dimecres, 12 de novembre de 2014

El terrorisme del 9N


Passats ja uns quants dies des del #9N em trobo en situació de fer una valoració personal del què han estat per mi aquestes darreres setmanes.
He tingut la sort, de participar activament (i penso que molt!) en la campanya, preparació i organització de la consulta, tant des de l’ANC com des d’ERC. No ho dic des de la vessant de protagonisme, sinó perquè he pogut veure de primera mà quina ha estat la implicació de diferents membres  i diferents partits.  

Primer de tot valoraré els actes de campanya dels diferents partits:
Acte de CiU amb Josep Rull: El meu resum és d’ hipocresia. Sí, sí, així de clar ho dic. Paraules boniques, buides de contingut i que, molt possiblement, ni el mateix senyor Rull es creu. L’acte va consistir en un reguitzell de comparacions entre el procés escocès i el català. Que si el senyor Cameron és un gran demòcrata, que si tant partidaris del Yes com del No van votar sense conflictes i que estaríem tots d’acord en que ja ens agradaria tenir un Cameron enlloc de Rajoy. Doncs sí senyor Rull, jo com vostè també voldria que Rajoy es comportés com en Cameron, però sobretot el què més he enyorat és que el Artur Mas no es comportés com Alex Salmond.  El Primer Ministre d’Escòcia va fer obertament i de forma activa campanya pel YES!!! A diferència del nostre primmirat i “prudent” President que s’ha desentès totalment de cap inclinació de vot. Covardia? Aparença? Hi ha coses que no varien, el peix al cove i la puta i la Ramoneta!!! El súmmum de l’acte i, moment en què gairebé em surten els ulls d’òrbita, va ser quan va gosar a dir textualment “Recordeu l’Estatut, aquell que ens van retallar!” Mare meva, com goseu posar-vos en boca criticar que ens el retallessin si vau ser vosaltres els que vau acceptar aquesta misèria passada pel ribot????!!! En fi, que ni amb ells ni contra ells...

Acte de la CUP amb Quim Arrufat:  Em va sobtar! El discurs del diputat em va agradar molt. Sempre he dit que amb la CUP ens uneixen moltes coses més de les que ens separen, la llàstima és que potser ells no ho sàpiguen veure, o reconèixer. Tot i així em va sobtar el format, unidireccional, pesat, massa vídeos i intervencions, sense espai per preguntes i debat. D’una formació jove a nivell nacional, i sobretot amb un perfil de participants majoritàriament jove n’esperava una mica més de dinamisme, i sobretot bidireccionalitat i diàleg amb el públic. Cosa que sí que hi va haver al altres dos actes als que vaig assistir.

Acte d’ERC amb Anna Simó: Bé, aquest no el valoraré perquè no en seria objectiva. Un acte similar als que solem fer: senzill, una presentació, un exposició de la situació i un posterior diàleg i debat amb els assistents. Evidentment, vaig estar d’acord amb els continguts, si hi ha algú que vulgui fer algun comentari, serà benvingut!

El 14 d’octubre, (tres setmanes i mitja abans del dia de la consulta) el President Mas anuncia un 9N alternatiu, el nou9N. Després de la pertinent enrabiada i un cop refeta de la humiliació i falta de respecte que aquest senyor ha tingut cap a mi i a la resta d’independentistes, decideixo seguir igual o més d’implicada en el procés i organització. Per què dic que em va ofendre? Doncs perquè ens van prendre el pèl fent-nos creure que treballaven fort per a l’organització de la consulta i la principal mostra és que la Conselleria de Governació no tenia enllestit el pertinent cens per utilitzar el 9N, l’Idescat no actualitzat des del 2011.

