dimarts, 29 d’abril del 2014

Trobada (MASCULINA) empresarial al Pirineu

Article publicat a Andorra Directe

Fa uns minuts que acabo de llegir la notícia sobre la presentació de la 25a Trobada Empresarial al Pirineu. Se celebrarà, com en els últims anys, a la Seu i entre els dies 12 i 13 de juny. 
No vull pas analitzar ni debatre sobre l'esdeveniment i el tipus d'economia que representen les empreses convidades com també les assistents. És una trobada de caràcter privat, així que cadascú és ben lliure de pagar-se les festes que vulgui. Jo prefereixo quedar-me amb la imatge de que aquest acte promociona el territori i que genera beneficis per un dels nostres principals sectors i motors econòmics, el turisme, l'hostaleria i la restauració.
Llegint la notícia, de forma diagonal, primer he passat de llarg el tros on explicava quins ponents en formarien part, bàsicament perquè he pensat que no en coneixeria a la majoria però m'ho he repensat ja que si no el nom del representant, possiblement coneixeria l'empresa.. La meva sorpresa, i conseqüent empipament, ha estat veure que hi ha més de vint-i-cinc ponents convidats i ni una sola dona!!! Casualitats? No ho sé. No sé quin és el motiu, segurament no és volgut, estic convençuda que en cap de les reunions de l'organització ha sortit el tema de "busquem empreses encapçalades per homes", i doncs què passa? No hi ha dones empresàries "d'èxit"? Que n'hi ha és ben segur, i el que és ben segur també és que moltes menys que no pas homes. I quins són els motius? Sense pensar-hi gaire, se me'n acudeixen uns quants els quals ens hem acostumat a menystenir. Poden semblar tòpics arcaics, però malauradament segueixen ben vigents, la dona segueix sovint prioritzant l'atenció i la cura dels altres a la nostra pròpia promoció, i per altra banda una dona haurà de demostrar de forma molt més desmesurada la seva vàlua a l'hora d'aconseguir una promoció. Ja us ho he dit, sona a discurs ancorat en el feminisme, però penso que així és encara.
Mai m'han agradat les estratègies de discriminació positiva o bé les lleis i reglaments obligant a la paritat, però malauradament les trobo més que necessàries per evitar que es segueixin reproduint generalitzacions com aquesta on s'obvia una representació important del sector i la societat i on sembla que tothom i sobretot totes, ens hi hem de sentir representades. 
Abans deia que ens hem acostumat a menystenir aspectes socials com aquest i al que em vull referir us ho exposo amb un exemple. Us imagineu que la notícia fos al revés, que les ponents fossin totes dones? A ningú se li hauria escapat el detall, i inclús molt possiblement el nom hauria estat alguna cosa semblant a "Trobada femenina empresarial", perquè una generalització mai està feta en femení. Però no, com que gran part d'aquest món està generalitzat amb actituds i fets masculinitzats, hem après a interioritzar-los i admetre'ls com a normals. Com a societat cal que vetllem detalls com aquests i fer-nos més partícips i representants d'una societat més heterogènia i diversa i  no només en el binomi home-dona.