dilluns, 12 de desembre de 2011

Twitt-entrevista a Jordi Planella

Jordi Planella és educador social per passió. Vag començar a treballar d'educador de carrer el 1987  i  des de fa uns anys és formador d'educadors/es a la universitat. Estic molt interessat en els vincles naturals que flueixen entre la universitat i el sector professional. Actualment és el coordinador del Grau d'Educació Social (UOC) i el Director Adjunt dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació (UOC). És investigador del Laboratori d'Educació Social (Universitat Oberya de Catalunya) i membre del Comitè d'Expertes i Experts en Formació en Acció Social (Departament de Benestar i Família- Generalitat de Catalunya). Fundador i membre del Colectivo Zotikos juntament amb l'Òscar Martínez.


Qui eres? A què et dediques? On fas feina?
Jordi Planella. Actualment director del Grau en Educació Social i professor de Pedagogia Social. A la UOC

Quants anys portes professionalment en l’educació social?
24 anys. Vaig començar el 1987 fent d’educador de carrer, temptejant mica en mica el que havia de fer. Després vaig estudiar.

Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?
Com molts, no he estudiat ES perquè no existia. Vaig començar magisteri però va ser frustrant i molt desmotivador. Després pedagogia. Molta teoria que podia contrastar amb la meva experiència. Desprès em vaig habilitar al CEESC. M’he format llegint molt als educadors francesos.

En què consisteix el teu treball?
Des de 1999 treballo a la Universitat: formació d’educadors/es. M’interessa fer-ho connectant teoria i pràctica. No m’agrada la Universitat feta d’esquenes a la realitat. El meu projecte és treballar per canviar-ho. Crec en altres formes de transmissió

Podries qualificar el teu treball: entretingut, motivador, apassionant, burocràtic,…
Apassionant: sense desig seria frustrant. Projectes nous, idees que bullen al cap, projectes de llibres, noves assignatures d’Educació Social. Motivador, però també amb molta feina de gestió…

Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?
Crear coses noves és radicalment motivador (per exemple redactar el projecte del Grau en Educació Social el 2008). La que menys són els exercicis excessivament burocràtics (que cada vegada són més). No obstant la passió per l’educació social pot més

Què s’exigeix o que s’espera d’un professional de l’educació social?
Que entengui a L’ALTRE tal i com és, sense voler imposar els seus criteris, les seves concepcions del món, les seves categories. Que descobreixi la persona més enllà de les categories i dels estigmes. Que acompanyi i que no controli. Que ensenyi l’art de la resistència

Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?
M’interessen les formes de transformació social i en especial poder donar la paraula als q no la tenen: professionals, educands, etc… L’acció i el pensament… tot lligat en la vida mateixa. No m’agrada fer diferències. El Twitter com a activisme social…

Què estratègies implementes en major freqüència? Quines has anat deixant de banda amb el temps?
Treball en equip cada vegada més clar. També treball en xarxa i interdisciplinar. L’escriptura segueix molt present. No n’he abandonat cap

Ha variat la teva forma de treballar des que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?
Cada vegada he incorporat formes de treball que tenen més en compte a l’Altre: els nens al pensar els seus projectes, les comunitats en plans. He canviat al pensar la feina més des de Jo Persona i menys des de Jo Professional. El canvi és radical

La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?
Es una barreja. Sempre he llegit sobre educació social i ho he contrastat amb la praxis o a l’inrevés. No ho puc concebre d’una altra manera. Els aprenentatges personals també juguen un paper clau.

Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?
Tot es pot inventar de forma diferent si això serveix per millorar la qualitat de vida de les persones o per formar millor els estudiants, per exemple hem apostat per docents molt vinculats a la professió d’educador social

Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?
Els diners no són un escull; amb idees innovadores es pot anar més enllà. Dificultats poden venir de qui fa l’encàrrec: només control. Si vols anar més enllà has de fer coses diferents… Coses trencadores…

Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?
Per mi els majors èxits tenen a veure amb: canviar categories (discapacitat, menor, boig, malalt, etc) i en el seu lloc fer aflorar el subjecte. Com educadors no podem ser conformistes i hem de voler canviar la realitat.

Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?
He passat per infància, diversitat funcional i treball comunitari. Aquest darrer crec que és el que ara m’interessa més, en especial incorporant les TIC.

Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?
Les tic i l’ús d’aquests en la versió xarxa social són molt importants. Que digui el contrari menteix o viu aïllat de la gent. Fa uns 5 o 6 anys varem investigar-ho des de l’educació social i no hi havia res de res. Ara ens hem posat les piles a toppe. En ES des de formació (cas UOC) fins a altres temes lligats al treball en xarxa i l’acció col:lectiva

Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?
Em quedo amb les relacions personals. Fa pocs dies vaig trobar-me un noi del qual era tutor al crae fa 15 anys… la vida li anava molt bé. Tenia dues filles i havia trencat amb un cercle… altres no han tingut tanta sort

Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?
Costa molt perquè. la imatge típica és que tens molt de valor.. que ells no ho farien…a mi m’agrada definir-la com la promotora de ciutadania

Segun Moyano deixava aquesta pregunta: Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social?
Ho ha fet la meva atracció per l’alteritat des de petit (amics gitanos, amics immigrants de llatinoamèrica, etc) això als anys 70. Al 83 començava a fer de monitor de lleure i aquesta és una via.. després experiències molt dures de voluntariat que em van enganxar del tot…

Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?
Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?
Estudiar és dur però val la pena perquè. al final els aprenentatges compensen i sempre t’acaben obrint portes. No s’ha de parar mai. I desprès d’estudiar seguir llegint (estar al dia) i escriure sobre la feina….
Publica un comentari a l'entrada