Organitzant les tasques a fer des d’Ara és l’hora (Òmnium Cultural + Assemblea Nacional Catalana) m’incloc en l’equip de coordinació de la Gigaenquesta. Organitzem tres principals jornades (dissabtes) en alguns dels municipis de la comarca. A banda d’aquests dies, la Gigaenquesta segueix endavant diàriament gràcies a la col·laboració de tots aquells i aquelles voluntàries disposats a passar fred, pujar i baixar escales, desplaçar-se a altres municipis, i a emportar-se cops de porta i de mal geni. Per sort també molt bones recompenses per part de la gent. Entre els voluntaris, vaig poder identificar tan sols, gent pertanyent a un sol partit polític, la resta (i per sort majoria) o bé no estaven identificats políticament o jo no els identificava, però no ens enganyem, a la Seu i a l’Alt Urgell, som quatre i ens coneixem tots, o gairebé! I més en la vessant dels partits polítics. Doncs bé, als qui vaig trobar a faltar tampoc els vaig veure de voluntaris per la Via, ni tenyint de groc el territori, i amb prou feines a penjar 4 cartells... Això sí, el dia que han de passar per davant nostre 4000 persones sí que hi som, bé sigui a remenar el culet o fer moure el bolígraf al col·legi electoral assignat, o bé sigui a peu de carrer per si hi ha merder i podem dir que els mossos ens estoven!

Fa tres setmanes es converteix la consulta en una costellada, respirem ben fons i amb l’esforç de tots aquells que ens ho creiem, aconseguim continuar amb la motivació del país que es transforma en una participació massiva a les urnes. Pel meu gust insuficient, i no em digueu pessimista, simplement sóc una persona exigent, ho sóc amb mi mateixa i també amb els demés, i penso que el resultat és molt bo però que podia haver estat millor. Amb una consulta amb cara i ulls, hagués votat molta més gent, tots aquells que a l’exterior no es van poder desplaçar fins al seu punt de votació i tots aquells que s’haguessin sentit més motivats enfront una consulta  no vinculant, sí, però amb el compromís dels partits d’entomar els resultats i responsabilitzar-se de convertir els vots en un mandat democràtic.

I per acabar-ho d’adobar, l’abraçada!!! Jo també vaig abraçar-me diumenge amb desenes de persones, i sense mirar de quin partit polític eren o votaven. Simplement perquè era un dia d’eufòria i emoció i quin millor sentiment que abraçar-te amb aquells que et ve de gust. Per sort, sóc molt més anònima que el senyor Mas i el senyor Fernández i les meves abraçades no solen portar massa rebombori, però per favor, que és una abraçada de cordialitat, eufòrica d’acord, però no deixa de ser l’abraçada de l’os, i si no, temps al temps!

Declaracions de dimarts del President Mas, començo a comptar i decideixo deixar d’escoltar la compareixença,  un, dos, tres, quatre... ara ja dec passar per uns quants milions i em decideixo a redactar el post.... Eleccions ja, president! No busqui excuses per allargar el procés.

Tremolo davant una més que probable aprovació de pressupostos amb el suport del senyor Iceta, on seran llavors tots aquells  que tant i tant van criticar el pacte d’entesa de les esquerres del moment? Quin motiu tindreu per fer això, només un, i aquesta vegada és clar, la cadira! La por al fracàs. La no acceptació del fracàs, de la pèrdua, de les frustracions són mostra inequívoca de manca de resiliència i doncs què en podem esperar d’un govern incapaç d’adaptar-se i superar les situacions amb les que es va trobant, sobretot les més adverses? Governar és fer-ho per, amb i per a la gent, siguin quines siguin les circumstàncies, millors o pitjors, les que hi hagi!

I finalment, l’atac informàtic als servidors de la Generalitat. Això que han fet aquests suposats hackers es pot catalogar de terrorisme! Aquest matí he parlat amb un mosso d’esquadra conegut, m’ha transmès la seva indignació i impotència durant el cap de setmana passat. La centraleta telefònica de totes les ABP bloquejada sense poder rebre trucades d’emergència, sense poder atendre dones en situació de violència i perill perquè la seva parella les està pegant, sense poder ser avisats en cas d’un accident de trànsit, sense poder buscar ni tramitar noves denúncies ciutadanes o dels mateixos agents... Les farmàcies sense accés a la recepta electrònica, hospitals i CAPs sense accés a les seves bases de dades, els serveis d’ambulàncies bloquejats... Però què s’han pensat aquesta gent???!!! Ja poden les clavegueres de l’estat més barroeres, és a dir el CNI, començar a investigar en les seves ja famoses “dos líneas de investigación” perquè d’això sí que en podem dir terrorisme, i encara sort que no ha calgut lamentar cap víctima greu afectada per la manca d’aquests serveis.

En fi, que jo com sempre, segueixo fent feina amb els meus, que són els qui em crec, i per a tothom, per crear-nos el millor futur que passa per la independència!
Publica un comentari a l'entrada