El 1991 esclata una fatídica guerra als Balcans, a l’antiga Iugoslàvia. Fou, com totes, una guerra inútil, i una pau encara més falsa. El 1992 arriba a Bòsnia, i és al mes de novembre de 1995 on se signa el tractat de pau de Dayton, posant fi a més de tres anys i mig de guerra a Bòsnia, i al setge de Sarajevo, el més llarg de la història militar moderna.
Es van aturar els trets de l’artilleria, però no el mal, la rancúnia i l’odi. Es va perpetrar una neteja ètnica arreu del territori, separant, bosnians, croats i serbis (majoritàriament musulmans, catòlics i ortodoxes). Segurament molts de vosaltres recordareu o haureu sentit parlar de la “matança d’Srebrenica” on, moriren més de 8000 homes bosnians, que acudiren en busca de refugi al territori que l’ONU havia declarat zona de seguretat. Custodiaven el terreny 400 soldats holandesos que no impediren la massacre, permeten que es perpetrés el genocidi més gran d’Europa des de la II Guerra Mundial.
Ara, gairebé 16 anys després d’haver-se signat la pau, i havent estat en tres ocasions sobre el territori, només vull recordar-vos que, a tres hores de vol i, en plena Europa del segle XXI encara hi queden camps de refugiats i els responsables de la massacre en llibertat, és el cas de Ratko Mladic.
No voldria allargar-me a explicar-vos ni la història, ni les vivències, tan sols animar-vos a conèixer una mica més la situació, passada i present, d’aquest bell i entranyable país, amb futur incert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada