dilluns, 28 d’octubre de 2013

Un pedacito de cielo

He de dir que em dirigia cap al cine amb la intenció de veure una d'aquelles pel·lis de sofà i manteta de diumenge a la tarda. Una comèdia romàntica d'aquelles que (no ho negarem pas) taaaaaaaant ens agraden a la majoria de noies, sovint força absurdes però que ens distreuen. La meva sorpresa va ser que no em vaig trobar només amb això, sinó que la pel·lícula consta de gran contingut que em va fer reflexionar i aprofundir una mica en el meu dia a dia.
La protagonista és una noia d'uns trenta anys, lliure, feliç, sense cap interès pel que fa a les relacions de parella, i que gaudeix plenament portant una vida sense compromisos amb els homes. De cop i volta la seva vida dóna un tomb a causa d'una greu malaltia i és aquí on comença a veure la vida des d'una altra òptica. He de confessar que em vaig passar gran part de la pel·li plorant.



Publica un comentari a l'entrada