dimecres, 3 de novembre de 2010

Conte de Festa Major

Recupero un conte que vaig escriure fa uns anys pel programa de la Festa Major. Un petita "premonició" del què m'acabaria esdevenint en el futur??? És una mica llarg, però em sembla que és força "dolç" per dir-ho d'alguna manera.








Dimecres 24 d’agost, la Marta, la Maria i la Urgell, tres nenes de la Seu de 10 anys d’edat, passaven la tarda jugant al Parc del Segre.
  • 47,48,49 i 50! Ja hi vaig!!!
Contava la Marta. La Maria, tota impacient com és, espia de seguida per mirar quina direcció agafa la seva amiga i així veure si pot sortir a salvar-se, però la jugada no li ha sortit del tot bé, la Marta es dirigia cap on era ella, gira cua i corrents les dues cap a l’arbre de contar, arriba primer la Marta.
  • 1,2,3 Maria!!! A la propera contes tu! Ara només em falta trobar la Urgell.
No gaire lluny, la Urgell, s’amaga entre les piragües, allà ben ajupida i camuflada, espera que la seva amiga s’allunyi el suficient per poder sortir a salvar-se. Tot just arrenca a córrer que, patam!! S’ha ben fumut de morros amb alguna cosa que encara no encerta a endevinar què és, no hi havia pas res davant seu!
  • Ah! Però què fas? Que no has vist que anava jo per aquest camí? A veure si mirem per on anem, eh!! Quin mal m’has fet! He ben picat amb el nas al teu ... al teu .... , cap? Això és el teu cap? O potser, és el teu cos? Més ben dit, què ets? Qui ets? Què fas? D’on ets? M’he d’espantar, o potser ja hauria d’haver marxat? Aix....ara què faig...?
  • Para, para, para !!! Nena tu ja tens ben buscada la professió, de gran no voldràs pas ser periodista? No t’embalis tant, que tinc el mateix dret que tu a queixar-me i voler saber sobre tu, la resposta de tot aquest munt de preguntes.
  • Sí, bé , tens raó, perdó. Jo sóc la Urgell, sóc una nena que viu aquí a la Seu, i estava jugant tranquil·lament amb les meves amigues a fet i amagar. I saps? Estic molt contenta perquè avui mateix, comença la Festa Major. Ara et toca a tu.
  • Jo sóc en Tnafni, sóc del planeta PJ-H624, passejava tranquil·lament i no sé ben bé per quin motiu he caigut, mentre espiava a què jugàveu, i per cert? Què dius que comença avui? Què vol dir que és Festa Major, jo sé el què és una festa, com la del meu aniversari, però no sé si és major o menor.
  • Que et dius com? Del planeta què? Que no saps què és una Festa Major? Estic somniant? O potser es que el cop ha estat massa fort, i estic delirant?
  • Ja hi tornem a ser amb les preguntes! Ho veus, Urgell tu vas per periodista, ja t’ho dic jo!
  • Sí, tens raó, mira, m’has caigut bé, saps què? et convido a passar aquests dies de Festa Major a casa meva, això sí, hi hauràs d’estar amagat dins de l’armari, els meus pares no et poden veure.
  • No, no, no, farem una cosa millor, m’ensenyaràs la Festa Major des de l’aire! Agafarem una d’aquestes piragües i la farem servir de vehicle. Jo puc volar però per fer-te volar a tu necessito alguna cosa on poder-nos recolzar. A més, saps què? serem invisibles!
  • Què dius? Això és impossible!
  • No ho és, ja veuràs, confia en mi!
  • Està bé, està bé, confiaré en tu, i en què amb una piragua podrem volar i ser invisibles, ja ja ja....
I així va ser, la Urgell i en Tnafni van pujar en una piragua i fiiiiiiiiiiuuuuuu.... van arrencar el vol. Aquell mateix vespre van començar la ruta pel pàrquing del Dr. Peiró.
  • Mira Tnafni, veus tota aquesta munt de cotxes aquí aparcats, ben ordenadets? Doncs estan aquí esperant perquè d’aquí ben poc, en aquella pantalla, començarà la projecció d’una pel·lícula. La gent aparca el cotxe aquí per ordre, i des del cotxe es mira la pantalla gegant que hi ha instal·lada. I si sintonitzes Ràdio Seu pots sentir els diàlegs. També hi ha molta gent que hi va sense cotxe, ja que hi ha uns altaveus on també es pot seguir perfectament la pel·lícula. Vols que ens quedem a veure-la?
  • Doncs sí, i tant que vull!
  • Tnafni, avui serà l’única activitat que veurem, demà continuarem amb el teatre, d’acord?
  • D’acord, d’acord...
L’endemà, la Urgell i en Tnafni, es dirigeixen cap al Poliesportiu Municipal, el primer que veuen és una llarga cua, una estona abans de començar l’espectacle.
  • Mmm..., d’això..., Urgell, i... de què tracta l’obra de teatre que van a veure tota aquesta gent?
  • Et vols quedar a veure-la, oi? Tranquil, a mi també em ve de gust, no cal que busquis excuses.
L’endemà la Urgell porta a en Tnafni a un lloc ben estrany. Se sent molt soroll i hi una bona colla de vehicles ben estranys. La Urgell explica que aquella és la zona de les Casetes, és diu així perquè fa ja bastants anys, algunes colles més joves van començar a muntar-se casetes per tenir un lloc on passar la Festa Major, al cap dels anys les casetes s’han anat transformant en caravanes, i cada any són més les colles que en preparen una.
  • Urgell, i aquesta música que se sent?
  • Això és el Seu Rock, en aquesta carpa, cada divendres de Festa Major, actuen grups de música de la Seu. I ve a ser el tret de sortida no oficial de la Festa Major, si més no, per la major part dels joves urgellencs. Aquí a les caravanes és on acaben passant més hores el jovent de la comarca. Per Festa Major, tothom torna a la Seu, i és on pots trobar aquells amics que no has vist en tot l’any. Aquí, em sembla que la Festa dura gairebé les 24 hores, no sé pas com ho aguanten aquest jovent!!!
  • Tnafni, no m’has comentat res de les atraccions, potser no t’han agradat?
  • Sííííí, i tant!!! M’ho he passat genial, i a més, que l’Ajuntament regali tiquets per poder pujar de franc és una molt bona pensada!!!
I ja som dissabte, comencen les competicions esportives.
  • Tnafni, saps què? Per Festa Major s’organitza una cosa molt divertida, competicions esportives entre colles. Pots apuntar-te a un munt d’esports diferents, bàsquet, futbol, bicicleta, petanca, escacs, una gimcana, també es fa aquaeròbic a la piscina, i molts més. També es fan exhibicions, cada any en tenim una de ben lluïda de trial i també d’skaters. Això no ens ho podem perdre, has de veure com s’enfilen les motos per llocs que ni et pots imaginar!!! Cada dia hi ha alguna activitat esportiva, val la pena anar-les a veure i clar està, molt millor participar-hi!
  • Urgell, què és aquesta música que se sent? I aquesta gent tant alta?
  • No és gent, Tnafni, són els Gegants, són unes figures típiques de la cultura catalana, i que per Festa Major, fan d’amfitrions encapçalant la cercavila i donant lloc a l’inici de Festa. I veus tota aquella gent que els segueix? Doncs participen en un concurs, les colles més ben disfressades i que més animin l’estona de la cercavila guanyen diners que els regala l’ajuntament, i per nosaltres els nens, també hi ha un premi infantil.
  • Això és tot per avui ja Urgell?
  • No, Tnafni, aquesta nit hi ha moltes coses, hi ha concerts de famosos grups musicals al poliesportiu, també continua la festa a les Casetes, i al Passeig fan ball.
  •   Caram,, quantes coses! Si n’hi ha per triar i remenar”
Doncs ja som diumenge, el Gran dia de Festa Major, la Urgell, porta a en Tnafni, a beure el Ball Cerdà.
  • Aix, quina musiqueta més dolça que se sent, que maca és!
  • Sí, Tnafni, és el Ball Cerdà, és el ball tradicional de la Seu, es balla en parella, i és tradició que el noi vagi després a dinar a casa de la balladora, això sí, primer el noi haurà d’haver pagat un bon vermut.
  • És molt maco aquest ball, m’agrada molt, i que maques que van les noies, quins vestits més bonics que porten, quanta gent que hi ha mirant, eh! Uix, i aquesta altra musica que sento, i quina oloreta que fa!
  • Ah, això son les havaneres, és musica de mariners i pescadors, i és típic oferir rom cremat.
  • I aquesta nit? Es fa alguna cosa aquesta nit?
  • Sí, i tant, per Festa Major sempre hi ha coses a fer, a la nit hi torna a haver ball, i a la zona jove, tant a les Casetes com al poliesportiu també segueix la festa.
I ja som dilluns, i la Urgell segueix ensenyant-li a en Tnafni en què consisteix la Festa Major. En Tnafni està entusiasmat amb el munt d’activitats que es preparen per Festa Major i lo bé que s’ho passa la gent en aquests dies de gresca.
  • Corre, corre, Tnafni, anem, anem, que avui hi ha moltes coses per nosaltres els més petits..
  • A si? Doncs va som-hi ! Què és tot això?
  • Son els inflables, et descalces, i pots saltar-hi, és molt divertit perquè bótes i rebotes, i si caus, no et fas mal, ja que és molt tou. Ah, i a més aquest any, crec que ens han preparat per aquesta tarda un concert infantil, ja veuràs que bé ens ho passarem!!!
  • I a la nit?
