dimecres, 12 d’octubre de 2011

Orgullosa de TV3


Aquest matí saltava a la premsa l'excels article d'opinió de Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya. En ell, hi denuncia interessos privats per tal d'afeblir TV3.

La televisió pública catalana, ens costa a cada ciutadà de Catalunya 40 euros anuals. Sincerament crec que són, molt possiblement, els 40 euros més ben invertits de la meva economia. La tasca social que desenvolupa la televisió catalana és admirable. No he estat mai massa amant de la televisió, i no és que en gaudeixi d'un gran consum, però aquest fet no m'impedeix poder valorar la bona feina realitzada per aquest mitjà.

M'enorgulleixo de tenir un canal adreçat als més petits i joves de la societat. Un canal que evoca naturalitat i realitat, lluny de contes de fades, princeses i madrastres amb la marca clara d'arquetips de gènere. Admiro que es parli als infants del què passa al seu voltant, i no se'ls vulgui apartar ni amagar la realitat. Sovint m'embadaleixo mirant l'Info-K!

M'enorgulleixo de tenir un canal dedicat al foment de la programació cultural i divulgativa, com és el Canal 33, perquè sí, perquè és necessari, perquè cal apropar la cultura a tothom, i aconseguir que tothom l'entengui finalment com una inversió en la nostra societat i no una despesa.

M'enorgulleixo de tenir un canal informatiu 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, amb corresponsals desplegats arreu del món, recollint tota aquella immediatesa que té lloc al planeta. M'agrada estar informada del què succeeix, m'agrada poder buscar la informació, i aquest canal em permet tenir una fluïdesa breu, ràpida, constant i eficaç amb la informació.

M'enorgulleixo de tenir un canal esportiu, amb un especial seguiment de l'esport d'elit català, tant dels esports més concorreguts en afició com també de tots aquells que no omplen estadis. Perquè tenim 21 seleccions catalanes reconegudes oficialment i això, en un símil parafrasejant Joan Tardà, algú ho ha de dir!

M'enorgulleixo de tenir una televisió pública de qualitat, amb nous formats de programació, amb produccions pròpies de serials i cinematogràfiques, amb debats d'experts i debats de la ciutadania, sense crits, sense folklòriques, sense acumulacions de querelles.

M'enorgulleixo de tenir una televisió amb documentals d'investigació, amb reportatges que donen visualització a qüestions sovint no qüestionades. Una televisió solidaria i educativa, on la Marató anualment, passa la mà per la cara a tots aquells que defineixen Catalunya com una societat insolidària. Una televisió que inverteix en la formació de les futures generacions amb el màster que organitza cada any. Una televisió que és capaç de fer crítica de la seva societat, de fer-ne broma, oci i humor amb el màxim respecte i alhora originalitat.

En definitiva, per això i moltes altres raons, m'enorgulleixo enormement de tenir TV3 al canal número 1 del meu comandament.

Endavant Mònica i endavant TV3!
Publica un comentari a l'entrada