Sant Jordi

Com que tots ja coneixeu l'orígen de la tradició de Sant Jordi, aquí us deixo un poema pq ens culturitzem tots una miqueta. A mi m'ha agradat molt, espero que a vosaltres també. Passeu bona diada!

SANT JORDI TRIOMFANT

Bella princesa empresonada
quin dol hi ha en el teu mirar!
De nostra mare ben amada
tens el posat i el bell parlar.

Dins de la torre desolada
ta gran bellesa veus marcir,
un drac ferotge és a l’entrada
que t’urparà si vols sortir.

Té la mirada tota encesa
de gelosia i de rencor.
No vol que te vegin ta bellesa;
no vol que et tingui ningú amor.

Finestra enfora, si t’aboques,
l’escup la fera el seu verí;
si amb els teus clams ajut invoques
amb un bramul no ho deixa oir.

Bella princesa empresonada,
quin somniar en els temps d’abans,
quan de tots eres festejada
i els reis et feien besamans!

Mes si el passat l’esguard s’emporta,
el cor s’emporta l’avenir;
una clamor se sent prou forta
que la captiva pot oir.

Semblen cançons de la vetllúria;
potser són himnes del present...
És la remor de la boscúria
quan de nit passa un cop de vent?

O bé és l’onada quan arriba
portant al si la tempestat...
A dins del cor que la captiva
una esperança ha clarejat.

És com després de la nit bruna
que el sol s’aixeca resplendent,
i la claror es llença tot una
dins les tenebres del torrent.

Entre les boires lluminoses
veu la princesa el bell demà.
Quan els rosers s’omplin de roses,
blanc cavaller arribarà.

Nua l’espasa, el braç enlaire,
devers el drac avança ardit.
Del primer cop, esqueixa l’aire;
el segon cop, l’hi enfonsa al pit.

Ja triomfant, la dama albira
i obre les portes diligent;
o mentre el monstre en terra expira,
surt la princesa resplendent.

I ella, com tu, té l’alegria,
perquè, com tu, ha deixat el dol;
que la llegenda és profecia,
i el cor li diu que Déu ho vol
que vingui l’hora pressentida
que la llegenda reviurà.

Quan els rosers trauran florida
la profecia és complirà.

Josep Ma Folch i Torres

Avui he fet un regal

Després de tots aquests dies de festa, els qual he estat incapaç d'escriure res, ja se sap sortim a la nit i després l'endamà penses... "podria escriure alguna cosa al blog!" i després " no, millor que no, només parlaria de whisky" la veritat es que aquests dies l'hem liat bastant, hem sortit cada dia com unes "campeones" de fet jo sóc la que he tingut més coneixement i m'he portat millor, imagineu! jeje...
Doncs bé, avui per fí ha estat el primer dia laborable, per mí no, no tinc feina, però he aprofitat un munt el dia. He descansat pq m'he llevat quan m'he despertat, sense despertador que bé, de fet a les 9 els meus ulls ja s'han obert, he esmorzat tranquil.lament i me n'he anat cap a la dutxa, després una volteta pel mercat, he anat a revel.lar unes fotos, he passejat una estona més i després a dinar, amb el cafè he vist el cor de la ciutat i després he dedicat la tarda a fer un regal.
Amb les fotos que he anat a revel.lar al matí, he fet una composició, les he enganxat totes en una cartolina, he decorat el fons, ho he emmarcat i divendres li donarem a la Eva. Tenim molt delicte pq el seu aniversari va ser el 15 d'octubre, en el seu moment li vam comprar una camisa i encara no hem sigut capaces de donar-li, vaja tela! Bé, ara ja sí, ho hem decidit divendres li donarem els 2 regals. El resultat del regal us el penjo aquí, espero que us agradi, bé no, de fet espero que li agradi a ella, a vosaltres m'és igual!

Ah, per cert! He acabat el dia anant al gimnàs!! jeje, ja us he dit que he aprofitat molt el dia!

Casa meva em fa por

Sí, més que una casa ara mateix sembla un traster, entre petita que és i q hi ha tot de coses pel mig... Seria més aviat una barreja entre traster i pantalla del TETRIS, per poder passar has de moure alguna peça... Aix quin desastre, a més avui en teoria em tocava tarda de bricolatge, he de muntar la calaixera que vaig comprar ahir a Ikea, però és que tinc tantes coses pendents per fer que no sé ni per on començar. Tinc l'escriptori que no hi ha un pam lliure, està ple de coses q no sé ni d'on he tret, tan sols em queda el lloc just per poder recolzar els braços i poder escriure amb el teclat, i això que és gran eh! Tot fa massa mandra, he estat una bona estona endreçant l'armari, fent canvi de roba de temporada, he llençat un munt de roba, i una altra muntera que he guardat per portar a Càritas, ja que està en bon estat i ara per anar bé hauria de muntar la calaixera i així podria anar triant coses de l'escriptori, el que hagi de llençar per llençar i el que hagi de guardar cap al calaix, però crec que millor me n'aniré a donar una volteta aprofitant el solet que tenim avui. sí, decidit, em motiva més lo del solet! Au, me n'hi vaig!!!

Dia Ikea

Aquest matí cap a les 10, quan la Sílvia ha sortit de la guarde, hem agafat el Sr. Grand Cherokee i ens hem encaminat direcció Barcelona, l'Hospi per ser concrets. A les 12 hem arribat i en una horeta i mitja ens hem pulit la primera planta, la Sílvia vol canviar el menjador i jo en principi no havia de comprar res pero... Ikea és Ikea. Abans de les 2 ens hem decidit a dinar al mateix restaurant del recinte, una lasagna d'espinacs i un salmó a les fines herbes per mi, i la Sílvia pasta i salmó, estava passable es deixava menjar que diguem. Després hem baixat cap a la planta baixa, i hem seguit les compres, aquesta és la planta més xula, t'ho quedaries tot. Al final, la Sílvia ha comprat un moble per la tele, una tauleta i una cadireta per quan ve la seva neboda a casa seva, joguines per l'Abril, i alguna altra cosa q no recordo, i jo que no havia de comprar res al final he marxat amb uns calaixos per l'escriptori, 2 coixins, 2 fundes de coixins, 2 estovalles i 2 fundes porta Cd. Després hem aprofitat i hem anat al Gran Via 2, i m'he gastat molts dinerets en roba, m'he comprat 3 samarretes (blanc, negre i marró) i 3 pantalons (blau, negre i texà), però bé què hi farem! Em feien falta! La Sílvia encara s'ha comprat molta més roba que jo! jeje. Al tornar cap a la Seu, hem parat primer al Pla a mirar sofàs per la Sílvia, n'hem vist un de guapissim, i un conjunt de menjador també molt xulo, però que val molts dinerets, no sé que faran, si ho compraran o no, això ja depen d'ells. Ja eren 3/4 de nou i a les 21'30 jo tenia sopar amb la Tresa i la Dolors a la Via Fonte, quan hem arribat allà resulta que estava tancada i hem hagut d'anar a la Bàmbola, què hi farem! Hem passat una bona vetllada les 3 xerrant, hem deixat tot el món del revés i au! Ara a dormir aviadet que demà toca matinar! Bona nit!!!

Calçotada Borda del Xesco

Ahir dissabte vam tenir calçotada. Com és habitual uns quants van anar a comprar tot el necessàri, jo no hi vaig anar, no pq no volgués sinó pq no ens vam entendre en el lloc de trobar-nos, però bé, menys feina, tu! Cap a les 13 hores vaig passar a buscar a l'Anna i la Emma que estaven treballant i vam pujar cap a la borda, només arribar ja vam riure una estona pq no sabiem si era ben bé la casa on haviem de fer cap, no veiem ningú conegut, només un noi q no ens sonava gens, després va resultar que era un cosí del Xesco, per tant no ens vam perdre. A l'entrar vam veure que hi havia només el David, el Xesco i la Mònica, la resta encara estaven comprant per la Seu. Doncs bé, ens vam posar a fer feina, abans però cadascú va agafar la seva respectiva birreta, vam recollir llenya, vam arreglar els calçots, vam parar taula i vam enllestir les amanides i l'aperitiu. A poc a poc va anar arribant gent, i la Mònica va dedicar una estona a preparar una suculent sangría de cava, que bona....! Doncs bé, cap a les 4 de la tarda començavem a dinar, primer els calçots i després carn i buti. De postres sorbet de llimona al cava que va preparar el Xesco. Després de dinar la sobretaula va ser llarga, uns quants jugaven a la buti, altres vam jugar a Pitxi i futbol, i altres feien només la sobretaula i sobresofa. Vam tenir un moment "Sam, torna-la a tocar" amb el Xesco al Piano vam cantar Titanic i alguna altra canço, després va ser moment acordió i tot això sense deixar de beure, evidentment! Cap a les 8 vam baixar a la Seu, amb la Emma i l'Anna vam anar al Cafè la Plaça, vam fer una canya i elles van marxar, jo em vaig quedar i en vaig fer 3 mes, jeje... A les 11 vaig anar a fer una amanida al Canigó amb la Sílvia, després dutxa i la festa va continuar fins a les 6 del matí que vam acabar fent un biquini al video club de davant de l'institut. 18 hores Non Stop.

Divendres 4 hores Salou - La Seu.

Divendres a les 18'45 surto de Salou, després del pertinent comiat amb tots els treballadors de Masia Dorada, i satisfeta pel resultat de la primera setmana amb la casa en funcionament i en ple rendiment, agafo el cotxe, carretera i direcció a la Seu, a les 21 he d'arribar, avui inauguren el bar el Ruben i la Lili, per tant tinc el temps just, 2 hores i quart, suposo que trobaré bastant trànsit i potser trigaré una mica més. A les 20'45 en un tram entre Oliana i Coll de Nargó, veig que els cotxes de davant meu comencen a reduir , posar 4 intermitents i parar-se, faig el mateix, estic dins d'un túnel, veig la sortida, vull tirar una mica més , sortim, sortim, no em vull quedar parada dins, no hi ha remei, m'hi quedo, què hi farem! Tot té pinta de ser un accident, porto ja 10 minuts parada i em començo a desesperar, no m'agrada estar dins d'un tunel, soroll dels ventiladors, gent a fora, m'emparanoio, hi ha cotxes que no han parat els motors, m'atabalo i a més m'estic pixant, decideixo donar mitja volta i torno fins a Oliana, faig un cafè, també el pipí, i em trobo amb una noia de la Seu, xerrem una estona, a ells els havien avisat ja a Pons que hi havia un accident i per això havien decidit parar ja abans. Al cap d'una estona torno a pujar direcció a la Seu, sabent que em trobaria aturada però bé, es que després de xerrar una mica, fer el cafè i llegir el diari ja no sabia que fer. Quan m'aturo amb el cotxe aquesta vegada no és dins un túnel, em poso a jugar amb els jocs del mòbil, passa una bona estona però no se'm fa gaire pesat, en casos així el millor és resignar-se i no desesperar. Restableixen la circulació, marxem tant a poc a poc, en primera i segona tota l'estona fins passar els 3 ponts, després aconsegueixo posar alguna vegada tercera, comencen els avançaments, davant de tot hi ha una furgona culpable de la marxa lenta dels vehicles, aaaaaaaaaagggggggggg ja em començo a posar nerviosa, quan sóc a Adrall em truquen els de la colla, estan sopant a l'Orient, acaben de demanar, compten amb mi que ja arribo. Puc anar avançant, però no aconsegueixo passar la furgona, hem queda just davant quan arribem a la Seu, també entra a la Seu, evidentment semàfor vermell, la furgona desvia pels mateixos carrers que jo, va en primera! aaaaaaaaagggggggggg per favor! Arribo a l'Orient, aparco just davant, com ja és habitual en mi, entro encara no els han servit, la taula és ben llarga avui, som 13, vaig al lavabo, em rento les mans, i per fiiiiiiiiiiiiiiiiii.......... 4 hores de Salou a la Seu!!!!!!!!!!!!

Masia Dorada

Dilluns, 5:00 h, sona el despertador, bé el mòbil. Dutxa, cafè amb llet i 187 km m'esperen fins a Salou. Pel camí trobo un accident, Mossos d'Esquadra, Bombers, Ambulància i lluny de la carretera... un cotxe totalment xafat! Buff.... però que ha fet??? Ni idea, en una gran recta entre Agramunt i Tàrrega, suposo que devia anar a 1000. Bé, per sort no afecta a la circulació, la carretera està neta i puc continuar sense aturar-me. Poc abans de les 8 arribo a Salou, Masia Dorada. La Judit, la coordinadora està en marxa, ja fa estona que prepara activitats, en Saíd rega el pati, i la Nati ja té en marxa la cuina per oferir-nos un bon esmorzar, la Míriam i la Sarima acaben els últims retocs de neteja i es que... avui cap a les 10 arriba el primer grup! 105 nois i noies de Tortosa, passaran 2 dies fent crèdit de Síntesi. Buff.... tinc l'estómac fatal, no puc esmorzar...
-Natí només cafè
-Soooooooooolo?????????? Ni hablar!!!
-Bueno, con leche y azucar.
-Chica come algo que luego te nos caes!

Je, je, la Nati, la cuinera, que maca, és una mama. M'ha mimat tant aquestes setmanes. Tant que la operació biquini se n'ha anat en orris.

Les 9, d'aqui 20 minuts arriben 2 monitors que he d'anar a buscar a l'estació de tren, agafo el cotxe, surto de la casa i.... què passa? un embús, l'entrada a Salou està totalment colapsada, i es que arriba l'estiu, hi ha obres per arreu... A poc a poc vaig avançant, rebo una trucada, és la meva cap donant-me ànims i sort per la obertura, al penjar veig que tinc un SMS de les 8'30h , una monitora que diu textualment " hola, soc la Silvia, que a la pròxima estació em baixo i torno a BCN, la meva germana s'ha posat de part i me'n vaig a l'hospital, ja et trucare" Flipo! enmig d'un embús decideixo posar-me a riure i trucar a la Judit, li explico i es posa histèrica, intentarà trucar a alguna amiga seva per si pot venir a treballar. A i 20 en punt arribo a l'estació, el tren és puntual, arribem junts, recullo al JuanK i anem cap a la casa, ja no hi ha embús de sortida de Salou. L'amiga de la Judit ens podrà venir a ajudar però fins a les 13h res, bé és el millor que hem aconseguit. I la Montse, la quarta monitora ja és a la casa també en ple rendiment.

Les 10'00h, el grup no ha arribat, el nus de l'estómac cada vegada apreta més, tinc la sensació que m'he empassat una corda d'espart. 10'30 h i el grup segueix sense arribar, les 11'00h, sona el telèfon, l'autocar s'ha perdut, els dono les indicacions per arribar i a 2/4 veig apareixer pel camí 2 autocars, ja són aquí! Descarreguen les motxil.les, els monitors distribueixen els grups, i van cadascú a fer les activitats que els toquen, la Judit agafa 2 grups, 50 nens, vaja tela!

Acompanyo als professors a les seves habitacions i els ensenyo la casa, acabem al menjador on els convido a un cafetó mentre els dono la documentació necessària i els explico com es desenvoluparà l'estada. Son tres homes i dues dones, ells molt bé, elles semblen més "punyeteres" sol passar, no sé que ens passa a les dones però....

13'00 h, dinem, arriba la Buri, el menjar boníssim,com era d'esperar, la Judit explica a la Buri com es fan les activitats, i a les 15 h tornen a començar. Mentre els profes dinen, vaig a fer-los una mica la piloteta. La tarda passa i per fí... les 18'30 h, finalitzen les activitats, amb els monitors anem a donar un tomb pels voltants de la casa, lluny dels nens, i preparem el joc de nit, portem ja molta estona preparant-ho i no ens n'acabem de sortir, ens atabalem, es fan les 8, anem a sopar, seguim comentant el joc de nit, no ens acabem d'aclarir i decidim que és massa complicat, és un joc de rol on els nens han de descobrir un enigma, però cadascú de nosaltres ha d'actuar segons unes indicacions i respondre a preguntes que faran els nens segons la coartada que tenim, tot ha de lligar i no ens podem equivocar, per tant, abans de cagar-la decidim canviar-lo. Farem diferents jocs en grup i després una estona de discoteca.

21'30h, comencen els jocs, els profes sopen, i els nens s'ho passen de conya, només fan que riure, arriben els professors i al.lucinen, veuen 2 bultos enmig de la plaça coberts amb una manta cadascun i algú a sota que es va treient les peces de roba que van dient l'altre, és el típic joc de la manta, fem el joc del sastre i el dels animals, i per fi..... disco.....! I quina disco, els posem el CD que vaig grabar jo per la Festa de Cap d'Any de la Seu, triomfa un munt! Es fan les 23'30h i es l'hora de fer silenci.

No puc més, he dormit 2 hores aquesta nit, el dia ha estat molt llarg, em quedo encara una horeta més parlant amb els professors, amb l'equip de cuina, estan tots esgotats, no han parat en tot el dia, bé menys els profes, no han fotut res, només cafès! Amb els monis anem a fer una volteta pel camp de futbol, ens estirem a terra amb una manta, una estona de relax, xerrem, alguns fumes, altres mengen cereals i jo no m'aguanto, l'estómac m'està a punt d'explotar. Cap a 3/4 d'una ens aixequem, pujo cap a la meva habitació, pijama, em prenc un Almax, em rento les dents, poso la ràdio i a dormir... per fí!

Avui a les 8 h sona el despertador, el dia es desenvolupa sobre el previst, a mig matí passo l'enquesta als profes pq valorin l'estada, vaig a Salou a fer alguns encarrecs, demà entra un grup amb una nena celíaca i necessito menjar per ella. 12'50 h, em venen a avisar al despatx, una nena s'ha caigut amb la B.T.T i s'ha fet mal, vaig cap allà, la monitora l'està curant, no és res, però s'ha fotut una tampanada! Té rascades per tot arreu, un cop al front que deu ni dó, quin "xixon", decidim portar-la al C.A.P. de Salou, més val descartar qualsevol cosa i que li desinfectin bé les ferides, aix...... deu meu, pero si ha sigut 20m abans d'entrar a la casa... !Bé, cap a Salou. No ha estat res, tornem a la casa, dinem i comencem les activitats de tarda, a les 5 acaben, els profes em retornen la valoració i.... ESTUPENDA! Buff.... que bé, tracte humà molt bó, direcció molt bona, organització molt bona.... jejje, el que fa a les activitats hi ha de tot però en general bastant bé. Cap a les 16 h escolto el contestador, missatge de la mateixa monitora que ha faltat aquests dos dies,( en teoria vindria dimecres) que no vindrà en tota la setmana, aaaaaaaaaaaaggggggggggg.....!!!!! Parlo amb la Buri, es pot quedar tota la setmana, parlo amb BCN, passem d'ella per setmana santa buscarem un altre moni, ens està torejant. Són le 5, pleguem activitats, repartim berenar, berenem, carreguen motxilles i comiat !!!!!!!!

Marxen els autocars, tot ha sortit bé, monitors, cuina i neteja estan esgotats, i la Mireia.... la Mireia decideix marxar cap a la Seu. Demà a les 11 entren 2 grups més, seran una setantena aproximadament, però demà, demà ja serà un altre dia!

vine soneta, vine!

Son les 3 i 20 minuts de la matinada del diumenge al dilluns. Fa aproximadament 40 minuts que m'he despertat i dono voltes pel llit sense poder dormir. Estava somniant en la feina, fatal! Fatal i massa sovint darrerament em passa això. Dormir poques hores i les poques que dorms encara passar-les somniant en la feina és esgotador us ho asseguro. Encara sort que no treballo a pic i pala... però el grau d'esgotament mental és alt, de debò!
Pq ens passa això de no dormir? Realment el cos té reaccions totalment inversemblants. Una necessitat fisiològica realment important com el fet de dormir i descansar, com pot alterar-se tant en estats de nerviosisme i estrès? Semblaria que ha de ser un peix que es mossega la cua, si avui dorms menys ja dormiràs demà, però no...! Si una nit dorms poques hores et passes el dia següent fet pols, cansat i no rendeixes al 100% està clar,però arriba la nit i... pam! ja tornes a tenir els ulls oberts com un mussol, el cos dona voltes a banda i banda del llit, l'estómac et crema dels nervis i la pell et pica, no et pots rascar pq no pararies, és horrorós, terrible, grrrr.... Acabes tement que arribi la nit, l'hora d'anar a dormir i clar, no pots anar-te'n de festa cada nit! Tot i que potser seria la millor solució,fora problemes! No, jo no crec en les solucions fàcils. Bé, no sé, aquí us deixo el meu problema, vaig a donar unes voltes per la xarxa a veure si trobo alguna web prou avorrida pq em faci venir son, pq no us ho perdeu, a les 5 del matí em sona el despertador que toca fer camí cap a Salou. Per darrer cop per sort! Bona nit a tothom!

