diumenge, 28 d’octubre de 2012

Artur Mas no descarta condicionar la pregunta del referèndum a una contraoferta de Rajoy


video



TRANSCRIPCIÓ ENTREVISTA 8 AL DIA ARTUR MAS (min 41:00 a 44:40)
J.C: RAC1 publicava ahir, feia pública ahir, una enquesta a través de la qual hi ha un percentatge, mostrava un percentatge molt important de catalans, que és aquest, a favor de la independència, 65,2% eeeeeemmm.... bé es igual doncs aquesta mateixa ja em va, no és la que volia mostrar perquè aquesta parla directament de vostè, anem al gra... Amb Quina d’aquestes frases està més d’acord?
- El president Mas anirà fins al final en l’objectiu de l’estat propi per a Catalunya. 31,1%.
- 65,2% Al final intentarà aconseguir un pacte que el rebaixi amb el govern espanyol.
Com ho interpreta això?

A.M: Bé, escolti’m, jo com, com...

J.C: Com una mostra de desconfiança, o com un aval de dir: com que ho porta tot tan lluny, la negociació serà a partir d’un nivell molt alt i, escolti, encara que rebaixi tindrem més del que tenim ara, ho dic perquè podria haver-hi d’entrada aquestes dues lectures.

AM: Sí, el què passa és com que, és a dir, pot haver-hi molta gent que digui: entrarem una altra vegada en una línia en que demanem 100 i si arribem a tenir 60 doncs potser direm que sí. Però, però deixem-ho córrer això, fixi’s, ja no és tan important això, en el sentit següent: la decisió final que es pugui prendre, serà sotmesa a la voluntat del poble català. Per tant, el que tingui una certa recança de com acabarà això, si no acaba bé, podrà dir que no. Si no acaba bé, podrà dir que no. Si acaba bé podrà dir que sí.

JC: O sigui també ...

AM: Si acaba bé podrà dir que sí, i aleshores serà el moment en que aquells sí són bàsics.

JC: O sigui, vostè per entendre’ns, amb Rajoy, suposant que Rajoy reaccionés i li digués “parlem-ne” i vostè diu que està disposat a parlar i li fes, si em permet, una contraoferta, ja sé que les paraules emmm..., en aquest joc... , però tampoc no sé ara quina utilitzar. Vostè aquesta contraoferta, també ens la consultaria als ciutadans?

AM: Sí. Això és el que li estic dient. Que ningú es preocupi per la decisió final perquè la decisió final no la prendré jo, ni la prendrà el govern, ni la prendrà el Parlament. La prendrà el poble de Catalunya. No li puc dir més clar! La decisió final, la que toqui, i ja li he dit, en l'ideal d’aquesta decisió, jo, en el meu ideal hi hauria l’estat propi de Catalunya formant part de la Unió Europea. Aquest seria el meu ideal, el punt màxim, més enllà d’això no es pot anar, eh. Doncs escolti’m, aquesta decisió la prendrà el poble de Catalunya. Si per la raó que sigui no es pot arribar a aquí, també la prendrà el poble de Catalunya i si el poble de Catalunya no es conforma amb cap altra decisió que no sigui aquesta de manera molt majoritària, no hi ha cap problema, perquè decidiran que no.

JC: Per tant vostè, en tot aquest procés, entengui’m si us plau, farà de missatger.

AM: faig, li he dit al començament, jo sóc un instrument. Un instrument que hi posa la cara, que assumeix el lideratge, que rep les principals fuetades, que és el destí dels principals atacs, tot això jo ho tinc assumit. Un instrument que quan acaba el procés, s’aparta perquè la construcció la facin uns altres, un instrument sí, un instrument que pot arribar a tenir, diguem, un cert valor, però no sóc una finalitat en mi mateix d’aquest procés, ho he dit amb molta claredat.

JC: Un instrument que ha trobat a la meitat de la legislatura, l’excusa perfecta, la bandera ideal per convocar unes eleccions i tapar una gestió discutible.

AM: Parlem de la gestió...

JC: Parli de la gestió, els farmacèutics avui, han hagut de fer un tancament patronal.

AM: Sí..., han fet un tancament patronal, perquè la Generalitat té problemes importants de tresoreria, no ho hem negat mai.
 
 
 
Publica un comentari a l'entrada