dijous, 11 d’abril de 2013

La meva opinió personal sobre la campanya de civisme de la Seu.


Fa ja uns quants mesos, des de l’Ajuntament de la Seu es va presentar la “Campanya de Civisme”. Al meu entendre, aquesta campanya va adreçada a procurar canvis en la ciutadania per a la millora de la convivència de la població. Des del primer moment de la presentació vaig posar en dubte l’assoliment dels objectius per la forma com estaven sent plantejades i executades les actuacions. 
Com que no m’agrada criticar per criticar, i tampoc sóc una persona derrotista, vaig decidir que passés el temps i veure com avançava la cosa, potser m’equivocava i la campanya donava els fruits adients, tant de bo! Passats ja uns quants mesos, qualsevol persona pot valorar si la campanya ha tingut repercussió suficient en la població, la meva percepció segueix en la mateixa línia que preveia a l’inici, i és que NO! No hi ha hagut canvis, si més no, suficientment perceptibles per una ciutadana de carrer com la que escriu. La meva sensació és que, fins ara només s’ha criminalitzat a la joventut i als propietaris de gossos.
He de dir, per si pot confondre, que estic totalment d’acord en que és necessari realitzar una campanya com aquesta, però el meu descontentament ve donat per la forma com s’està treballant. 
Per començar, per les àrees que integren la comissió que encapçala la campanya. Si bé entenc que quantes més persones implicades hi ha en una reunió, menys operativa es torna aquesta, no vaig entendre per quin motiu l’única àrea amb perfil ciutadà concret hagués de ser Joventut. Tinc clar que difícilment una persona de més de 35 anys dibuixarà un grafitti amb esprai a un lloc no permès, però és que només és incívica la joventut? Crec que falten col•lectius específics on cal incidir, o es que la gent gran no té actituds incíviques? Me’n venen unes quantes al cap, moltes d’elles propiciades per un canvi de valors generacionals, com per exemple aspectes higiènics que fa més de mig segle eren acceptats socialment però que per sort aquests han anat variant. El fet d’escopir a terra és un exemple o orinar pel carrer davant la manca d’urinaris públics també. Personalment em fa tanta mania trobar-me amb una caca de gos com amb un fastigós gargall, bé no, de fet crec que prefereixo la caca. 
La meva encesa emocional va anar en augment la setmana passada quan, l’Ajuntament va presentar una nova fase de la campanya. L’organització va exposar clarament que l’emplaçament triat per a la presentació (la plaça del Codina) era un bon exemple d’un espai que no compleix les condicions de civisme ciutadà, hi estic d’acord. Però per altra banda van triar aquest espai pel fet de trobar-se a les immediacions de diferents centres educatius. Si entenc que pel que fa a l’Escola La Valira, amb infants de fins a 7 anys, l’alumnat està encara en construcció de la seva autonomia i identitat i per tant moment també d’incorporar actituds cíviques, els altres dos centres que em queden són la Salle i l’Institut Joan Brudieu, amb marcat caràcter jove. Però això no va ser tot, finalment la indignació va ser màxima al llegir les declaracions de la Regidora de Joventut on, lluny de defensar el col•lectiu pel que li pertoca vetllar i oferir solucions per al seu procés evolutiu, el què va fer és un cop més criminalitzar aquest col•lectiu dins de la campanya. Segons publica Ràdio Seu “Meritxell Planes, ha fet una crida als joves perquè siguin conscients que "cal ser respectuosos i evitar accions incíviques que perjudiquen els altres. Planes s'ha referit de forma especial al soroll i la neteja, i els ha posat com a "exemple dels més petits".”  Sí, clar, hi estaríem d’acord, però una vegada més, només els joves? Perquè només crida adreçada a la joventut?  Com bé diu, els joves són models per als més petits, això és evident, però principalment ho són les seves famílies, l'escola, els seus referents educatius, els seus iguals i el propi entorn o àmbit informal de la societat. Meri, des de l’estima, que la Seu és més que unes colònies on els monitors són referents per als més petits. 
Seguim, què passa amb la gent que aparca als passos de vianants o zones d’aparcament per a persones amb discapacitat? Al cap i a la fi, trobar-se amb caques pel carrer és molt molest, lleig i desagradable, però la majoria de la gent tenim la capacitat de poder-la veure i esquivar-la, però una persona que usa cadira de rodes tan sols pot creuar el carrer per la rampa del pas de vianants. 
O els aparcament en doble fila a l’Avinguda Salòria, proveu de fer-la sencera de cap a cap, poques seran les vegades que no haureu d’avançar algun vehicle parat obstaculitzant la circulació. Què passa amb aquelles persones que realitzen un gir prohibit per estalviar-se circular 100 metres per fer el canvi de sentit degudament. Ningú em negarà que l’encreuament del Carrer Regència d’Urgell amb Avinguda Pau Clarís, per posar un exemple, no és una mostra contínua d’aquesta acció incívica. I al passatge de la Missió? És una veritable gimcana de risc ser vianant en aquest carrer, nombrosos vehicles comercials entorpeixen la circulació a vianants, aparcats de forma desendreçada i sense saber massa quina direcció agafaran al arrencar, si endavant o endarrera, i el més important, t’han vist que passes tu per allà? Curiosament hi ha dues zones de càrrega i descàrrega a no més de 50 metres del carrer, una per cada costat. 
Avui m’he trobat precintats amb la famosa cinta de la campanya dos contenidors de davant de casa meva i ha estat l’acció definitiva per animar-me a escriure aquest post. Imagino que el motiu era acumulació de deixalles a l’exterior del contenidor, i bé és cert que aquests podien seguir donant servei, però a mi ha aconseguit tocar-me la fibra, i com a mi, segurament a molt del veïnat conscienciat en fer-ne un bon ús. De debò creieu que amb el precinte s'aconseguirà que qui actua de forma incívica s'ho replantegi i s’hi propiciïn actituds de canvi? O potser el què passa es que es molesta a aquells veïns que SÍ ho fan correctament? 
En resum, considero que la campanya està força mal encarada, falten àrees on intervenir i cal fer-ho decididament adreçant-se a tots els col•lectius, no només a la joventut. Implicant només aquesta àrea s’ha aconseguit l’exclusivitat negativa del col•lectiu propiciant-ne la criminalització. No s’ha de tenir por d’incloure altres col•lectius susceptibles. Gent gran ha de ser-hi, ja he posat alguns exemples anteriorment, així com també els podria afegir en les qüestions de seguretat viària en la circulació rodada. Cal que es treballi també amb les persones nouvingudes, la diversitat cultural importa nous costums alhora que aquests desconeixen moltes de les nostres costums socials i normes culturals, només així s’aconsegueix la integració social merescuda per qualsevol persona. I finalment Cultura, aquesta àrea pot incidir en la població de forma totalment transversal. La cultura esdevé un dels principals agents socials, pot incidir en l’acció col•lectiva de la població, la cultura no és només programar obres de teatre, concerts i exposicions sinó que té un marcat component social, tot allò que fa referència a les influències del nostre entorn.
I ja per acabar, parlaré del Twitter. Potser va ser la única proposta que em va agradar de la campanya inicial, doncs resulta que aquesta eina, amb el gran potencial que té tant de denúncia, de participació com de divulgació, s’ha limitat  tan sols a piular una vintena de vegades i a respondre un parell de cops a un ciutadà implicat i conscienciat. Una mica més d’acció, no?
Desconec quins són els vostres referents pedagògics i didàctics però potser caldria revisar-los.

Publica un comentari a l'entrada