Dijous passat aprofitant que era a Barcelona, vam decidir amb el Miquel anar a veure en Manu Guix al Palau de la Música. Era la primera vegada que assistia al Palau, i la veritat es que la experiència va ser sensacional. Ens vam despertar tard per comprar les entrades i, com deia el Miquel, ens va tocar seure a Rússia, però bé, la veritat es que vam gaudir molt del concert. Les versions de l' "Onze Llachs" van ser d'una qualitat excepcional. L'entorn del Palau afavoreix a fruir de la vetllada de l'ordre del 120%, no tan sols per la seva acústica que està clar que és un equipament amb especial cura cap a aquest àmbit, sinó també per l'entorn físic del que t'envolta. En una paraula, és preciós. A l'arribar ens vam trobar amb una sorpresa afegida, el concert era interpretat amb Llengua de Signes Catalana. Suposo que la meva especial sensibilització cap aquest tema em va fer disfrutar encara més de l'experiència. Les dues interprets, no es limitaven tan sols a "traduir" el text de les cançons, sinó que aprofitaven també per transmetre a través del llenguatge corporal totes les sensacions amb les que ens embolcalla la música, melodia, el ritme i la lletra de les cançons. Doncs res, que vaig sortir del Palau molt satisfeta, disfrutant de bona música, d'un entorn magnífic, i d'una nova aposta cultural pel col.lectiu de deficients auditius de catalunya. Endavant amb propostes com aquesta.
Festival del mil.leni- Manu Guix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada