Educació en el lleure

Tres infants jugant al Camp de refugiats de Mihatovici, Bòsnia.
(Juliol 2010)

Article d'aquest mes a l' Andorra Directe.

Durant les darreres setmanes a la Seu, hem estat fent i encara fem, cursos de directors/es i monitors/es de lleure. Cap a una cinquantena de joves estan sent formats en aquest àmbit, encara bastant desconegut i massa sovint també força desprestigiat.

Fa anys que em dedico al lleure, m’encanta treballar i educar des de l’educació en el lleure a les noves generacions. Ho he fet durant molts anys, i ara que no m’hi dedico de forma directa, són moltíssims els records que tot sovint em venen a la memòria quan em creuo amb algun dels infants o joves que he tingut al llarg dels anys en alguns dels serveis on he treballat.

Des de fa ja uns quants anys que tinc la sort de poder fer classes als cursos que s’organitzen a l’Alt Urgell, i dic que tinc la sort perquè cada vegada m’agrada més fer-hi classes. Aquestes setmanes he tingut grans sorpreses amb els cursos, trobar-me amb joves, que un dia van ser infants, i que fa més o menys anys en vaig ser la seva monitora em fa sentir orgullosa. Fa temps que als cursos em vaig trobant alguna d’aquella canalla, però és que als cursos d’aquestes setmanes me n’hi he trobat uns quants més que de costum.

És en moments com aquests, que m’agrada pensar que algun granet de sorra he aportat en la construcció d’aquelles personetes que a poc a poc es van fent grans, i que, si ara ja d’adults decideixen encaminar la seva formació cap al lleure, doncs l’orgull és encara major. Possiblement deu ser senyal que la seva experiència personal amb tots els “monis” que hem passat per les seves vides, hi hem deixat una mica de petjada, no?