divendres, 6 de setembre de 2013

Via Catalana

El meu article del setembre a l'Andorra Directe

Som a les portes d’un dels més grans esdeveniments que estan marcant la historia de Catalunya, tal i com va ser-ho la multitudinària manifestació de la Diada de l’any passat, així com també la del 10 de juliol de 2010, que esdevingué a més, tret de sortida de la imparable cursa cap a la independència.
Ja fa dies que l’emoció i el nerviosisme m’han envaït, tinc moltes ganes que sigui dimecres i ser ja al meu lloc reservat al tram 365 i és que, només de pensar que més de 400.000 persones i 800.000 mans s’enllaçaran travessant el país m’esborrono. Penseu per un moment l’energia que ens transmetrem a través de 400 quilòmetres! Energia que ens cal i ens serà necessària per encarar l’endemà, un demà que serà encara més dur que aquests dos darrers anys, on els atacs, les confrontacions, els intents de dividir-nos i les desqualificacions tan personals com generals arribaran per arreu, més dures i més punyents encara. I és que hem de ser forts i fortes i seguir lluitant pel què volem, no ens podem permetre caure en els paranys que ens pararan.
Cal que estirem tots a l’una, i si ens divideixen que sigui per uns estirar i els altres empènyer, però sempre endavant, per diferents camins potser, però amb el mateix horitzó. Ens queda encara molt esforç per endavant, moltes hores de feina dura, disgustos, enrabiades, moments d’incomprensió i frustració, però gent, això ho tenim a tocar i entre tots i totes ho aconseguirem! 
Que tingueu molt bona Diada i Visca Catalunya lliure!
Publica un comentari a l'entrada