divendres, 8 d’abril de 2011

De propòsits i despropòsits. (Editorial Butlletí Jove - Gener 2008)

Finals de desembre i, a les acaballes de l'any, arriben aquells dies en què ens ho proposem tot per al nou any. Els primers dies de gener en els que sembla que tot ha de ser més fàcil. Deixar de fumar, apuntar-nos al gimnàs, o si més no assistir-hi, després de tants mesos pagant la quota i rebaixar aquells quilets de més que no acaben de fer-nos sentir del tot bé, són per excel·lència, els propòsits més desitjats, anhelats i esmentats en aquestes dates. Aquests són sovint en inici, propòsits de llarga durada els quals deixen de tenir temporalitat ben aviat convertint-se, sense que ens n'adonem en despropòsits, no tornant-hi a pensar més fins pels volts de Santa Llúcia que és quan tradicionalment comença el Nadal, el dia de posar el pessebre. Jo personalment fa anys que vaig deixar de fer-me propòsits per al nou any i he passat a proposar-me'ls en el meu dia a dia. Aquell moment al llit abans de llevar-te o l'estona en que esperes que arribi la son, són instants ideals per plantejar-te un nou propòsit o mantenir els que et vas fer ahir.
Publica un comentari a l'entrada