Sempre m'he considerat una persona que es pren la vida amb força entusiasme. Davant de les dificultats, procuro buscar una petita escletxa des d'on s'hi desprengui algun bri d'entusiasme on agafar-me. Sóc també sincera i transparent, si quelcom no m'entusiasma ho delato clarament, no m'agrada la hipocresia i em comporto d'acord el que sento.
La vida però, a vegades també porta garrotades i decepcions, i malgrat vulguis continuar amb l'entusiame que abanderes, la decepció és tan gran que és inevitable perdre'l.
Quan el qui o el què et pren l'entusiasme, és quelcom massa proper a tu, la decepció és encara més forta i el teu grau de motivació baixa en picat en qüestió d'un moment.
Des de fa uns mesos, i degut al gran èxit del programa d'humor de TV3 "Polònia" corre en boca de molts l'exclamació anímica "amb il·lusió!", ja no m'agrada, per mi ha perdut credibilitat i prefereixo substituir-la per "amb entusiasme!" m'hi sento més reflectida, la considero més realista, i sobretot, més eficaç i eficient fer les coses amb entusiasme que no pas amb il·lusió.
Potser és per ser diumenge tarda-vespre, moment aquell en que molts patim una petita depressió anímica, o potser perquè aquesta setmana hi ha hagut algun fet decepcionant al meu entorn, aquesta tarda me l'he passat pensant en l'entusiame i, he decidit que avui em mereixo aquest petit descans d'unes hores, però demà al matí reprendrem la setmana... AMB ENTUSIASME!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada