dissabte, 8 de març de 2014

8 de març a Bolívia

No vull basar aquest article (tot i que ho digui al títol) sobre el 8 de març i la lluita feminista, vull explicar-vos una mica més dels meus dies aquí, però sí que vull fer un incís important en com està el tema de l'avortament.
A Bolívia no està permès en cap dels casos ni supòsits, no es contempla per a res. Cal dir que la religió té una forta influència en la societat, més que influència, crec que la gent basa el seu dia a dia als preceptes de la religió. Com a exemple quotidià us diré que, constantment al bus veig gent que es senya al passar per un determinat punt, no tinc clar encara per quin motiu és, ho fan en un lloc en el que convergeixen una acadèmia militar i un petit aeroport, i no sé per quina de les dues ubicacions ho fan. No cal que us digui, que en el vocabulari hi són constants les benediccions i gràcies. 
El passat mes de desembre el govern estatal va aprovar una modificació del Código del niño, la niña y la adolescencia (NNA). Introduint una lleu modificació de tan sols una paraula va canviar tot el sentit a la definició d'infantesa. En el text es recull ara el següent: “Son sujetos de derechos del presente Código, las personas hasta los diez ocho años (18) años cumplidos de acuerdo a las siguientes etapas de desarrollo: a) Niñez, desde la CONCEPCIÓN hasta los doce (12) años cumplidos. B) Adolescencia, desde los doce (12) años hasta los dieciocho (18) años cumplidos”. Ja veieu doncs que, amb aquesta lleu introducció es bloqueja encara més l'aconseguir el dret a l'avortament.  Tot això passa en un país on, les violacions i abusos sexuals són a l'ordre del dia. On el 34% de les nenes i el 23% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 18 anys,  el 75% produïts al nucli familiar o l'escola i per aquest motiu només se'n denuncia el 5%  i on només el 0,5% acaba en sentència. 
En les meves primeres setmanes aquí, el director de l'institut d'una  de les noies de la llar em va convocar per tenir una reunió amb els tutors i tutores del centre per tal de programar les activitats del curs. Em va proposar fer tallers d'educació sexual a les aules. Jo hi vaig anar encantadíssima i il•lusionada, un cop allà però, la cosa va canviar. No va tardar a sortir els dubtes sobre la metodologia que aplicaria i què els hi diria. Les tutores es van escudar en el fet de que si jo parlava des del punt de vista de la llibertat sexual les famílies s'enfadarien, i que el que havia de fer és transmetre'ls que no poden tenir sexe fins a arribar a una certa edat. Els vaig preguntar quina era aquesta edat i no em van saber respondre, llavors van canviar cap al fet de que han d'estimar el seu cos i no han de permetre que ningú els hi envaeixi. En això hi vaig estar d'acord i els vaig recordar que tenen un greu problema social amb les agressions sexuals i que potser algun dels motius era la intencionada repressió entorn al món de la sexualitat.  Van comentar-me també que la majoria dels alumnes no conceben relacions sexuals fora del matrimoni, la meva resposta va ser que gairebé m'ofenien dient-me això ja que a la vista està que els i les joves tenen relacions sexuals i de forma ben prematura, i que si no era així, perquè m'havien cridat amb el motiu d'intentar combatre els embarassos en adolescents i la transmissió de MTS? Però el més fort està per arribar, finalment, un home alt i robust que estava al meu costat i tota l'estona feia cara de despreci va obrir boca, després d'una gran dissertació sobre la moral la qual vaig estar escoltant pacientment, va acabar concloent que els éssers humans, com a animals que som, hem d'aprendre de la natura i comprendre que el sexe té únicament motius reproductius, com fan tots els altres animals. La meva reacció va ser molt tranquil.la, vaig voler rebatre-li el fet de que no hi hagi plaer sexual en el món animal, em sembla recordar que s'ha demostrat que hi ha alguna espècie de primats que practiquen sexe per pur plaer i diversió, no només amb finalitats reproductives, però com no n'estava molt segura simplement vaig dir-li: "pués entonces, como animales que somos, no entiendo que hacen ustedes aquí, no harían falta escuelas ya que podríamos aprender todo por instinto y imitación, como el resto de los animales, no?" Els vaig dir que si el què volien era que transmetés una visió moralista i camuflada de l'educació sexuall no contéssin amb mi, que jo procuraria fer una adaptació cultural, evidentment, però que en cap cas ometria cap comentari referent a la llibertat sexual així com tampoc n'introduiria cap amb contingut repressor. 
En fi, ja veieu com tenim les coses aquí...

Publica un comentari a l'entrada