Després de gairebé quatre anys escrivint l’editorial d’aquest butlletí, aquesta és l’última que escric, abans d’entrar en funcions. Pensant sobre què podia escriure, he cregut convenient fer-ho d’alguna cosa que forma part de mi d’una manera molt especial, i aquesta és Bòsnia. Possiblement, molts de vosaltres ni havíeu nascut quan va esclatar la guerra als Balcans, però jo la recordo perfectament. Fou, com totes, una guerra inútil, i una pau encara més falsa. Es van aturar els trets dels canons, però no el mal, la rancúnia i l’odi. Es va perpetrar una neteja ètnica arreu del territori, separant, bosnians, croats i serbis (musulmans, catòlics i ortodoxes).
Ara, gairebé 16 anys després d’haver-se signat la pau, i havent estat en tres ocasions sobre el territori, només vull recordar-vos que, a tres hores de vol i, en plena Europa del segle XXI encara hi queden camps de refugiats
No voldria allargar-me a explicar-vos ni la història, ni les vivències, tan sols animar-vos a conèixer una mica més la situació passada i present d’aquest bell i entranyable país, amb futur incert.
3 comentaris:
Vaig fer un recorregut per la Croàcia del Sud, i Bòsnia fa dos anys, visitant i fotografiant les restes de la guerra, pobles destrossats i abandonats, refugis de guerra, i encara actualment camps de mines. Vaig tenir la sort de conèixer una noia que em va explicar com va viure la guerra, el seu pare hi va perdre la vida, i vaig conèixer gent que hi havia estat lluitant, tot i el pas dels anys i la ràpida recuperació una guerra no s'oblida.
Les guerres son uns instruments inútils d'ostentació de poder, egoïsme, i poc respecte que sempre acaba pagant la població.
On vas estar de Bòsnia, suposo que Mòstar, potser Sarajevo? Sarajevo és preciós, si no hi has anat el barri de la Bascarsija t'encantarà i per fotografiar-lo encara més.
L'última vegada que vaig ser-hi vam estar una hora parats en una carretera pq estaven desminant tot just a peu de carretera. Hi ha alguns altres articles sobre Bòsnia al blog, si t'interessa llegir-los...
Si a Mostar, vaig anar-hi per qué em quedava aprop, i m'havien explicat lo del famós pont de Mostar. La idea del viatge era fer una reportatge fotogràfic de la postguerra però la gent només parlava amb la condició que no els fes fotos, sorprenentment encara hi havia una mica de por dins seu.
Lo de les mines es impressionant! i més impressionant encara l'amabilitat i l'acolliment de la gent, em vaig sentir com a casa. Ja li faré un repàs al bloc, gràcies, vaig penjar algunes imatges a Flickr, http://www.flickr.com/photos/davidmsfoto/sets/72157622375369875/.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada