Espero que us agradi.
El 10 d’octubre se celebra el dia mundial de la Salut Mental.
Aquesta jornada, com tots els dies dedicats a una causa, són necessaris per tal
de visualitzar una problemàtica concreta, conscienciar a la població i fer-la
empatitzar amb una situació sovint desconeguda.
Les malalties mentals són un
d’aquells grans desconeguts quotidians, el seu grau d’ incidència en la
població és molt més elevat del què segurament imaginem. Segons estudis
especialitzats, una de cada quatre persones del nostre entorn pateix o patirà
una malaltia mental en el transcurs de la seva vida. Segurament aquestes xifres
us estranyaran, però és així. Depressions, esquizofrènia, trastorns alimentaris,
consum de tòxics, ansietat i per descomptat, malalties més associades a la
infància, però no exclusives, com la hiperactivitat o l’autisme, formen part
del nostre dia a dia molt més del que creiem.
Durant gairebé un parell d’anys
vaig tenir la sort de treballar amb persones adultes amb trastorn mental sever.
Va ser el meu primer contacte
professional amb aquest col·lectiu, i he de dir que és un món que em va
fascinar, vaig aprendre moltíssim d’aquell temps i, sobretot, vaig saber
trencar amb estereotips i prejudicis que ni tan sols era conscient que tenia.
Sovint, la població en general caiem
en el greu error d’aplicar judicis de valor a situacions que desconeixem i
n’ignorem el greuge i la gravetat dels fets que estem provocant. Un dels
principals sol ser vincular trastorn mental amb agressivitat. No, no hi ha cap
correspondència directa, tenir un caràcter agressiu no està vinculat a patir un
trastorn mental, és un tret propi del caràcter de la persona, de l’educació
rebuda i de molts altres factors.
Les persones amb un trastorn
mental poden ser capaces de tenir una vida autònoma i responsable, amb un
adequat control de la malaltia, un entorn sòcio-familiar favorable i les
mesures der rehabilitació que corresponguin, poden superar les limitacions que
comporta la malaltia i tenir un funcionament diari totalment normalitzat, tal i
com podria fer-ho qualsevol altra persona afectada per un altra malaltia.
Vull des d’aquí, recordar-nos a
tots plegats que cal que trenquem amb molts estigmes socials que apliquem sense
adonar-nos-en i que, qui sap si mai ens hi podrem trobar relacionats. Trencant
amb prejudicis i estereotips, segur que serem una mica més feliços!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada