Fa un any escrivia aquest post. Ara, la sort, m'ha portat a tornar a treballar a l'Escorxador en una feina que m'encanta, al Centre Obert i d'educadora social, i segueixo pensant en lo important que és per mi aquest edifici i lo bé que m'hi sento!
Reprodueixo aquí el post a més de l'enllaç que hi ha més amunt.
Ahir va ser el dia mundial de l'Educació Social. Al llarg de tot el dia vaig estar pensant en fer un post al blog, però rellegint el què vaig escriure l'any passat vaig creure que ja explicava prou bé el què és per mi l'educació social, així que he volgut donar-hi un altre enfocament, parlant una mica d'una experiència laboral força interessant.
Aquest juny passat vaig graduar-me, per fi, en Educació Social tot i això, fa anys que treballo en l'àmbit de l'Educació i l'Acció Social.
Recentment he canviat de feina, la setmana passada vaig començar al Centre Obert de l'Alt Urgell, ubicat enguany al Centre Cívic l'Escorxador de la Seu. Ahir, abans de plegar, vaig quedar-me mitja horeta sola enllestint coses pendents i vaig estar pensant en tot el què m'havia passat allà i en com d'important era per mi aquell edifici. L'any 2000 vaig començar a fer algunes substitucions de cap de setmana al Casal de Joves, a partir d'aquí vaig passar a fer tots els caps de setmana i posteriorment quan van ampliar el servei a diari vaig passar a ser-ne també la responsable de l'equipament. Inicialment estava sola al casal, després ja hi va haver altres monitors/es que em van acompanyar. Amb el anys, la sort em va portar a tenir altres responsabilitats dins la mateixa àrea de joventut, primer al Punt Jove Actiu (ubicat a la Pl. del Carme) i finalment tenint ja responsabilitats polítiques va ser on vaig poder dur a terme el que per mi ha estat el meu major projecte i del què me'n sento més orgullosa, l'Oficina Jove de l'Alt Urgell. Els usos de l'edifici han canviat molt, com també ho ha fet a nivell d'instal·lacions, no es pot ni comparar com era l'any 2000 i com és actualment.
Ara he retornat a l'Escorxador i aquests dies, com ja us he dit, no puc evitar pensar com important és per mi aquest edifici, i és que, és possible tenir estima a un edifici? Jo crec que sí, si més no, alguna cosa tinc jo amb l'Escorxador que em fa que m'hi senti a gust, m'hi sento com a casa, protegida. Ho sé, és i ha estat només feina, però em passa això! Sovint m'agradava dir (i potser encara m'agrada) que l'Escorxador és el nostre castellet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada