Twitt entrevista a Òscar Martínez

Òscar Martínez és consultor a la UOC i autor del llibre Alterando la discapacidad, conjuntament amb Jordi Planella i membre del col·lectiu Zotikos. www.colectivozotikos.org

Enllaç de l'entrevista a Òscar Martínez al blog del Miquel Rubio.

Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Oscar. Educador Social, Psicopedagog, Màster en SIC. Professor a Facultat @fundperetarres, @uramonllull, consultor @UOCuniversitat i ES @TEBcooperativa

Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Porto uns 15 anys i alguns més fent voluntariats

Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Al 1996, després d’un semestre de Psicologia vaig conèixer algunes educadores socials i vaig veure que realment el que volia fer era #educacionsocial.

En què consisteixen els teus treballs?

En acompanyar en la formació a futurs educadors/es socials i en treballar com educador social a un habitatge per persones amb discapacitat

Podries qualificar el teu treball?

Interessant, creatiu, apassionant, sorprenent, intens, gratificant…

Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

La intervenció directe i el treball amb els estudiants les gaudeixo molt. Per contra, la part més de gestió, la burocràcia i rigidesa universitària és la que menys…

Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Tenir present sempre que “l’altra” no és un esser inert sino que és una persona amb capacitat de decidir, amb cos i sobre tot amb ànima

Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional? Quina has anat deixant de banda en el temps?

Mirar de que tot allò que planifico/disenyo condueixi a quelcom que tingui sentit per l’estudiant o les persones del centre. He deixat de banda al màxim fer coses que no tinguin sentit ni per uns ni pels altres

Ha variat la teva forma de treballar des que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?

Si, molt. Jústament buscant aquesta significació. A la facultat abans formava, ara acompanyo en el procès de formació i al centre abans dutxava, ara superviso les dutxes

La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

La formació és bàsica per poder veure tot plegat des de diferents punts de vista, però després hi altres coses que la pràctica t’ajuda a comprende-les en profunditat

Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Una de les conclusions de la meva darrera comunicació a un congrés era “no està tot inventat”

Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

L’educació social és força creativa i cada cop hi ha més professionals amb moltes habilitats per fer projectes innovadors.

Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

El darrer ha estat amb la utilització de twitter i altres mitjans de comunicació (plataformes i premsa escrita) fent-los servir amb una activitat amb estudiants i com a eines de (ciber)activisme

Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?

Crec que en aquest moments ara buscaria dedicar-me a la formació i la orientació laboral

Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Son una oportunitat per poder fer coses creatives i interessants. Fa poc llegia un post que deia que “La comunicació també es acció social”

Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Em venen al cap les darreres tutoria que he fet pels “meus” estudiants de primer curs. Estaven fer el seu primer treball universitari. Treballar per gent que té inquituds i ganes d’aprendre és un luxe

Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Ho explico en més de 10 twits, però bàsicament explico que treballem amb persones en exclusió o risc d’exclusió, en situacions de desavantatges socials.

Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Vaig començar fa 20 i pocs anys per casualitat vaig començar a fer classes a una noia que tenia difcultats d’aprenentatge. Em va agradar el repte i després les col·laboracions que feia amb entitats van ser satisfactòries, una cosa va portar a l’altra… Segueixo engantxat perque li trobo sentit a cada dia en que em dedico a aquesta professió bè sigui com a professor o com educador al centre

Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Quantes vegades has pensat a deixar la professió i què ha fet que valgui la pena que no ho fessis?

I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Val molt la pena tant la formació (a nivell personal tambè) i per suposat la professió!!

Twitt-entrevista a Jordi Planella

Jordi Planella és educador social per passió. Vag començar a treballar d'educador de carrer el 1987  i  des de fa uns anys és formador d'educadors/es a la universitat. Estic molt interessat en els vincles naturals que flueixen entre la universitat i el sector professional. Actualment és el coordinador del Grau d'Educació Social (UOC) i el Director Adjunt dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació (UOC). És investigador del Laboratori d'Educació Social (Universitat Oberya de Catalunya) i membre del Comitè d'Expertes i Experts en Formació en Acció Social (Departament de Benestar i Família- Generalitat de Catalunya). Fundador i membre del Colectivo Zotikos juntament amb l'Òscar Martínez.

Enllaç a l'entrevista a Jordi Planella al blog del Miquel Rubio.

Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Jordi Planella. Actualment director del Grau en Educació Social i professor de Pedagogia Social. A la UOC

Quants anys portes professionalment en l’educació social?

24 anys. Vaig començar el 1987 fent d’educador de carrer, temptejant mica en mica el que havia de fer. Després vaig estudiar.

Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Com molts, no he estudiat ES perquè no existia. Vaig començar magisteri però va ser frustrant i molt desmotivador. Després pedagogia. Molta teoria que podia contrastar amb la meva experiència. Desprès em vaig habilitar al CEESC. M’he format llegint molt als educadors francesos.

En què consisteix el teu treball?

Des de 1999 treballo a la Universitat: formació d’educadors/es. M’interessa fer-ho connectant teoria i pràctica. No m’agrada la Universitat feta d’esquenes a la realitat. El meu projecte és treballar per canviar-ho. Crec en altres formes de transmissió

Podries qualificar el teu treball: entretingut, motivador, apassionant, burocràtic,…

Apassionant: sense desig seria frustrant. Projectes nous, idees que bullen al cap, projectes de llibres, noves assignatures d’Educació Social. Motivador, però també amb molta feina de gestió…

Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Crear coses noves és radicalment motivador (per exemple redactar el projecte del Grau en Educació Social el 2008). La que menys són els exercicis excessivament burocràtics (que cada vegada són més). No obstant la passió per l’educació social pot més

Què s’exigeix o que s’espera d’un professional de l’educació social?

Que entengui a L’ALTRE tal i com és, sense voler imposar els seus criteris, les seves concepcions del món, les seves categories. Que descobreixi la persona més enllà de les categories i dels estigmes. Que acompanyi i que no controli. Que ensenyi l’art de la resistència

Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

M’interessen les formes de transformació social i en especial poder donar la paraula als q no la tenen: professionals, educands, etc… L’acció i el pensament… tot lligat en la vida mateixa. No m’agrada fer diferències. El Twitter com a activisme social…

Què estratègies implementes en major freqüència? Quines has anat deixant de banda amb el temps?

Treball en equip cada vegada més clar. També treball en xarxa i interdisciplinar. L’escriptura segueix molt present. No n’he abandonat cap

Ha variat la teva forma de treballar des que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?

Cada vegada he incorporat formes de treball que tenen més en compte a l’Altre: els nens al pensar els seus projectes, les comunitats en plans. He canviat al pensar la feina més des de Jo Persona i menys des de Jo Professional. El canvi és radical

La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Es una barreja. Sempre he llegit sobre educació social i ho he contrastat amb la praxis o a l’inrevés. No ho puc concebre d’una altra manera. Els aprenentatges personals també juguen un paper clau.

Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Tot es pot inventar de forma diferent si això serveix per millorar la qualitat de vida de les persones o per formar millor els estudiants, per exemple hem apostat per docents molt vinculats a la professió d’educador social

Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Els diners no són un escull; amb idees innovadores es pot anar més enllà. Dificultats poden venir de qui fa l’encàrrec: només control. Si vols anar més enllà has de fer coses diferents… Coses trencadores…

Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Per mi els majors èxits tenen a veure amb: canviar categories (discapacitat, menor, boig, malalt, etc) i en el seu lloc fer aflorar el subjecte. Com educadors no podem ser conformistes i hem de voler canviar la realitat.

Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?

He passat per infància, diversitat funcional i treball comunitari. Aquest darrer crec que és el que ara m’interessa més, en especial incorporant les TIC.

Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Les tic i l’ús d’aquests en la versió xarxa social són molt importants. Que digui el contrari menteix o viu aïllat de la gent. Fa uns 5 o 6 anys varem investigar-ho des de l’educació social i no hi havia res de res. Ara ens hem posat les piles a toppe. En ES des de formació (cas UOC) fins a altres temes lligats al treball en xarxa i l’acció col:lectiva

Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Em quedo amb les relacions personals. Fa pocs dies vaig trobar-me un noi del qual era tutor al crae fa 15 anys… la vida li anava molt bé. Tenia dues filles i havia trencat amb un cercle… altres no han tingut tanta sort

Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Costa molt perquè. la imatge típica és que tens molt de valor.. que ells no ho farien…a mi m’agrada definir-la com la promotora de ciutadania

Segun Moyano deixava aquesta pregunta: Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social?

Ho ha fet la meva atracció per l’alteritat des de petit (amics gitanos, amics immigrants de llatinoamèrica, etc) això als anys 70. Al 83 començava a fer de monitor de lleure i aquesta és una via.. després experiències molt dures de voluntariat que em van enganxar del tot…

Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Estudiar és dur però val la pena perquè. al final els aprenentatges compensen i sempre t’acaben obrint portes. No s’ha de parar mai. I desprès d’estudiar seguir llegint (estar al dia) i escriure sobre la feina….

Twitt-entrevista a Segundo Moyano

Segundo Moyano és pedagog i educador social, i actualment professor del Grau d'Educació Social a la UOC. És Director del Laboratori d'Educació Social i membre del GRES (Grup de Recerca en Educació Social)

Enllaç a l'entrevista del Segundo Moyano al blog de Miquel Rubio



Qui eres? A què et dediques? On fas feina?
Segun Moyano. Educador social i pedagog. Professor del Grau en Educació Social de la UOC.

Quants anys portes professionalment en l’educació social?
Doncs gairebé fa 22 anys

Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?
De fet vaig estudiar Pedagogia, perquè Educació Social com a tal no existia. El meu interès estava posat en l’educació.

