dimarts, 23 de juliol de 2013

Els Sants Collons de permetre pegar una mica

Ja no sé com definir el sentiment màxim d'indignació i ofensa que em provoca aquest mal govern del mal estat anomenat Espanya.
Aquest govern que s'omple la boca tot sovint banalitzant la paraula nazi, demostrant una clara ignorància i incultura històrica pel que fa als fet ocorreguts durant la Segona Guerra Mundial.

Aquest mal govern d'aquest mal estat que, dia sí i dia també es lleva amb la clara voluntat de minvar encara més les llibertats individuals i col·lectives dels seus súbdits, especialment les de les dones.

Ja fa dies que vaig escriure la meva opinió sobre la proposta de reforma de llei de l'avortament, i les mostres de repressió han continuat el seu camí en les següents setmanes, així com també em temo que no s'aturen pas aquí i continuaran avançant (bé, retrocedint, de fet). 

Els darrers dies hem sabut que a partir de ben aviat, molt probablement, les dones no tindrem pas dret a exercir la maternitat de forma voluntària. Sembla ser que l'única forma acceptada per tal de ser mare és ser una dona casada i mantenir relacions sexuals amb un home sense mètodes anticonceptius. Dic casada perquè, aquesta colla d'hipòcrites i repressors governants no deuen pas concebre la possibilitat de mantenir relacions sexuals de forma extra-marital, oi? Doncs sí, ara ens han retallat també la possibilitat de ser inseminades! Quins sants collons!!! I mai millor dit, haver de dependre d'uns SANTS COLLONS que expulsin dins la meva vagina els seus sants espermatozous, i anar provant, i anar seguint, fins que algun d'aquests diminuts sants arribi fins al meu sant òvul. No, si ja m'agrada això d'anar provant i anar seguint, però no pas per engendrar, sinó per passar-m'ho d'allò més bé!

Si no n'hi havia prou amb el fet de no poder avortar per lliure voluntat, i que em privin ser mare també per propia voluntat i individual, ara resulta que qualsevol home amb qui pugui establir una relació, tindrà el dret de pegar-me i maltractar-me "una miqueta", sempre i quan ho faci de forma tan suau i subtil que les meves lesions no requereixin de 24h d'hospitalització. Sí, sí, la violencia masclista o de gènere no serà considerada com a tal a no ser que sigui suficientment greu. Però és que no és suficientment greu qualsevol forma d'agressió, vexació, falta de respete o atac a la integritat de la persona?

Ja està bé de voler sotmetre'ns encara més a la dictadura de l'androcentrisme, ja n'hi ha prou de pretendre'ns mostrar submissió al gran mascle, i es que no podem continuar amagant el cap sota l'ala com si no passés res i anar fent que qui dia passa, any empeny. Els límits als que estem arribant sobrepassen de bon tros la llibertat de qualsevol persona i no ho podem permetre. 

Publica un comentari a l'entrada