diumenge, 11 de juny de 2006

El NO a l'Estatut


El NO a l’Estatut

Sóc dona, jove i de l’Alt Pirineu. Vaig néixer en democràcia, els meus pares van patir la dictadura franquista i els meus padrins la Guerra Civil, em sento obligada per tant a deixar als meus fills alguna cosa millor, avenços realment esperançadors, motivadors , que engresquin i esperonin a les futures generacions a treballar per la terra i pel país que han de tirar endavant, que han de fer avançar. L’estatut que votarem al referèndum evidentment té avenços, està clar que els té, però no n’hi ha prou. Aquesta Carta Magna marcarà les directrius del nostre país durant els propers 30 anys, no podem aprovar-lo tal i com ens l’han deixat i hipotecar Catalunya i els catalans.

Catalunya ha de deixar de rebre la setmanada que els pares assignen al fill gran per passar a cobrar un sou digne, fa temps que Catalunya es guanya les garrofes i contribueix en el desenvolupament de l’Estat així que ara és hora de fer-nos més grans, reclamem un bon model de finançament, un model just que posi fi a l’espoli fiscal que pateix Catalunya. La reforma d’Estatut no reconeix Catalunya com a nació, sinó com a nacionalitat igual que l’Estatut de 1979, per tant cap mica d’avenç pel que fa a la identitat nacional del Principat, és necessari que s’impulsi la creació de les seleccions Esportives Catalanes i per tant ha de quedar contemplat en l’Estatut el suport.

L’emancipació juvenil és un greu problema que dia a dia segueix complicant-se més. Per tots és coneguda la situació de milers de joves d’arreu del Principat anomenats “mileuristes” si mil euros és la quota mensual de moltes hipoteques!

Per la Nació Catalana i l’estrenyiment dels vincles entre els territoris de parla catalana, pels nostres drets i deures, per l’ecologisme i la sostenibilitat, per l’emancipació juvenil, pel finançament just, per la descentralització de la justícia, perquè NO tenim veu pròpia a Europa, per les Seleccions Esportives Catalanes, pel català: llengua de Catalunya, per les institucions catalanes, i sobretot per Catalunya, diem NO A L’ESTATUT!

Com deia n’ Ovidi Montllor , ja no ens alimenten molles, ara volem el pa sencer.


Mireia Pellicer – JERC Alt Pirineu.

Publica un comentari a l'entrada