L'OJAU té nom(s) (Editorial Butlletí Jove - Juny 2011)

M'és molt difícil escriure aquesta última editorial. És d'aquelles coses que arriben abans del què voldries i que fas amb desgana. 

Durant aquests quatre anys que he estat regidora i consellera comarcal de joventut puc dir que, m'enorgulleixen especialment dues coses. La primera, haver organitzat la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut a la Seu l'octubre del 2008 i la segona i principal, és la creació de l'Oficina Jove de l'Alt Urgell. No us explicaré en què consisteix el projecte, ja que en sou bons coneixedors, però sí que voldria explicar-vos gràcies a qui és l'èxit del seu bon funcionament, arribant a ser de les capdavanteres en el conjunt del país. Això no es fa sol i qui ho aconsegueix cada dia, minut a minut són les sis persones que es lleven cada matí i encarrilen camí cap a l'Oficina Jove. L'Anna, la Carli, la Ruth, la Iolanda, la Sandra i la Sabina ho han fet possible, i darrerament també el Carles. 

Pel camí també hi ha passat gent que hi han implicat menys temps però bona tasca, com la Susanna i la Núria, i també alguns que estaran un temps amb nosaltres, la Kim i l'Eva, i en uns dies també l'Umut, joves del Servei de Voluntariat Europeu.
A qui em succeeixi li desitjo molts encerts i bona feina i, sobretot, que escolti l'equip tècnic i que confii en la seva experiència, segur que així l'OJAU continuarà avançant.

Bòsnia (Editorial Butlleti Jove - Maig 2011)

Després de gairebé quatre anys escrivint l’editorial d’aquest butlletí, aquesta és l’última que escric, abans d’entrar en funcions. Pensant sobre què podia escriure, he cregut convenient fer-ho d’alguna cosa que forma part de mi d’una manera molt especial, i aquesta és Bòsnia. Possiblement, molts de vosaltres ni havíeu nascut quan va esclatar la guerra als Balcans, però jo la recordo perfectament. Fou, com totes, una guerra inútil, i una pau encara més falsa. Es van aturar els trets dels canons, però no el mal, la rancúnia i l’odi. Es va perpetrar una neteja ètnica arreu del territori, separant, bosnians, croats i serbis (musulmans, catòlics i ortodoxes). 

Ara, gairebé 16 anys després d’haver-se signat la pau, i havent estat en tres ocasions sobre el territori, només vull recordar-vos que, a tres hores de vol i, en plena Europa del segle XXI encara hi queden camps de refugiats

No voldria allargar-me a explicar-vos ni la història, ni les vivències, tan sols animar-vos a conèixer una mica més la situació passada i present d’aquest bell i entranyable país, amb futur incert.

Detenció de Ratko Mladic

Tot i que no m'agrada repetir tema dos mesos seguits, em veig moralment i sentimentalment obligada a tornar-vos a parlar de Bòsnia.

La setmana passada ens sorprenia la notícia de la detenció de Ratko Mladic, el cap militar dels serbobosnians, acusat de genocidi i crims contra la humanitat, i a qui dedicava les darreres paraules de l'article passat.

De fet, més que sorpresa el què vaig sentir fou alegria. No vaig sentir sorpresa perquè tenia clar que, la seva detenció era tan sols qüestió de temps. Si Sèrbia vol entrar a la Unió Europea, ha d'entregar Ratko Mladic, el responsable de la matança de Srebrenica i del setge de Sarajevo, però demanà primer una moneda de canvi i, aquest fou en Jovan Divjak.

El general Divjak fou detingut fa tot just tres mesos per les autoritats austríaques, a petició del govern serbi que havia emès una ordre de captura internacional. En Divjak era un antic militar de l'Exèrcit Popular Iugoslau, d'origen serbi, que defensà aferrissadament Sarajevo durant el seu setge. Es canvià de bàndol en veure les atrocitats comeses pels serbis, i s'enfrontà directament a l'exèrcit del que havia format part, i dirigit pel mateix Radovan Karadzic. És per això que estava convençuda que no tardaria massa en arribar la detenció de Mladic, detingut en Divjak, Sèrbia aconseguiria “trobar” el criminal més buscat en un temps rècord. El què no s'aconsegueix en 15 anys, s'aconsegueix en tres mesos.

Conec en Divjak, he coincidit amb ell en dues ocasions i actualment dirigeix la Fundació “Obrazovanje Gradi BIH” (l'educació construeix Bòsnia i Hercegovina), que destina els seus esforços a becar infants i joves bosnians per tal que puguin realitzar els seus estudis i també activitats lúdico-educatives. En Divjak és un heroi a Bòsnia, va ser-ho durant la guerra i segueix sent-ho ara en el seu dia a dia. Després de la seva detenció, el general va quedar en llibertat en pocs dies, això sí, té privat poder sortir d'Àustria.

Aquests dies s'ha parlat molt sobre Mladic, que si el seu estat de salut és feble, que si la seva salut mental és fràgil, que si està tan dèbil que no pot parlar... I les seves víctimes què??!! Cap dels 8372 homes morts a Srebrenica provinents de tota la zona del Podrinje, podrà parlar mai més! La salut mental de la majoria de supervivents de la matança, tot i no ser psicòloga, no el catalogaria pas com a òptim! I la salut física dels habitants del camp de refugiats de Mihatovici són les que corresponen a un espai insalubre, sense aigua potable, sense recollida d'escombraries i envoltats de 7 o 8 xemeneies de centrals tèrmiques! La gent de Mihatovici no pot tornar a casa seva, allà a la República Srspka, el govern ha reconstruït alguns habitatges però, qui vol tornar a un lloc ocupat pels que fa més de 15 anys van destruir les seves cases, van violar les seves mares i germanes, van matar els seus pares, els van torturar i els van robar tot el què tenien??? Molt pocs són els qui aconsegueixen treure la valentia suficient per tornar a casa seva.

L'escola d'educació primària que hi ha al camp de refugiats es diu “Trenutak Podrinja” (tornarem al Podrinje) però...