La porca que porto dins!

Article d'octubre a l'Andorra Directe

La setmana passada no ens deixava indiferent, i en això consisteix la publicitat, l’anunci del Saló Eròtic de Barcelona. Si bé considero que l’humor ha de formar part del dia a dia de les persones per tal de gaudir d’una bona salut, l’espot no ha fet més que crear en mi una sensació de sorpresa en tant que creia que teníem més que superat aquest esglaó de concepció social entorn al consum femení del sexe, la sexualitat, l’eròtica i la pornografia. 

Relacionar ser una porca amb el fet de consumir (i molt possiblement gaudir amb) els continguts sexuals que proporciona el Saló Eròtic, perdoneu però no ho acabo d’entendre.  Sóc una porca perquè m’agrada i gaudeixo amb el sexe? Tinc clar que directament l’espot no es dirigeix cap aquí, però és la subtilesa a través de l’humor una forma molt discreta de poder expressar tot allò que no és socialment o políticament correcte.

Sovint penso que no som prou conscients del llenguatge que utilitzem i tendim a banalitzar la majoria dels significats, i ara ens trobem molt possiblement davant d’un d’aquests fets. Ningú afirma per si mateix que estigui d’acord en accepcions del tipus “el noi que s’embolica amb moltes noies és un gran mascle, però la noia que ho fa és una marrana” no, ningú ho reconeix, però el cert és que intrínsecament se’ns van mostrant manifestacions com aquesta en actes aparentment encoberts d’humor i ironia, i l’esmentat espot n’és només una mostra més. 

Alguna cosa semblant em va passar amb la famosa trilogia del tan estimat Senyor Grey. No l’he llegit, no m’atrau gens, i potser per això no parlaré amb suficient coneixement de causa, però la meva percepció pel que fa al seu èxit és que va adreçat a dones que malauradament no han pogut gaudir de la seva sexualitat amb suficient llibertat. Ho entenc en el cas de les dones d’una generació educada en la repressió, però en noies joves de 20 i 30 anys, cal encara que un senyor guru del sexe faci gaudir a les jovenetes amb fantasies tipografiades? Em sembla genial en el cas que aquestes siguin un complement i una ajuda en el seu gaudi diari, però em costa molt més d’entendre com a ressorgir inicial d’un comportament amagat i provablement reprimit.

Fets d’aquests tipus on ens passen per alt els trets més amagats d’espots, anuncis, comportaments, actituds i altres qüestions del dia a dia, ens demostren l’existència encara d’arquetips sexistes fortament ancorats al nostre desenvolupament personal, social i comunitari, dels que en som molt poc conscients i els quals, per la seva gravetat, poden comportar greuges socials molt perillosos. Però, es clar, com molts i moltes segurament pensaran, aquest és només l’article d’una feminista més...