dimecres, 1 de juny de 2011

Detenció de Ratko Mladic

Tot i que no m'agrada repetir tema dos mesos seguits, em veig moralment i sentimentalment obligada a tornar-vos a parlar de Bòsnia.
La setmana passada ens sorprenia la notícia de la detenció de Ratko Mladic, el cap militar dels serbobosnians, acusat de genocidi i crims contra la humanitat, i a qui dedicava les darreres paraules de l'article passat.
De fet, més que sorpresa el què vaig sentir fou alegria. No vaig sentir sorpresa perquè tenia clar que, la seva detenció era tan sols qüestió de temps. Si Sèrbia vol entrar a la Unió Europea, ha d'entregar Ratko Mladic, el responsable de la matança de Srebrenica i del setge de Sarajevo, però demanà primer una moneda de canvi i, aquest fou en Jovan Divjak.
El general Divjak fou detingut fa tot just tres mesos per les autoritats austríaques, a petició del govern serbi que havia emès una ordre de captura internacional. En Divjak era un antic militar de l'Exèrcit Popular Iugoslau, d'origen serbi, que defensà aferrissadament Sarajevo durant el seu setge. Es canvià de bàndol en veure les atrocitats comeses pels serbis, i s'enfrontà directament a l'exèrcit del que havia format part, i dirigit pel mateix Radovan Karadzic. És per això que estava convençuda que no tardaria massa en arribar la detenció de Mladic, detingut en Divjak, Sèrbia aconseguiria “trobar” el criminal més buscat en un temps rècord. El què no s'aconsegueix en 15 anys, s'aconsegueix en tres mesos.
Conec en Divjak, he coincidit amb ell en dues ocasions i actualment dirigeix la Fundació “Obrazovanje Gradi BIH” (l'educació construeix Bòsnia i Hercegovina), que destina els seus esforços a becar infants i joves bosnians per tal que puguin realitzar els seus estudis i també activitats lúdico-educatives. En Divjak és un heroi a Bòsnia, va ser-ho durant la guerra i segueix sent-ho ara en el seu dia a dia. Després de la seva detenció, el general va quedar en llibertat en pocs dies, això sí, té privat poder sortir d'Àustria.
Aquests dies s'ha parlat molt sobre Mladic, que si el seu estat de salut és feble, que si la seva salut mental és fràgil, que si està tan dèbil que no pot parlar... I les seves víctimes què??!! Cap dels 8372 homes morts a Srebrenica provinents de tota la zona del Podrinje, podrà parlar mai més! La salut mental de la majoria de supervivents de la matança, tot i no ser psicòloga, no el catalogaria pas com a òptim! I la salut física dels habitants del camp de refugiats de Mihatovici són les que corresponen a un espai insalubre, sense aigua potable, sense recollida d'escombraries i envoltats de 7 o 8 xemeneies de centrals tèrmiques! La gent de Mihatovici no pot tornar a casa seva, allà a la República Srspka, el govern ha reconstruït alguns habitatges però, qui vol tornar a un lloc ocupat pels que fa més de 15 anys van destruir les seves cases, van violar les seves mares i germanes, van matar els seus pares, els van torturar i els van robar tot el què tenien??? Molt pocs són els qui aconsegueixen treure la valentia suficient per tornar a casa seva.
L'escola d'educació primària que hi ha al camp de refugiats es diu “Trenutak Podrinja” (tornarem al Podrinje) però...
Publica un comentari a l'entrada