divendres, 8 de febrer de 2013

Llevat d’algunes coses “ #salvoalgunacosa “

Fa uns quants mesos, quan iniciava la meva col•laboració amb Andorra Directe, en el meu primer article vaig parlar sobre el fet de ser càrrec electe. El  titulava "Participar de la política"  i exposava la possibilitat de poder millorar el nostre entorn des de les institucions públiques com a càrrec electe. Ara, que fa més d’un any i mig que no ho sóc, segueixo pensant el mateix, i m’indigno com tots i totes vosaltres quan salta a la premsa qualsevol indici de corrupció política, i malauradament, no n’anem pas mancats!

La darrera gota, però pel que sembla no encara la que fa vessar el got, han estat les informacions publicades pel diari El País amb el cas Bárcenas  sumant-hi les declaracions del President de l’estat espanyol i alhora president del Partit Popular Mariano Rajoy on exposava “Todo lo publicado no es cierto, salvo algunas cosas” Però quina barra!!! Com poden ser capaços de tractar-nos amb tal despotisme, insultant constantment la nostra intel•ligència i sobretot el què és més greu, amb aquesta normalitat davant de la situació!

Partits polítics, institucions públiques, casa reial, grans empreses... totes hi col•laboren i es que la frase que ens ve ràpid a la ment és "es que no hi ha un pam de net" i no, no podem permetre quedar-nos només amb això.

Per sort, i encara que no us ho cregueu, no tots són iguals! Vull trencar doncs des d’aquí una llança, per tots aquells i aquelles que en algun moment o altre han dedicat una temporada de la seva vida a ser representants de la ciutadania a través d’un càrrec públic. Ei, de debò, creieu-me, feu-me confiança! Dels milers de persones que actualment ostenten un càrrec públic d’arreu, en són un petit, molt petit percentatge els que ho fan de forma no honesta. El què passa és que aquests quatre “mangantes”  la fan molt i molt grossa i desprestigien totalment la mal anomenada “classe política” (concepte que personalment mai m’ha agradat i no comparteixo, ja que penso que separa i distancia de la ciutadania).

Al llarg del meu humil pas per la política municipal, han estat moltes les persones que he conegut dedicades a la política i que són senzillament persones implicades amb el seu entorn, interessades en millorar la seva societat i motivades per treballar pels altres. Gent que, lluny d’apropiar-se del que no els pertoca, el que fan és perdre temps, salut i en molts casos també diners. Sí, diners, o es que us penseu que un alcalde o alcaldessa d’un minúscul municipi passa tot el quilometratge dels seus desplaçaments fins a la Diputació amb la intenció d’aconseguir quatre euros mal contats pel municipi?

Eps, us ho torno a dir: no tots són iguals! I tal i com ja vaig fer fa uns mesos, us animo i engresco a implicar-vos amb el vostre entorn i participar activament de la política des de dins. És això el què cal, més gent com tu, gent com nosaltres, gent senzilla, humil, noble, amb ganes de treballar i voler canviar les coses. De debò, que es pot! Podem!

Publica un comentari a l'entrada