dimarts, 17 de juliol de 2012

Som i serem i sobretot, hi som i hi serem!


Aquests darrers cinc dies han estat difícils i plens de sentiments que et remouen massa, la incredulitat, la indignació, la ràbia, la incomprensió, el veure la incompetència d'alguns professionals de la justícia o (in)justícia, (dignes per tira-los-hi pedres pel carrer) el posar-te a la pell dels altres i pensar en una família, en uns fills, una esposa i sobretot en una persona.
La meva relació amb el Jordi va començar un temps abans de les eleccions municipals de l'any 2003, quan algú en una nit de festa em va trobar i em va dir amb to divertit "vinc en missió oficial de part del Jordi Ausàs, vol que us trobeu perquè vol que formis part de la seva llista electoral"  Ens vam trobar i sí, vaig donar suport a la llista sense dubtar-ho gaire. Quatre anys més tard, la història es repetia però aquest cop em volia més amunt, i m'oferí anar en un número amb possibilitats de ser escollida regidora, i així va ser.
Durant quatre anys, vaig ser regidora a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per Esquerra Republicana de Catalunya, amb una llista encapçalada pel llavors Alcalde i Diputat Jordi Ausàs.
Ara fa poc més d'un any que ja no ho sóc i no acostumo a parlar-ne gaire, tot canvi precisa d'un procés d'habituació, de fet no he escrit mai res sobre el tema al blog, però avui he volgut fer-ho.
El càrrec de regidora ha estat l'experiència que més m'ha fet aprendre a la vida i del que n'estic més orgullosa. Sempre he dit, que suposo que el dia que tingui un fill la cosa canviarà, però de moment, així és. Van ser quatre anys molt durs, amb moments de molt patiment però sobretot amb moltes satisfaccions per la feina feta, per les experiències viscudes i pel nodriment transversal que acabes acumulant.  
El Jordi va donar-me aquesta oportunitat i li dec moltíssim, per això i per molt més. 
Poc després d'iniciar el mandat, el Jordi ens va deixar. Un comiat però, que ens omplia d'orgull a tots els qui l'estimem, va ser nomenat Conseller de Governació i Administracions Públiques. Sempre recordaré aquell matí del seu nomenament a la Generalitat, on estàvem envoltats de bons companys i també de molts mitjans de comunicació pendents i insistents de qui seria el successor a l'alcaldia.
Des del seu departament, es van abocar diners arreu del territori català com mai s'havia fet, l'equilibri territorial i el suport als municipis eren una prioritat, i evidentment, el Pirineu va notar-ho, obtenint el reconeixement que ens mereixïem per procurar guarir algunes de les moltes mancances que tenim. 
Del departament de Governació, vaig tenir la sort de tractar amb el Jordi Bosch, el Josep Maria Civis i sobretot amb el Josep Ardanuy, i el suport als municipis del Pirineu era inestimable, també com no, el tracte amb la Marta (la Marteta com li diu ell) i l'Amèlia, agradables, encantadores i professionals allà on les hagi. 
Avui, a hores d'ara, quan ja sabem que el Jordi és lliure i amb els seus, m'he vist una mica capaç d'escriure unes ratlles, fins ara un nus a la gola, i un cop de puny a l'estómac m'impedien el raonament i l'agilitat als dits per fer-ho. No he volgut fer-ho sobre totes aquelles qüestions que ens han indignat aquests dies a la gran majoria d'urgellencs i urgellenques, a la comarca, al Pirineu i arreu del país, entre altres coses perquè ja hi ha qui ho ha escrit millor que jo com la Núria Tomàs, la Josefina Lladós o el Pep Farràs, però sí he volgut compartir els meus sentiments cap a ell i l'agraïment que sempre li deuré per haver confiat en mi i haver-me ofert l'oportunitat de ser regidora. 
A hores d'ara el Jordi és lliure i amb els seus. 
Ànims company, que som i serem i sobretot, hi som i hi serem!



Publica un comentari a l'entrada