dilluns, 19 d’agost de 2013

Compte amb els contes!

Article publicat al número 1 de la revista IGUALTAT publicada pel Consorci d'Atenció a les Persones de l'Alt Urgell. 

Poques coses hi ha millor per fer agafar un bon i relaxant son als infants que explicar-los-hi un conte al cau del llit. Aquestes històries tenen un component pedagògic, educatiu, creatiu i social indubtable, però sovint hem de ser crítics i estar alerta amb què és exactament el que estem  transmetent. 
Tots coneixem els clàssics contes entre els que destaquen els de Perrault o els germans Grimm, i sovint solen ser els que més agraden a les criatures, però cal pensar que aquests contes van ser escrits als segles XVII i XVIII. Des de llavors ençà, la societat hem canviat molt, però no encara el suficient, i potser sense adonar-nos-en seguim perpetuant estereotips sexistes que transmetem als nostres infants. 
Si com diu la Gemma Lienas a “El diari lila de la Carlota” ens posem les ulleres lila per identificar els petits detalls quotidians per descobrir situacions injustes cap a les dones, veurem com per exemple a la Blancaneus les seves màximes qualitats es corresponen amb: ser d’una bellesa envejable per la seva madrastra i per altra banda tenir gran aptitud i habilitat per realitzar les tasques domèstiques. Realitzant-les gaudeix estrepitosament (fins i tot canta i balla) per tal que quan els set nans arribin de treballar, trobin la seva llar en les condicions més idònies. Això és fals! A ningú li agrada fer aquesta feina, ni aquí, ni a Manila, ni a Caracas!
La Bella dorment, es passa cent anys esperant un petó d’amor que la desperti del seu somni, i acte seguit de rebre el petó del príncep blau, es casa amb ell sense tenir l’oportunitat d’escollir la seva parella. Mostra una vegada més l’eterna gratitud que ha de mostrar la dona vers el seu salvador o protector. 
La ventafocs ens mostra la submissió a la que se sotmet per l’enveja de les seves lletges germanastres i el seu màxim assoliment de la felicitat és casar-se amb el príncep blau. I es que clar, de tots i totes és sabut que si no ens casem o tenim parella, no podem gaudir de la felicitat! La Sireneta arriba a renunciar per amor a la seva veu, a la seva identitat, i fins i tot a la seva ànima i es que clar ens deixa que l’amor és patiment, i cal sofrir! No, que quedi clar, estimar no és patir, estimar no fa mal, si pateixes amb qui estimes alguna cosa no funciona massa bé.
Resumint una mica, en molts d’aquest contes alguns dels valors que se transmeten fan referència als estàndards de bellesa femenina, a aconseguir matrimoni amb el fort i valent príncep blau al preu que sigui i renunciant al que sigui i, a l’habilitat que es té per realitzar tasques domèstiques i de cura dels altres. Aquesta és la imatge que tenim les dones en la majoria dels contes més clàssics i els atributs que en valoren els homes. Així com la valentia, responsabilitat i fortalesa per part dels nobles cavallers. 
Evidentment, cal continuar explicant aquests contes, no els privem d’això! però cal també realitzar la reflexió posterior amb els nostres infants. Explicar la situació del moment de quan van ser escrits, i introduir-los al debat comparant-ho a la societat actual. D’aquesta manera estarem despertant en ells l’esperit crític i el treball per una societat més justa i igualitària per tothom.
I finalment, el què surt sempre representat és la desigualtat de classes, i mai la sexualitat en cap de les seves diferents manifestacions,  però aquest ja és un altre aspecte del què en podríem parlar un altre dia. 

Publica un comentari a l'entrada