I amb aquesta arribo a la darrera de les meves opinions sobre el cinema que vaig veure durant el 2013. Volver a nacer la vaig veure fa molts mesos, va ser cap a principi d'any, però no volia fer-ne una opinió al blog fins tornar-la a mirar, i això no va poder ser fins ahir.
El motiu de voler-la tornar a veure és, principalment, perquè em va fascinar, però com que reconec que no sóc objectiva en tot allò que tracta sobre Bòsnia i la guerra dels Balcans, volia garantir que us explicaria el film amb certa distància. Bé, això crec que no serà així, ahir vaig tornar a gaudir moltíssim del film, i vaig recordar tants i tants moments viscuts, tants llocs recorreguts, tantes converses clavades a la memòria, tantes imatges presents encara davant els ulls, que poc us podré explicar de la pel·lícula.
Només us diré que és un film que no tracta sobre la guerra dels Balcans, tracta sobre una història que succeeix durant la guerra a Sarajevo i que és reviscuda al cap d'uns anys per la seva protagonista, Penélope Cruz. Clar és, que hi ha bones mostres del què va ser la guerra, violacions, franctiradors, la ciutat assetjada... però la història no es basa principalment en això.
La pel·lícula té a més, una sorpresa afegida, i es que de cop i volta hi apareix l'estimat Jovan Divjak, el qual vaig tenir la sort de poder conèixer personalment en dues de les meves visites a l'apreciat país balcànic.
En fi, una pel·lícula que us recomano molt i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada