dissabte, 9 de juliol de 2011

Trencar tabús des de l'educació (mort i política)

Sempre he pensat que, a banda de moltes altres mancances, al sistema educatiu hi falten dues grans branques a treballar.
Per una banda, l'educació i pedagogia envers les diferents formes de participació democràtica en la societat, així com un millor coneixement de la tasca política. Si des de ben petits ens ensenyessin de forma correcta i adequada quines són les responsabilitats públiques polítiques, així com els drets i deures que com a ciutadans ens corresponen, aquests petits infants, al fer-se adults i exercir com a tals, actuarien de forma força diferent a la què sovint ens demostren alguns càrrecs electes i canviaria la percepció social de la tasca política.
Per altra banda, i canviant totalment d'àmbit, crec que no es treballa gens, o si més no gens bé, el tema de la mort. Sembla força incongruent que l'única cosa que tenim segura a la vida, ens la descuidem des del seu inici en l'educació de les novells generacions. La mort és a l'ordre del dia de les famílies, bé sigui per l'anomenada “llei de vida” o bé per qüestions més tràgiques i sovint arribades fora de temps. Quan hi ha la desaparició d'algun membre de la família o entorn social d'un infant, aquest es veu de cop envoltat d'un tel d'excuses, filigranes, redecoracions, comparacions i explicacions confuses, opaques i inversemblants que, sovint solem arrossegar per sempre més. Com podem fer-ne un tabú de l'única cosa que tenim segura a la vida?
Titlleu-me potser d'il·lusa però, no creieu que si treballéssim aquests dos aspectes socials des de ben petits i amb total normalitat, no milloraríem una mica més la societat?
Publica un comentari a l'entrada