És possible que encara algun de vosaltres hagi “gaudit dels privilegis” d'haver de realitzar el servei militar, l'anomenada “mili”. A banda d'analitzar les diferents connotacions patriòtiques que podia comportar i, com no, contribuir en la virilitat dels nostres mascles, dos ítems de rellevància dubtosa. El que aquí vull posar avui en reflexió és l'alternativa a la “mili” , tots aquells que per motius d'objecció de consciència preferissin realitzar la Prestació Social Substitutòria.
Amb la desaparició de l'obligatorietat del servei militar, la qual comparteixo plenament, va anar desapareixent també la prestació de treballs en pro de la ciutadania. Actualment em sembla detectar un descens important pel que fa la implicació dels més joves en serveis comunitaris. Parlo del voluntariat, del participar del nostre entorn d'una forma activa i a la vegada no remunerada, si més no amb un canvi de moneda. Cada vegada costa més trobar gent disposada a donar a un cop de mà a aquells que més ho necessiten, siguin entitats, siguin particulars o bé siguin els veïns de la nostra escala, això sí, marxar a l'altra punta del món queda molt bé, està de moda. És important també la tasca que es fa lluny de casa, jo mateixa ho he fet, però, i el dia a dia, i quan som aquí? Crec que d'alguna manera s'hauria de tendir a propiciar, potser des dels currículums educatius, o potser des de una major valoració de mèrits des de les institucions que, els joves participessin dels serveis comunitaris, en les diferents tasques de convivència, ajuda i cooperació de la societat de la qual formen part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada