dilluns, 26 de novembre de 2012

La meva valoració personal de les eleccions al Parlament de Catalunya

Estic contenta, molt contenta. Ahir va ser una jornada de nervis, repartir credencials d'apoderats/des, voltar per col·legis electorals, revisar que tot estigui correcte, 53000 whatsaaps entre els companys exposant incidències que s'havien detectat en altres poblacions, i altres moltes tasques.
Des de gairebé primera hora del matí que vaig tenir molt bones sensacions, passejar per la Seu, entrar als col·legis i que la gent t'anés dient "sort", et fes una aclucadeta d'ull, o t'aixequés el polze, va ser emocionant alhora que inesperat.
A mitja tarda, ja no em podia estar més per aquí i vaig decidir començar a fer camí de Lleida per estar al costat de la Rosa Amorós tant per si era escollida diputada com si no. He estat molt implicada en aquesta campanya i durant els resultats vull estar amb ella. 
Escoltant la ràdio i a través d'un whatsaap me n'assabento de l'emocionant cursa de F1 i decideixo parar a un bar per veure'n les voltes finals. El campionat finalment és per Vettel, bé! Seguirem a l'espera de veure si el Barça es posa a 11 punts del Madrid.
Arribant a Lleida a les 20h en punt, sento per la ràdio les primeres dades del sondeig que ja mostren uns bons resultats, m'emociono! Va passant la nit i tot es va confirmant.
Sensacions que he tingut partit a partit.

  • CIU: Crec que poca gent s'esperava una davallada tan gran. Ja ho deien alguns que baixaria, però passar de 62 a 50, perdre'n 12, ostres!!! Jo augurava una lleu pujada, fins a 65. No volia una majoria absoluta, i estava convençuda d'una àmplia distància amb la segona força. La gent s'ha vist afectada per decisions preses pel Govern de la Generalitat que han incomodat el dia a dia ciutadà. Em sap greu perquè ara no era el moment de baixar tant, de cara a l'exterior i sobretot de cara a Espanya era l'hora de demostrar que erem el màxim de diputats/des i  per tant, representants de la ciutadania, que volem la independència i calia ser forts, molts i units. A favor diré que, serà la manera de poder controlar les polítiques neoliberals a les que ens han exposats, taxes universitàries, euro per recepta, retallades sanitàries i educatives... Em ve al cap el gag de l'últim Polònia on el discurs del president era compartit amb els altres candidats i acabava dient que esperava tenir una àmplia majoria i que ningú el tingués agafat pels.... escons! Aquí el teniu.
   
  • ERC: Emoció, alegria, orgull de feina ben feta. La meva porra era de 18 i, ja alguns, m'havien dit que era modesta, teníeu raó. Ha estat un mes de molta, molta feina, molts quilòmetres, moltes hores davant l'ordinador, moltes trucades, molts whatsaaps, moltes gestions, però què recomfortant que és quan la feina es veu recompensada. Ser segona força a Catalunya vol dir molt, i ara és quan la feina comença de debò, fins ara només havíem estat preparant les coses per poder treballar. 
  • PSC: Personalment pensava que en baixarien algun més, però vaja, era més una declaració de voluntats que no pas una mostra de la realitat. Els en posava 16. Crec que van a ulls clucs, que no s'escolten la gent que surt al carrer i que s'aferren a uns ideals que considero obsolets, cal saber rectificar i més quan formem part d'una societat tan canviant com la que tenim. 
  • PP: No m'agrada que hagi pujat un diputat, evidentment! L'espanyolisme ranci d'una Espanya casposa  segueix aflorant. També els en donava 16 com al PSC i n'han aconseguit 19.
  • ICV-EUiA: Un augment de 3 diputats demostra que la societat demanda un gir pel que fa a les polítiques socials, juntament amb l'augment d'ERC i l'entrada de la CUP crec que podrem fer bona feina per tal de refer l'estat del benestar. Me n'alegro de la seva pujada, i que hagin recuperat l'escó per Lleida, és bona la pluralitat de forces a la circumscripció. Tampoc la vaig encertar, tot i que per poc, la meva aposta era de 12.
  • C's: Només puc dir que em fa por. No m'agraden ni els ideals que representa, ni les formes que usa. Però només puc dir que si ja eren insuportables sent 3, preparem-nos amb 9 i grup propi! Per sort, podrem rebatre-us amb força, amb arguments i amb tolerància i educació. La meva porra era de 5 per ells.
  • CUP- Alternativa d'esquerres: Tot i que pugui sobtar, me n'alegro de la seva entrada al Parlament. Penso que poden fer una bona feina, que farà remoure coses i que entren amb suficient força com per poder-ne canviar algunes. I en aquest cas tampoc l'he encertat, els en donava 2. 
  • SI: Em satisfà força la seva no entrada al Parlament, no en són mereixedors. El seu comportament  parlamentari durant aquests dos anys ho ha demostrat, a la gent no els ha agradat i han decidit retirar el seu suport. No es pot fer feina basada només en atacar a tot i tothom que no sigui un mateix. Em sap greu només pels vots independentistes que han caigut en el no-res. De fet, les declaracions del mateix Lopez-Tena ja demostren quin és el tarannà de la formació "El poble de Catalunya ha votat per la seva extinció" au va, encara no te n'adones que qui s'ha extingit és SI??? Ah, i a ells els en donava 1!

REFLEXIÓ FINAL:

  1. Les empreses d'enquestes, sondejos, estadística que s'ho facin mirar!
  2. Hi ha algú que hagi encertat la porra?
  3. Avui és el dia que comença la feina!
  4. Enhorabona Rosa, Cosco i Albert. Representareu molt bé i fareu molt bona feina per la Plana, el Pirineu, Catalunya i els Països Catalans!
  5. Espero que tot el procés d'assoliment cap a l'estat propi independent segueixi endavant.
Publica un comentari a l'entrada