Diumenge migdia

Ja és diumenge, buff.... ja m'agafa el mal rollo de cada diumenge a la tarda. Només de pensar que em queden unes hores per agafar el cotxe i marxar cap a Salou m'entra una espècie de "depre" aaaggg.... però bé, aqueta vegada és diferent, serà la última, divendres vinent ja tornaré a estar aquí a la Seu.
Ahir el dia va anar força bé, vaig anar amb la Sílvia a veure com subhastaven les vaquetes, on ningú va donar res per nosaltres, després a la terrasseta del passeig, lloc on a partir d'ara m'hi passaré moltes hores, i a la nit vaig anar a sopar a casa de la Sílvia i el Jordi on vam veure el partit i vam menjar un suculent pà amb tomàquet amb tota mena d'acompanyament i una bona amanida. Després vaig convencer a la Sílvia per sortir a fer un beure, cosa estranya, aviadet se'n va anar a dormir però bé, em va prometre que el finde que ve si q sortiria. Ella se'n va anar a domir, però per mi la festa va continuar fins les 6 del matí, Plana, Palau, Drac, Murga i caseta. Vaig conèixer un noi italià q es deia Marco, i un altre que tota la nit em va estar dient:"faltaves tu" jajaja sabeu pq? Doncs resulta que quan estavem al Drac, les meves amigues em van fer un regal. Fa un parell de setmanes se'n van anar totes de cap de setmana a València, a les Falles. Jo inicialment hi havia d'anar però al final no va ser possible, total que es veu que allà per Falles tothom porta un mocador de quadrets blau lligat al coll, és tipo com el mocador de fer farcells però més petit i blau, doncs se'n van comprar un cadascuna i en van agafar també un per mi i hi van escriure amb un retotador "Falles'06 - Faltaves tu!!!" Ohhhhhhhhh!!! que maco, doncs resulta que aquest noi ho va veure i mira, li devia fer gracia i cada vegada q ens veiem em deia "Faltaves tu!" mira, va estar prou bé el joc de la nit. Doncs res, cap a quarts de 6 van tancar la Murga, vaig fer la ruta deixant a casa a alguna de les meves amigues, i cap a casona, on de cop i volta rebo una trucada d'algú que m'oferia una pastís de nata!!! jajaja, si es que el q no em passi a mi.... trucades estranyes els dissabtes de matinada les que volgueu!!!

Un bon dia!

Ahir divendres va ser un bon dia! Vaig estar tot el dia molt contenta, cosa que feia molt temps q no em passava. Per començar ja vaig pujar de Salou el dijous al vespre, i per tant vaig fer nit a casa meva, al meu llitet. Divendres al llevar-me vaig anar a esmorzar al Plana, cosa q sempre fa començar millor el dia, i després durant el matí vaig anar fent diferents coses pendents que tenia i el que em va fer trobar-me amb molta gent pel carrer. Tothom em parava i em preguntava com estava i tal, portar 2 mesos fora de la Seu és el que té i, la veritat poder parlar amb tanta gent, conversar, veure gent coneguda em va fer estar contenta tot el dia. Després a la tarda, vaig anar a passejar amb el solet que feia, per la vora del riu, i més tard a depilar-me (buff.... aquesta estona no va ser tant guai eh...) a més les "loques" de les esteticients em van agafar a 4 mans i venga, entre les dues una per cada cama, criminal! això sí, vaig estar-hi la meitat de l'estona. Doncs bé, després de depilar-te sempre et sents molt millor, el patiment val la pena. Al sortir vaig estar prenent algo amb la Sílvia al Passeig, i després vaig anar a sopar al Plana, erem molts ahir, i alguns que feia molt temps que no veia. La Lili i el Ruben ens van dir que havien agafat el bar la Raspa, i que inauguren divendres vinent, li canvien el nom per "Cafè la plaça" molt més encertat. I al final vaig acabar la nit al Drac, on vaig trobar-hi el Jordi i l'Eskary, però que desseguida em van abandonar. Doncs bé, no sé ben bé pq , però ahir sense passar-me res d'especial, va ser un dia molt feliç. A veure si repetim dies així!