  • Uix, a la nit... ja veuràs que maco ! Fan el correfoc. Resulta que un munt de gent es disfressa de diables, i porten unes torxes molt altes d’on hi surten espurnes i foc, i quan s’acaba de cremar sona un petard. D’aquestes torxes n’encenen moltíssimes i també encenen unes cascades de foc que els més agosarats travessen sense cremar-se. Els diables persegueixen a la gent fent veure que volen cremar-los. És molt divertit posar-se dins del correfoc, això sí, cal anar vestit de manera adient per no cremar-te. I pels que no gosem a posar-nos sota el foc, també és molt maco de veure des de el carrer, totes les llums del casc antic apagades, i només amb la llum del foc dels diables, és molt maco!
  • I no hi ha música aquesta nit?
  • Sí, i tant! Aquí sempre hi ha música, els mateixos diables porten una banda amb gralles i timbals que els acompanya fent ambient pels carrers, i com cada nit, també hi ha ball i concerts. Avui és la nit més esperada pels joves, així que ...
I per fi ja som dimarts al matí.
  • Aix Tnafni, avui ja és dimarts, ja és l’últim dia de Festa Major, quina llàstima. Ara toca esperar tot un any a que torni a ser Festa Major.
  • Va no et posis trista, que segur que encara queden moltes coses per ensenyar-me, va sortim al carrer.
  • Sí, sí, tens raó, a més, avui també hi ha moltes activitats infantil, hi ha la Festa de l’escuma, que és superdivertida! I també un munt de jocs lúdics per nosaltres i karts. Genial!
  • Ai, sí, anem, anem, Urgell! I a la nit?
  • A tu t’agrada molt la nit, no? Sempre em preguntes per la nit?
  • Sí, la nit m’agrada, sempre viatjo de nit, jo! Pensa que sóc de les estrelles i allà sempre és de nit!
  • Doncs avui a la nit, a part de seguir amb els concerts a les Casetes i el ball , fan una cosa molt maca, és diu Castell de Focs, i consisteix en que uns senyors molt experts fan volar uns petards, que al esclatar al cel, s’obren creant formes i dibuixos amb llumetes de colors. És molt maco de veure-ho, es fa a la vora del riu.
  • Urgell, i aquests petards és diuen coets?
  • Sí, com ho saps?
  • Es que crec que ja n’havia sentit parlar alguna vegada dels coets de Festa Major.
  • Ah, doncs sí. Bé, no sé ben bé si es diuen coets de Festa Major.
  • Urgell, anirem a veure-ho, si us plau? Urgell m’agrada molt com m’ho expliques tot.
  • Sí, i tant que hi anirem! A mi m’agrada molt.
Quan es va fer fosc la Urgell i en Tnafni van anar cap a la vora del riu a veure el Castell de Focs, Tot va ser tirar el primer coet que la Urgell es va quedar ben bocabadada i així fins el darrer. Quan va haver acabat i va poder reaccionar, va girar el cap per preguntar a en Tnafni si li havia agradat, i la seva sorpresa va ser que en Tnafni no hi era, al seu lloc tan sols hi havia una nota on deia:

Urgell, moltes gràcies per mostrar-me la Festa Major de la Seu, he gaudit molt de les teves explicacions, però he de tornar cap al meu planeta i havia de fer-ho amb un d’aquests coets. Et deixo la nota perquè volia que gaudissis com has gaudit de l’espectacle del Castell de Focs. M’agradaria que em recordessis amb estima, jo així ho faré, pensa que quan juguis amb les teves amigues puc estar espiant-te, com feia el dia que ens vam conèixer. Jo tornaré l’any vinent per la Festa Major, això sí, em tocarà conèixer un altre infant. Ja que això és el que vinc fent any rera any. Ensenyo als més petits de la Seu la seva Festa Major des de l’aire i amb una piragua màgica i invisible. Espero que hagis gaudit de l’aventura, i sobretot, sobretot, que sàpigues guardar en secret que ens hem conegut. No et val la pena dir-ho, ningú et creuria, la gent quan és fa gran deixen de creure en coses de nens.
Urgell un petó molt gran, i ara sí, gaudeix de la teva Festa Major”
Tnafni, l’Infant de la Festa Major.
  • Urgell, Urgell!! Desperta ! Nena, ja era hora, portem un munt d’estona buscant-te, i tu aquí dormint! Tu creus que t’has d’amagar dins d’una piragua???
  • Uff, aix, ei,! On és en Tnafni?
  • On és qui? Què dius? Crec que encara somnies. Au va, desperta, i anem cap a casa que hem d’anar a veure la pel·lícula a l’autocinema.
  • Com dius Marta? Però que no ha passat ja la Festa Major?
  • Au, va, que dius? aixeca’t i desperta, que fem tard!
Doncs bé nens i nenes de la Seu, estigueu alerta els dies propers a la Festa Major, qui sap, potser aquest any et toca a tu la visita de’n Tnafni.
Publica un comentari a l'entrada