Tot i comptar amb 21 diputats, han estat completament invisibles perquè han actuat sempre com a diputats del PSOE i no del PSC. Els 21 diputats del PSC al Congrés de Diputats han arribat fins i tot a votar en contra de sis lleis que el PSC havia votat a favor al Parlament de Catalunya. O han avalat amb el seu vot que l’Estatut valencià separi el valencià del català qualificant-lo d’idioma valenciano. O que hagin votat en contra del retorn íntegre dels Papers de Salamanca. O que alguns departaments de la Generalitat del PSC hagin hagut de recórrer a Esquerra perquè defensés esmenes a les lleis estatals ja que els diputats del PSC a Madrid no es podien desmarcar del PSOE.
Hi ha una darrera raó per anar a votar, fer sentir la veu del sobiranisme del nostre país i consolidar així el grup parlamentari d’Esquerra. Deia Joan Fuster que la política la fas o te la fan i la desmobilització dels sobiranistes només ens portaria a que el Partit Popular obtingués representació per Lleida. De tots aquests catalanistes depèn que José Ignacio Llorens, el representant del nacionalisme espanyol més ranci i arnat i de la dreta més extrema no obtingui l’acta de diputat. A Lleida, els únics que poden impedir que el PP segueixi sense representant és Esquerra, l’ Esquerra catalana útil a Madrid.
Jordi Ausàs i Coll
Candidat d’Esquerra al Congrés de Diputats per Lleida
7 comentaris:
Potser hi aneu a buscar la dignitat que veu perdre fa dies.
Sou la vergonya del país i del poble català.
Molt bones anònim!
No sé a qui et refereixes quan parles de dignitat perduda, espero que si més no, concretament a mi, no! Ja t'avanço que jo la dignitat no l'he perdut, no sóc persona indigna enlloc ni per cap causa i, per tant no esdevinc doncs persona sense dignitat.
Agrairia per altra banda que, tot i que acceptant que es molt possible que no me'n surti, t'identifiquessis, prova de posar-te ni que sigui un nick, això de dir-te anònim es força impersonal i avorrit no creus? Posa-li gràcia a la vida i no tanta amargura.
Una altra cosa és que si us plau no facis desqualificacions de cap mena, aquest no és un bloc polític on s'hi busqui enfrontament, sinó simplement un espai personal, que disposa entre d'altres de continguts entorn el món de la política, però sobretot és un espai d'expressió, reflexió, informació d'una internauta més, la qual valora per sobre de tot el respecte, l'educació i la convivència.
Gràcies per avançat per les teves futures aportacions, si creus que pots fer-les en aquest sentit.
Tens molts comentaris eliminats.
Què et fa por les crítiques? o la sinceritat amb la que la gent parla?
Fes-t'ho mirar noia!
Per ser polític s'ha de saber acceptar totes les opinions, i sobretot s'ha de saber escoltar a la gent.
Dues aptituds que a tu et manquen... De fet em pregunto si tens alguna aptitud!!!?????
Un comentari eliminat no vol dir que no s'hagi llegit, al contrari. I si bé saps llegir, veuràs que aquí dalt hi posa "Aquest escrit ha estat suprimit per l'autor" per tant qui va escriure el comentari. En aquest cas jo mateixa pq per un error es va duplicar.
Això no vol dir que no pugui fer-ho, aquest bloc és meu, personal i hi publico els posts i comentaris que jo vull.
Si el que vols és parlar amb mi, saps ben bé on trobar-me, estaré encantada d'escoltar-te, espero que si vens, vinguis sense encaputxar-te i donguis la cara.
aiiii... què ràpid caus en la dictadura. Et fa ràbia no saber d'on et ve la crítica i és evident que pot venir de qualsevol ciutadà que no estigui d'acord amb tu i si no hi poso el meu nom és perquè jo també tinc algun dret, per molt que el BLOC SIGUI TEU.
No necessito parlar amb tu, és evident que a tu el diàleg no t'interessa.
Seguiré llegint les teves involucions i dient el que em sembli... tu borra, borra i fes ús del teu poder!
Queda claríssima la teva expressió!
Qui tingui orelles que escolti!
Publica un comentari a l'entrada