 |
| Presa de posessió de l'Alcaldia 2007 |
Dimecres va ser un dia especial, molt especial.
Vaig tenir la sort de poder gaudir presencialment de la presa de possessió del Jordi com a nou Conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. És un acte força curt i auster,que per si mateix no el fa massa especial, això sí, l'emoció, l'alegria, i l'estima cap al Jordi de tots els que l'envoltàvem es deixava notar entre nosaltres.
Ja han passat dos dies des de llavors i encara em costa trobar les paraules per expressar ni que sigui una petita part del que dimecres vaig poder sentir. Aquest matí la Montse, m'ha fet adonar-me'n d'una cosa, quan parlo del nomenament del Jordi em canvia la cara, els ulls em brillen diferent,i és cert estic molt molt molt contenta, realment crec que s'ho mereix. Sé bé com treballa i l'esforç que implica quan és hora de fer feina, 15 anys al parlament de Catalunya el defineixen com qui més ha perseguit a Consellers, Secretaris i Directors generals. Com ahir et vam dir Jordi, de tu n'hem après i et vindrem a demanar.
Del dimecres hi ha pocs moments que pugui oblidar, però el que potser em va fer pensar més fou quan, esperant a la Plaça de Sant Jaume, va venir l'encarregat de protocol a repartir-nos les invitacions. Mentre parlava amb l'Anna aquesta tenia abraçat el Bernat, el fill petit, aquest es mirava el noi de protocol amb aquells ulls grans i rodons que el caracteritzen com embadalit. Suposo que la meva devoció cap als infants no va poder evitar que intentés endevinar què devia passar pel cap del Bernat en aquell moment, vaig procurar posar-me al seu lloc sense aconseguir-ho. El que sé segur és que tenir 11 anys i que nomenin el teu pare Conseller de la Generalitat ha de copsar i força!
El millor, la reflexió final de més d'un i més de dos: "SON CLAVATS ALS DE POLÒNIA!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada