dissabte, 30 de març de 2013

Django desencadenado

Ahir vaig anar a veure Django desencadenado. Era d'aquelles pel·lícules que tenia moltes ganes de veure però que per motius d'horari i calendari no hi havia pogut coincidir encara.
Poc explicaré de la pel·lícula perquè crec que ningú se l'hauria de perdre. És de bon troç la pel·lícula més bona que he vist durant aquests tres mesos.
La història passa un parell d'anys abans de la guerra civil americana. Django és un esclau negre al que un caçafortunes compra i allibera amb la intenció de que l'ajudi a buscar tres germans reclamats per la justícia.
A partir d'aquí s'inicien un seguit d'històries que comparteixen junts, arribant a associar-se i guanyar diners amb la intencó d'anar buscar la dona de Django, esclava en una plantació de Mississippi.
És una pel·lícula llarga, dura 165 minuts, però a mi en cap moment se'm va fer llarga ni molt menys avorrida. Una pel·lícula totalment Tarantino, que no escatima en sang i fetge, amb uns tocs d'humor irònics encertadíssims i amb una trama que aconsegueix abduir-te i mantenir-te en tensió al llarg de tota la durada del film.
Personalment considero que havia d'haver estat mereixedora de més premis Òscar, és molt més bona en tots els aspectes que Argo, crec que li dóna mil voltes. Si encara no l'heu vist, procureu mirar-la, segur que us agradarà.

Publica un comentari a l'entrada