La televisió pública
catalana, ens costa a cada ciutadà de Catalunya 40 euros anuals.
Sincerament crec que són, molt possiblement, els 40 euros més ben
invertits de la meva economia. La tasca social que desenvolupa la
televisió catalana és admirable. No he estat mai massa amant de la
televisió, i no és que en gaudeixi d'un gran consum, però aquest
fet no m'impedeix poder valorar la bona feina realitzada per aquest
mitjà.
M'enorgulleixo de tenir
un canal adreçat als més petits i joves de la societat. Un canal
que evoca naturalitat i realitat, lluny de contes de fades, princeses
i madrastres amb la marca clara d'arquetips de gènere. Admiro que es
parli als infants del què passa al seu voltant, i no se'ls vulgui
apartar ni amagar la realitat. Sovint m'embadaleixo mirant l'Info-K!
M'enorgulleixo de tenir
un canal dedicat al foment de la programació cultural i divulgativa,
com és el Canal 33, perquè sí, perquè és necessari, perquè cal
apropar la cultura a tothom, i aconseguir que tothom l'entengui
finalment com una inversió en la nostra societat i no una despesa.
M'enorgulleixo de tenir
un canal informatiu 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, amb
corresponsals desplegats arreu del món, recollint tota aquella
immediatesa que té lloc al planeta. M'agrada estar informada del què
succeeix, m'agrada poder buscar la informació, i aquest canal em
permet tenir una fluïdesa breu, ràpida, constant i eficaç amb la
informació.
M'enorgulleixo de tenir
un canal esportiu, amb un especial seguiment de l'esport d'elit
català, tant dels esports més concorreguts en afició com també de
tots aquells que no omplen estadis. Perquè tenim 21 seleccions
catalanes reconegudes oficialment i això, en un símil parafrasejant
Joan Tardà, algú ho ha de dir!
M'enorgulleixo de tenir
una televisió pública de qualitat, amb nous formats de programació,
amb produccions pròpies de serials i cinematogràfiques, amb debats
d'experts i debats de la ciutadania, sense crits, sense folklòriques,
sense acumulacions de querelles.
M'enorgulleixo de tenir
una televisió amb documentals d'investigació, amb reportatges que
donen visualització a qüestions sovint no qüestionades. Una
televisió solidaria i educativa, on la Marató anualment, passa la
mà per la cara a tots aquells que defineixen Catalunya com una
societat insolidària. Una televisió que inverteix en la formació
de les futures generacions amb el màster que organitza cada any. Una
televisió que és capaç de fer crítica de la seva societat, de
fer-ne broma, oci i humor amb el màxim respecte i alhora
originalitat.
En definitiva, per això
i moltes altres raons, m'enorgulleixo enormement de tenir TV3 al
canal número 1 del meu comandament.
Endavant Mònica i
endavant TV3!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada