dissabte, 19 d’abril de 2014

I arribarà Sant Jordi...

Fa uns dies que no puc evitar pensar en que aviat serà Sant Jordi. Crec que aquest és el meu dia preferit de l'any. És una jornada que m'encanta, passejar per les parades remenant llibres, trobar-te gent amunt i avall que carrega roses i llibres. Esperar a rebre aquelles roses que no fallen mai, i també aquelles més inesperades. Intercanviar-te llibres amb els que estimes... Són tot coses que em fan sentir bé, em fan sentir feliç i és que Sant Jordi és un dia en que sempre procuro disfrutar-lo al màxim i gaudir-lo d'allò més. M'agrada, és un dia que m'agrada molt! No cal dir també, que a més és Diada Nacional.
Aquest any però, el viuré des de la distància, i això em fa sentir certa nostàlgia, bé més que certa, bastanta... Suposo que quan ets lluny de casa els sentiments es multipliquen.
Ahir, Divendres Sant vaig anar a veure la processó. Fa anys que vaig deixar de creure en cap Déu i en cap Església però la religió catòlica forma part de la meva història i la meva cultura i per poc que pugui m'agrada participar de les manifestacions culturals, encara que aquestes siguin eclesiàstiques. Per aquest motiu canto El Cant de la Sibil•la per Nadal, o participo del Retaule de Sant Ermengol a l'Agost. També cada any m'agrada anar a veure la processó de la Seu, i per això vaig voler veure com se celebrava aquí. 
Cap a les tres de la tarda vaig anar a la Catedral per informar-me de quins eren els actes, on i quan es feien. Em vaig trobar amb una església plena de gom a gom, plena de gent humil, sense vestimentes per anar a lluir a la Missa del Gall o a la Vetlla Pasqual, sinó gent fermament creient. Sonava el Cànon de Pachelbel tocat per una orquestra en viu i no vaig poder evitar emocionar-me (tampoc ho vaig intentar), el meu cos es va esborronar i els ulls se'm van omplir de llàgrimes. No sóc cap amant de la música clàssica, però aquesta peça sempre m'ha emocionat molt. Vaig passejar una estona pels laterals fins que va iniciar la missa, oficiada pel que em va semblar que era un capellà català (per l'accent ho dic).Al sortir, vaig trobar un presentador de tv que amb els operaris preparaven la retransmissió i els vaig preguntar pels horaris de la processó (ells sempre ho saben tot ;-p) i un cop informada vaig marxar amb la intenció de retornar a l'hora que calia. Vaig arribar abans d'hora i estaven fent una altra missa, aquest cop fora de la catedral i crec que l'oficiava el Bisbe. 
Per fer temps, vaig esperar-me en un dels bars de la plaça i SORPRESA, el què havia llegit en una pàgina web dies abans era cert, Divendres Sant està prohibit vendre i consumir alcohol. Feia una calor impressionant i no em podia prendre una cerveseta ben fresca, i això no només divendres sinó tots els dies de Setmana Santa, en fi... vaig conformar-me amb un suc de llima... Va arribar l'hora de la processó i, tot i ser molt més austera que la de la Seu, tot just hi havia tres passos, la Creu, el Sant Sepulcre i la Mare de Déu, i un parell de confraries amb l’estendard, vaig al•lucinar amb la gran quantitat de gent que s'hi va aplegar. Un cop van haver passat per davant meu, em va ser impossible moure'm, una gran marea de gent prosseguia amb la processó seguint el recorregut. Vaig estar més de 20 minuts esperant que passés, fins que vaig decidir que el millor era avançar en la mateixa direcció fins trobar un carrer on desviar-me.
Ahir va ser també un dia que em vaig sentir molt lluny de casa, segurament no hagués fet res d'especial, potser quedar amb algú per veure passar els passos, fer alguna foto i penjar-la a instagram, però són aquestes petites coses les que sovint enyoro més.
Avui me n'he adonat que una petita rosa vermella està creixent al jardí de casa, me n'he alegrat molt. Al jardí n'hi ha unes quantes més però són de color rosa o blanc, i és que aquesta serà la meva, la de dimecres, la vermella. Dimecres doncs, serà un bon dia per anar a comprar un bon llibre i tallar la flor del roser. 


Missa a la Catedral

Missa a la plaça
Processó de Divendres Sant

Gent seguint la processó


Publica un comentari a l'entrada