En què consisteix el teu treball?
Ara mateix la docència, la supervisió d’equips educatius i la investigació. Tot en el camp de l’educació social

Podries qualificar el teu treball?
Apassionant, creatiu, interessant, gratificant i… cansat

Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?
La docència i el treball directe amb els educadors m’apassiona. Tot el que és burocràtic em fastidia bastant, però forma part de la feina.

Què s’exigeix o que s’espera d’un professional de l’educació social?
Vàries coses, però sobretot que sigui capaç de transmetre el món, amb tot el que això significa

Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?
La paraula. La transmissió i el treball amb la paraula és fonamental en el desenvolupament de la meva feina

Què estratègies implementes en major freqüència? Quines has anat deixant de banda amb el temps?
El diàleg, el treball en equip i el compromís quotidià, com deia, amb la paraula. He abandonat la tossuderia, tot i que a vegades hi torno

Ha variat la teva forma de treballar des de que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?
Molt. El pas del temps suposa aprendre i intentar millorar. He aprés molt de la meva feina i el treball amb altres.

La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?
Tot hi conta. Sempre he cregut que una part s’aprén estudiant, però hi ha altra que es fa treballant.

Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?
Si treballés sense noves propostes, no hi treballaria en un camp com aquest. A vegades costa, però per mi és un leitmotiv.

Un leitmotiv és una constant, una cosa que es repeteix o és un tema central

Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?
Jo, particularment, hi trobo manca de desig inicial per a engegar coses noves. Com una sort de “ja està tot inventat, no cal”

Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?
No podem negar que hi ha un cert plaer personal, però sobretot és una responsabilitat ètica envers els subjectes amb els que treballes.

Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?
Si hagués de canviar ara, tornaria a treballar en protecció a la infància. Ho vaig fer molts anys i no descarto tornar-hi

Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?
Interessant. Són noves formes culturals i com a tals han d’estar presents a l’educació social. No cal tampoc omnipresència. Així les prenc.

Són, com dius, formes de comunicació i són un element a tenir en compte en les formes de transmissió, mediació o acompanyament

Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?
Amb això: amb l’experiència que suposa. La primera vegada que vaig descobrir, de veritat, que un nen, malgrat les dificultats, aprén.

Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?
Que es preguntin per a que serveix educar. L’ES és una pràctica educativa i social que sovinteja en territoris de frontera.

Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?
Què o qui ha fet que et dediquis a l’educació social?

I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?
Malgrat dificultats, entrebancs i problemes val la pena dedicar un temps a estudiar. I, no deixar-ho de fer quan comenceu a treballar.

ERC 2.0

Fa poc més d'un parell de mesos, em van oferir gairebé de forma casual, formar part d'un equip de treball 2.0. ERC estava creant un grup de col·laboradors que pogués assessorar, opinar, contribuir, i fomentar tots aquells aspectes 2.0 que tenen relació amb el partit. El què es va anomenar com a Consell 2.0, està format per unes 25 persones actives a la xarxa, amb cert domini i, sobretot amb moltes ganes de treballar de forma col·laborativa. 

Ens hem reunit físicament només una vegada, i no pas tots, però el contacte entre tots i totes és més que diari, de fet és diàriament i en múltiples ocasions. L'ús de diferents eines online, ens permeten tenir aquesta fluïdesa constant i instantània a l'hora de recollir les opinions, recomanacions i percepcions del 2.0.

He de reconèixer que, quan em dirigia a la trobada presencial que vam realitzar pensava: "Vols dir Mireia que tu hi tens cabuda aquí?" Un cop finalitzada la reunió, encara ho creia més. Periodistes, experts en comunicació, assessors, informàtics, comunity manàgers... i també alguns que "simplement" erem usuaris i ben aficionats a tot el què hi ha darrera del 2.0. 

Estem aconseguint fer bona feina, especialment durant la darrera campanya electoral, i així es va reconèixer a través d'alguns mitjans. Podem afirmar, que a l'entorn 2.0 a can ERC vam guanyar les eleccions i per majoria!

La feina segueix, no ens hem aturat després de la campanya, no és la nostra forma de creure en el 2.0. El 2.0 no és un mer instrument, és una actitud davant la vida, i ERC hi creu.

Doncs bé, avui, havent aportat els meus miserables i petits granets de sorra, puc dir que em sento molt contenta i orgullosa de formar part d'aquest equip. M'ha permès aprendre moltíssim a nivell d'eines i recursos, i he pogut tornar a treballar d'una forma que entenc que és la millor, col·laborativament, transversalment, horitzontalment, i sobretot aportant cadascú el què bonament pugui aportar, amb més alts nivells d'expertesa, amb diferents graus d'impulsivitat, contrarestat amb el sentit comú d'algú altre... Penso que, realment aquesta amalgama de diversitat és el què ha contribuït a que el Consell 2.0 d'ERC i la xarxa d'ERCtivistes realitzi bona feina!