dimarts, 26 d’abril de 2011

El dret d'impartir (in)justícia (Editorial Butlletí Jove - Setembre 2008)

Estem immersos en un estil de vida, en un model de societat, que sovint ens prenem el dret de creure'ns que som capaços de ser justos. Som una societat molt crítica, crec que això és bo, ens costaria molt més avançar si fóssim tan sols espectadors conformistes disposats a empassar-nos tot el que ens volen fer creure.
La capacitat d'impartir justícia però, està reservada a molt pocs, i no em refereixo precisament a qui més estudis tingui sobre la matèria. Sovint, apliquem actituds de justícia, crítica i fiscalització convençuts que som prou sabedors en la matèria i el que realment estem confosos d'una realitat que, potser bé és cert que no ens acaba d'agradar, però alhora ens fa mandrosos en el moment d'aixecar-nos a procurar moure de lloc allò que no ens acaba de fer el pes.
No és fàcil ser just, no és fàcil ser objectiu, és més fàcil enderrocar que no pas construir. Pensem uns segons abans d'exposar opinions, en què pot haver motivat una acció, una decisió, una resolució? Estic convençuda que en la majoria de casos no. El què importa és fer saber la nostra, i cridar quan més fort millor, i es que a crits poques vegades ens entendrem.
Publica un comentari a l'entrada