dimecres, 29 d’octubre de 2014

L'educació, cosa de tots/es!


Ja fa un temps que veig córrer per les xarxes socials (especialment facebook) aquesta imatge que m'he negat a posar d'encapçalament del post.


Ja us avanço que no estic gens d'acord amb la imatge, i que el tema m'esgarrifa quan veig que qui la comparteix, sovint són mestres.
És cert que en molts casos les famílies deriven excessivament la responsabilitat de l'educació dels fills i filles en l'escola i que això no ha de ser així. El principal agent educador hauria de ser la família, però les necessitats socials han portat a que aquesta tasca sigui compartida amb molts més altres agents i, francament penso que, com qualsevol qüestió que inclogui diversitat i heterogeneïtat, sempre serà més enriquidora.
Per començar, vull recordar que no només a l'escola recau aquesta responsabilitat. Tinc clar que és on els infants hi passen gran gruix de les seves hores, però que hi ha molts altres professionals que també participen de l'educació dels més petits. Penso en els centres i serveis de lleure, en terapeutes especialitzats, en clubs esportius, activitats extra-escolars, i com no, a l'estona de jugar a la plaça i la gran educadora, LA TELEVISIÓ!
Em preocupa, i molt, que la comunitat educativa actual vulgui dedicar-se únicament i exclusivament a ensenyar. No vull una generació d'infants que es faran adults sabent molts continguts, però mancats per exemple d'habilitats socials, o de valors fonamentals de convivència i justícia. No vull infants que es faran adults estressats per la gran quantitat de fitxes i fitxes i deures i deures que han de fer per demostrar en un full en blanc els continguts que han après els últims dies, els vull amb unes competències estructurals que els fàcin hàbils per fer front en el seu dia a dia, siguin les que siguin les seves capacitats. No vull infants que es facin adults carregats de títols i aliens a la realitat social que els envolta, els vull implicats en el seu entorn.
La societat la construïm les persones, i si no entenem l'educació (pilar fonamental) com un fet permeable i transversal amb tot l'entorn social, estarem condemnant-nos a una comunitat individualitza i unipersonal. No ens podem tancar en la nostra parcel·la professional particular i dedicar-nos tan sols al que ens pertoca i prou, hem d'anar més enllà i involucrar-nos en el nostre voltant, compartir coneixements i crear xarxes que propiciïn un entorn més segur per a l'individu i per a la societat, i això ho afavorirem amb una educació compartida entre tots i totes. 

Publica un comentari a l'entrada