Òscar Martínez és consultor a la UOC i autor del llibre Alterando la discapacidad, conjuntament amb Jordi Planella i membre del col·lectiu Zotikos. www.colectivozotikos.org
Qui eres? A què et dediques? On fas feina?
Oscar. Educador Social, Psicopedagog, Màster en SIC. Professor a Facultat @fundperetarres, @uramonllull, consultor @UOCuniversitat i ES @TEBcooperativa
Quants anys portes professionalment en l’educació social?
Porto uns 15 anys i alguns més fent voluntariats
Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?
Al 1996, després d’un semestre de Psicologia vaig conèixer algunes educadores socials i vaig veure que realment el que volia fer era #educacionsocial.
En què consisteixen els teus treballs?
En acompanyar en la formació a futurs educadors/es socials i en treballar com educador social a un habitatge per persones amb discapacitat
Podries qualificar el teu treball?
Interessant, creatiu, apassionant, sorprenent, intens, gratificant…
Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?
La intervenció directe i el treball amb els estudiants les gaudeixo molt. Per contra, la part més de gestió, la burocràcia i rigidesa universitària és la que menys…
Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?
Tenir present sempre que “l’altra” no és un esser inert sino que és una persona amb capacitat de decidir, amb cos i sobre tot amb ànima
Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional? Quina has anat deixant de banda en el temps?
Mirar de que tot allò que planifico/disenyo condueixi a quelcom que tingui sentit per l’estudiant o les persones del centre. He deixat de banda al màxim fer coses que no tinguin sentit ni per uns ni pels altres
Ha variat la teva forma de treballar des que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?
Si, molt. Jústament buscant aquesta significació. A la facultat abans formava, ara acompanyo en el procès de formació i al centre abans dutxava, ara superviso les dutxes
La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?
La formació és bàsica per poder veure tot plegat des de diferents punts de vista, però després hi altres coses que la pràctica t’ajuda a comprende-les en profunditat
Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?
Una de les conclusions de la meva darrera comunicació a un congrés era “no està tot inventat”
Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?
L’educació social és força creativa i cada cop hi ha més professionals amb moltes habilitats per fer projectes innovadors.
Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?
El darrer ha estat amb la utilització de twitter i altres mitjans de comunicació (plataformes i premsa escrita) fent-los servir amb una activitat amb estudiants i com a eines de (ciber)activisme
Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?
Crec que en aquest moments ara buscaria dedicar-me a la formació i la orientació laboral
Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?
Son una oportunitat per poder fer coses creatives i interessants. Fa poc llegia un post que deia que “La comunicació també es acció social”
Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?
Em venen al cap les darreres tutoria que he fet pels “meus” estudiants de primer curs. Estaven fer el seu primer treball universitari. Treballar per gent que té inquituds i ganes d’aprendre és un luxe
Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?
Ho explico en més de 10 twits, però bàsicament explico que treballem amb persones en exclusió o risc d’exclusió, en situacions de desavantatges socials.
Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?
Vaig començar fa 20 i pocs anys per casualitat vaig començar a fer classes a una noia que tenia difcultats d’aprenentatge. Em va agradar el repte i després les col·laboracions que feia amb entitats van ser satisfactòries, una cosa va portar a l’altra… Segueixo engantxat perque li trobo sentit a cada dia en que em dedico a aquesta professió bè sigui com a professor o com educador al centre
Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?
Quantes vegades has pensat a deixar la professió i què ha fet que valgui la pena que no ho fessis?
I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?
Val molt la pena tant la formació (a nivell personal tambè) i per suposat la professió!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada